El roig i el negre
un moment casual
en sintonia.
S’alça la proa
amarrada com sempre
al moll del barri.
Les nuvolades,
en la quietud de l’aire
lentes es mouen.
Com a penyora
de la gresca nocturna
uns nous nenúfars.
El dia arriba
el drac de llum se’t menja
lluna de l’alba.
Baixar bandera
sap que tot és possible.
El taxi espera.
la conjunció d'imatges és molt bona i les paraules escaients , m'ha robat però el cor la primera dels gats!
ResponEliminaGràcies Elfree. La dels gats no és un muntatge. És el Neo, el gat de la meva filla i ara deu estar dormint.
EliminaEl gat de veritat, se sap més guapo que el de cartell i s'hi estarrufa... "que no veieu la diferència? em fareu el favor d'arrencar l'intrús d'aquí..." o potser no, potser diu: jo sóc el més guapo...
ResponEliminaEl taxi és molt divertit. I la sortida de sol, magnífica del tot!
El gat de veritat creu que és més guapo, però el del cartell deu pensar: "a mi em coneix tot el món i tu ets un pelacanyes"
Elimina- "Taxi!!"
- "On anem?"
- "A Ítaca!!"
Gràcies Carme.
Molt bones fotos i versos. Com vas poder convèncer al gat que poses per a tu?
ResponEliminaGràcies Consol. No el vaig haver de convèncer. S'hi va posar ell mateix. Sort que tenia el mòbil a prop. Ja saps que els gats acostumen a fer el contrari del que se'ls demana. Això demostra que ho entenen.
EliminaNo sabria quina foto o quin haiku escollir. Potser el de les nuvolades que es mouen lentes. Magnífic, com sempre.
ResponEliminaEl sol sortint per la platja de la Barceloneta, quan està gairebé deserta. Gràcies Mari.
Eliminaaquests nenúfars no fan massa patxoca que diem.....
ResponEliminaI els que els planten a les fonts públiques encara menys!!
EliminaSempre m'ha agradat aquest gat "modernista", però el de veritat, el que està viu és preciós.
ResponEliminaAquest gat, que és nascut a Flix, viu al pis que té a Sants i permet que la meva filla també visqui al mateix pis. Sempre i quan li deixi la menjadora plena de pinso i una llauneta extra al dia.
EliminaMolt ben aproFITAt! Unes fotografies estupendes i molt ben trobades. La del gat, divertidíssima. La del drac, genial.
ResponEliminaEls nous nenúfars són una trista realitat del poc curosos que som amb l'entorn, quina llàstima, segur que hi havia papereres al abast! :(
Bon post, Xavier!
Gràcies Glòria.
EliminaI tant que hi ha papereres. Aquesta font és la de la Plaça Reial de Barcelona. Hi ha gent que no estima la seva ciutat.
Com sempre fotografies i paraules magnífiques, més si comptes que la del gat està feta amb mòbil. Costa molt pensar que no estan preparades.
ResponEliminaLa del gat sí que està feta amb el mòbil. Les altres, tal com suposes sí que han estat més pensades. Gràcies Alfonso per fixar-t'hi.
EliminaBen trobades totes les imatges.Xavier!
ResponEliminaAproFitant que també tinc el pòster del gat en aquest bloc et deixo l'enllaç 😉 > http://joan-rodo3.blogspot.com.es/2015/10/poster-4.html
Gràcies Joan. Vinc de visitar el pòster del teu meeeeuu.
EliminaOstres...! després de publicar aquest comentari me n'he adonat que ja havies vist el gat del enllaç que té deixat i que ja em vares comentar! 😏
EliminaQuina mena de taxis teniu per Sants...
ResponEliminaEls mateixos taxis que a Barcelona. Aquest és únic!
EliminaMolt encertat aquest post com sempre, ...Curiosa i penosa, la foto dels "nenúfars".
ResponEliminaI un taxi molt original.
No sé que li passa al meu ordinador, que fa dies que no em deixa entrar a posar comentaris a cap blog i sembla que avui ho he aconseguit, a veure...
Bon diumenge, Xavier.
És una llàstima que aquests nenúfars es propaguin tant. Cal dir que la fotografia és feta just abans de que passi la brigada de neteja.
EliminaAixò de deixar comentaris als blogs a vegades es complica. Generalment s'arregla sol.
Les imatges de la vida enfilen versos incessants. Interessants. Inquietants.
ResponEliminaCada dia, bona o dolenta, hi ha una nova vivència. O dues...
EliminaL'escaiença fa poesia, deia Mossèn Ballarín.
ResponEliminaMossèn Tronxo. En sabia un munt.
EliminaM'ho miro i m'ho remiro, i encara no sé veure què és aquest drac negre que es vol menjar la lluna. Però la imatge és espectacular! De fet, totes ho són. La del gat, encertadíssima!
ResponEliminaAquest drac és al Parc de l'Espanya Industrial, a cavall entre Sants i Hostafrancs. És una escultura colossal que és un drac a la part superior i forma tobogans a les seves bases. Majoritàriament és de ferro.
ResponEliminaPer a la nostra tranquil·litat no es menjà la lluna. Ja torna a créixer.
Ooohhh un gatet! Tu si que saps el què vol veure la gent que navega per internet ^^
ResponEliminaEl gat negre no sempre porta mala sort, però aquest és especialista en entrecreuar-se a les cames quan camines. Pot estar estona quiet, però quan t'aixeques, ell també ho fa. Algun dia em farà caure.
Eliminaaquest drac m'ha ben convençut
ResponEliminaSort que és un bon drac i no genera conflictes. Sant Jordi ho tindria difícil.
EliminaDoncs la proa enmig de l'asfalt també és espectacular, on deu anar??
ResponEliminaAh, no, que està amarrada!
EliminaGràcies Gemma, no hi ha perill que xoqui amb cap iceberg. Està ben amarrada a Sants.
Elimina
ResponEliminaLa correspondència entre fotografia i poema estableix un diàleg que genera noves imatges en la mirada atenta del lector.
Abraçades, des de El Far.
Gràcies per aquestes explicacions Jordi. M'agrada que diguis que el lector hi intervé.
EliminaQuines fotos més xules i més ben trobades, Xavier! Ara, que els textos no tenen res a envejar-los-hi. Tu sí que ho saps aproFITAr. Una abraçada!
ResponEliminaTeresa ets molt amable, gràcies.
EliminaImatges i paraules impacten amb força.
ResponEliminaMolt ben aprofitats aquests moments, Xavier.
Aferradetes i bona setmana.
Gràcies Lluna. Que tu també tinguis una feliç ració de moments aprofitats.
EliminaXavier, magnífics acuditis per a cada foto. Me gusta mucho (todas), destaco la de los "nenufares", muy actual de nuestros dias en esta Barna. (pena). Hemos estado próximos en la del cielo rojo.
ResponEliminaUn abrazo.-
Algun dia ens trobarem de costat fent fotos J. Antonio.
Elimina