com moneda de plata
al cel suspesa.
La llum de l’alba,
la porta oberta als somnis.
Entre les torres.
Quina harmonia
els ocells que canten
i el so de l’aigua.
del replà de l’escala.
Cel i palmeres.
Ahir va ploure.
El sol amb timidesa
eixuga el terra.
La noia deixa
petjades a l’arena
que l’aigua esborra.
Dono les gràcies.
Rere la creu de terme
el sol es lleva.
La rosa groga
s’obre amb el sol que escalfa
a mig matí.
Entre edificis
pel sol il·luminada
lluna calenta.
Un post molt ple de clarors diverses, de llum en moltes facetes. La mateixa llum que acompanya els teus haikus.
ResponEliminaCada vegada trobo més difícil triar les meves preferides... les poses totes tan maques! Tot i així m'inclinaria pel les llunes que obren i tanquen la sèrie i per la rosa groga i bella, que en el fred de l'hivern, és com un regal... gràcies!
La lluna inicial és la de gener i la que tanca, la més groga, és la de desembre.
EliminaEn tot cas les gràcies te les dono a tu Carme.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaTens raó en això que els humans fem poc cas a les lleis de la naturalesa.
EliminaInvoluntàriament sovint ens despistem.
Gràcies Alfonso per les reflexions sàvies.
Em sona que el maridatge o la fraternitat entre el sol i la lluna, ens proporciona sempre, la calidesa de l'harmonia, de lo natural, l'equilibri necessari per a desenvolupar-nos ambientalment. Llàstima que moltes vegades els humans els fem tan poc cas.
EliminaXavier m'encanten les fotos i les teves paraules.
M'agrada en especial la timidesa de la claror en la imatge titulada,Ahir va ploure!😉
ResponEliminaA la fotografia que et refereixes el sol il·lumina de rebot. Gràcies per fixar-t'hi Joan.
EliminaEl ressò dels haikus es senten per les imatges.
ResponEliminaÉs com les belles clarors que ens mostres.
Bona setmana, Xavier!
La lluna és molt important en la claror d'algunes imatges. Gràcies Lluna.
EliminaUna espurna de llum ens il·lumina. Preciós.
ResponEliminaI nosaltres encara som més petits que aquesta espurna de què parles Consol. Gràcies.
EliminaTot un expert en Haikus, està molt bé això. Que cada imatge t'inspiri unes paraules que la descriuen tan bé. I a més seguint les normes, eh!
ResponEliminaGràcies pels ànims Xexu. Faig el que puc. De ben segur que un entès en haikus els trobaria poc ortodoxes.
EliminaLluna calenta? Es nota que no hi has estat mai :P
ResponEliminaDiria que no hi estat mai a la lluna.
EliminaT'aclareixo això de calenta. Es refereix a la temperatura de color que es mesura en graus Kelvin, i no pas a la de temperatura de calor que als països civilitzats es mesura en graus centígrads o Celsius.
Els que ho mesuren en Fahrenheit és tema que has d'estudiar als teus Casos típics.
..."Dono les gràcies.
ResponEliminaRere la creu de terme
el sol es lleva..."
Només per poder fer aquest pensament, amb el qual m'identifico, ja val la pena ser-hi per veure-ho, Xavier! Deliciosos moments bastits d'imatge i poesia. Gràcies una vegada més!
A tu també et dono les gràcies Galionar, pels pensaments vitals i per la companyia.
EliminaSe't donen molt bé, els haikus. Tot i això, jo em quede amb el primer, m'agrada molt.
ResponEliminaGràcies Novesflors. És la lluna de gener el dia que va fer el ple, que jugava amagar-se rere els núvols.
EliminaAra està minvant però segur que al febrer tornarà.
Quines fotos tan xules!! A mi també el haiku que més m'agrada és el primer. M'agrada la lluna.
ResponEliminaA Sants vàrem gaudir de la lluna a estones, fins que a la matinada ja va lluir definitivament. Gràcies per contemplar-la Mari. Que importat és la lluna de València... i encara més la d'Alcoi!!
EliminaUn post preciós ple de diferents clarors, que cada una ens il·lumina d'una manera diferent, però totes encisadores...Veig que a cada foto l'hi has posat un haiku que s'hi adiu d'allò més!
ResponEliminaClaror de versos sota la llum de la lluna!!!
Petonets, Xavi.
Llums variades de les diferents hores del dia. Gràcies per llegir amb aquesta claror de lluna M. Roser.
Eliminaamb un post així només ho podem tenir molt clar que és un goig de veure i llegir
ResponEliminaGràcies Joan per fer totes dues coses.
Eliminaun regal les teves imatges ! m'enduc la claror pels dies de fosca!
ResponEliminaTens raó en que és un regal. Cada dia un de nou trenca la fosca. Gràcies Elfree
EliminaUi, pensava que ja havia comentat el teu post, que em va agradar molt.
ResponEliminaVeig que no.
Cada dia nova llum ens sorprèn per animar-nos a seguir, a continuar. La vida ens espera.
Preciós tot el post les fotos i els versos. Com sempre.
Gràcies per fer-ho Glòria, com sempre.
EliminaLa lluna en començar, la lluna en acabar. Començar bé, deixar un bon regust de boca.
ResponEliminaEm deixa un bon regust la teva visita Helena.
EliminaMol, mol macas, com sempre . Gracies per la teva feïna.
ResponEliminaSalutacions.-