dijous, 1 de juny del 2017

Adjectius

En  Lluís Llach és el kilianjornet de la cançó.
En Kilian Jornet és la mercerodoreda de la muntanya.
La Mercè Rodoreda és el messi de la novel·la.
En Messi és la silviaperezcruz del futbol.
La Sílvia Pérez Cruz és el paucasals de l’havanera.
En Pau Casals és el guardiola del violoncel.
En Guardiola és la pilarinbayés dels entrenadors.
La Pilarin Bayés és el  miquelmartípol dels il·lustradors.
En Miquel Martí Pol és la victoriadelsàngels dels poetes.
La Victòria dels Àngels és el gaudí del “bel canto”
En Gaudí és el miró de l’arquitectura.
En Miró és la mariadelmarbonet de la pintura.
La Maria del Mar Bonet és el josepllimona de la veu mediterrània.
En Josep Llimona és la murielcasals de l’escultura.
La Muriel Casals és el joanfortuny del combat pacífic.
En Joan Fortuny és la carmenamaya del saxo soprano.
La Carmen Amaya és el peret del ball flamenc.
En Peret és la margaridaxirgu de la rumba catalana.
La Margarida Xirgu és el ramonllull del teatre.
En Ramon Llull és la fredericamontseny del pensament.
La Frederica Montseny és el marcmárquez de l’anarquisme.
En Marc Márquez és el priorat de les motos.
El Vi del Priorat és la Pica d’Estats dels vins.
La Pica d’Estats és el lluisllach de Catalunya.
etcètera.

35 comentaris:

  1. I en Xavier Pujol és l'encís de la blogosfera

    ResponElimina
  2. He, he, he, molt bo! M'ha agradat i m'has fet somriure molt.👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏

    Jo hi afegiria, avui...

    En Carles Capdevila és el Canigó de la bondat i el bon rotllo.

    I per descomptat, m'afegeixo a la proposta de la fanal blau. 👏👏👏👏👏

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme, una vegada més coincidim.
      Molts adjectius se li podrien aplicar al Carles Capdevila, i com a bona persona que era, sempre bons.
      Haurem de fer molts carlescapdeviles per tirar endavant.

      Elimina
  3. És un bon exercici aquest per ser conscients i orgullosos del que tenim. Però alguns dels noms, lamento dir que no tots pel meu gust, tenen segell propi, són únics, i no admeten comparació, per tant no haurien de ser adjectiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una llista simplificada, per tant és bona l'apreciació que fas, Xexu, gràcies.
      En Josep Carreras pot fer parella amb la Victòria dels Àngels, Tàpies i Picasso amb Miró, Subirachs, Clarà o Maillol, amb en Llimona. La Roser Capdevila, en Cesc o en Perich poden acompanyar perfectament la Pilarín. En Jaume Cabré i en Pedrolo poden anar de bracet amb la Rodoreda.
      Etc.

      Elimina
  4. Brindem per el que tenim, amb una copa de priorat dalt de la pica d'estats i que els adjectius esdevinguin per sempre més noms propis

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la teva bonhomia, Joan. Acabes de fer un carlescapdevila.

      Elimina
  5. I també en Carles Capdevila, l'amic que trobarem a faltar. No tocava dir-ho en una entrada tan bonica com aquesta teva, ja ho sé.
    Una abraçada, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mort d'en Carles Capdevila ens ha colpit Josep. Gràcies

      Elimina
  6. Xavier, m'has fet recordar l'anunci aquell de la Damm i el "que què tenim?!!" hehe.

    Totes les fotos són teves?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser un bon anunci, crec que amb els "Amics de les Arts".
      Si haguéssim de adjectivar una cervesa quina triaríem? La Moritz, la Damm o la Sant Miquel?
      Sí que són meves les fotos Risto.

      Elimina
  7. En Xavier Pujol és la moritz dels blogaires.
    Gràcies per tanta companyia.
    Moltes gràcies, Xavier.
    Som-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi. Amb bromera al bigoti... a la teva salut!

      Elimina
  8. A casa nostra Jordi Pujol és el Dèu Nostro Senyor de la política, m'hi has fet pensar. Anar contra corrent sempre m'ha agradat, i sobretot veient com es maltracta un vell de 87 anys amb l'únic pecat d'haver-se declarat independentista i trobar-se entre pare i fills, com un entrepà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És difícil, després de la seva auto-inculpació dir el que dius Helena. El que sí que et reconec és que hi ha veritables mafiosos, que han fet faltes molt més grosses que ell, governant països.
      Has fet un helenabonals de valor, gràcies.

      Elimina
  9. Que llarg podria ser aquest etc., Xavier, i encara més avui, en què ens sentim orfes d'un nom propi en el qual hi caben tants adjectius dels millors...!
    Un gran exercici intel·lectual el teu post, Xavier. I les imatges, com sempre, delicioses!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse. Sí que pot ser llarg.
      Montserrat és el juligarreta de les serres.
      En Juli Garreta és el carlescapdevila de la sardana.
      En Carles Capdevila és el Toti Soler de la bonhomia.
      Etc.

      Elimina
  10. L'he trobat molt original aquest post, malgrat no estar d'acord amb algun adjectiu( una que és sincera) i suposo que has hagut de fer un bon exercici mental...
    Avui podríem dir allò de : ens ha deixat un home bo, a més amb un sentit molt fi de l'humor, amb una gran valentia...Se li podrien aplicar tantes coses com ell va dir fa poquet: "digueu-vos coses maques"!!!

    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la sinceritat M. Roser.
      Ara mateix faria un Rosealgué i potser ja canviaria algun adjectiu.

      Elimina
  11. Unes fotos precioses, com sempre per acompanyar un post de lo més original.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mari.
      Alcoi és l'ovidimontllor de les ciutats.
      Ovidi Montllor és el raimon d'Alcoi...
      etc.

      Elimina
  12. i ai de mi Xavier que ja no queden al diccionari els adjectius per llorar el teu magnific post !

    ResponElimina
    Respostes
    1. No siguis dolenta Elfree, que n'hi ha molts, de bons i de dolents, i si no, te'ls inventes... Gràcies!

      Elimina
  13. No sé si són ben bé el que dius que són però, això sí, tots són genials i la llista continua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cadascú pot fer els seus, de ben segur. I jo mateix, la setmana que ve, potser en faria uns altres.
      Gràcies Consol.

      Elimina
  14. Molt ben lligat aquest post també, i ben original.

    ResponElimina
  15. Genial! M'afagueixo a tot els elogis, molt ben pensat i molt "currat".
    Li dono la raó a la Marta de Fanal Blau: Ets l'encís de la blogosfera.

    ResponElimina
  16. Ostres Xavier,com t'ho has "currat" això dels adjectius! 😉
    ...i,gràcies al teu post on anomenes en Joan Fortuny m'has fet recordar un amic que també tocava en la Dharma!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu.
      No sé a qui et refereixes Joan. Al pianista Jordi Soley? Al guitarrista Joan Vinyals?

      Elimina
    2. Sí,ja fa més de 30 anys,a les hores no hi havien els mòbils i quan vaig venir a viure a Queralbs varem quedar desconnectats!😟
      L'he cercat per internet i té un grup anomenat(Jordi Soley Grup)però no he trobat com connectar amb ell!

      Elimina