Per un dia Brussel·les deixa de ser la capital europea
per convertir-se en la capital dels Països Catalans.
Arribem al Parc del Cinquantenari i el cel (i la previsió
meteorològica) amenaça pluja.
A Brussel·les hi ha el president exiliat, i passa
prop nostre. Tothom el vol fotografiar, igual com quan passa la diputada i
candidata Marta Rovira.
Abans que l’aigua arribi, trobem una intensa pluja de
catalanes i catalans que venen al cor d’Europa a despertar-la.
Encara dorm. Fa
anys que dorm. Dorm quan els refugiats truquen a la porta. Dorm quan els
perseguits per la guerra o per la fam demanen ajuda.
Dorm quan Catalunya reclama justícia i democràcia.
Dorm quan hi ha presos polítics al sud d’Europa.
Ara ja sabem que vàrem ser moltes més persones que 45.000 les que viatjàrem a Brussel·les el 7 de desembre.
Com a la nadala, trobem un desembre congelat. I com a una altra: plou i venteja.
És tan llarga la cua de la manifestació que quan
arribem al final, els parlaments ja han començat.
Som a temps d’escoltar un eurodiputat d’un altre
país amic de Catalunya. I al conseller Comín, en Joan Coma de la Cup, la Marta
Rovira d’ERC i en Puigdemont de Junts x Catalunya.
Acabada la manifestació comprovem el difícil que és
trobar una taula per dinar. Totes són ocupades per gent vestida de groc.
Per fer una fotografia al Manneken Pis ens hem de
posar a la cua de catalanes i catalans que desfilen pel carrer, i aprofiten per visitar els punts més emblemàtics de la ciutat.
També per visitar la petita Janneke que fa pipí al
fons d’un carrer. No ho pot fer discretament perquè una munió de càmeres
catalanes la retraten.
Els carrers (també els de Brussel·les) seran sempre
nostres.
La Grand-place també.
Jacques Brel canta Ne me quitte pas. No ho farem,
no oblidem els presos polítics: no esteu sols!!
Era perfectament imaginable que aquesta no te la perdries!!
ResponEliminaEns va costar decidir-nos Xexu, tant que vàrem trobar autocar perquè van haver-hi anul·lacions.
EliminaEnveja, enveja, és el que tinc, dels que heu viscut aquesta trobada.
ResponEliminaJoitenia el cor amb vosaltres i us he seguit tant com he pogut i m'han deixat.
Emocions compartides a distància.
Un més... endavant, pas a pas, per més que costi...
Carme, encara que en aquest cas no hi eres físicament, sempre hi ets d'alguna manera.
EliminaA certes edats, fer viatges de 16 hores d'anada i 16 hores de tornada amb autocar comença a ser feixuc. Tot per la República.
Gràcies per regalar-nos aquest reportatge magnífic als que no vam anar-hi...Fa patxoca veure tanta catalanitat i grogor en una capital d'Europa, ara resulta que Catalunya en té dues, Barcelona i Bruseles!!!
ResponEliminaBon vespre, Xavier.
Esperem que hagi servit per despertar Europa M. Roser. I també per mantenir viva la nostra flama.
EliminaQuina sort d'haver-ne pogut formar part, Xavier, i quina enveja que em fas! Són uns moments històrics i ens hi juguem massa coses; no podem pas defallir.
ResponEliminaGràcies per haver-nos-hi deixat viatjar des d'aquest reportatge i una abraçada!
Ara que ja ha passat, gairebé trobo a faltar el cafè de màquina i les cues dels lavabos (sobretot les dones) de les àrees de servei de l'autopista.
EliminaGràcies a tu per ser-hi en la distància Montse. Ens ho juguem tot.
M'he reconegut,d'esquena,en alguna foto.
ResponEliminaMoments intensos que no oblidarem mai !
Van ser moltes hores viscudes amb emoció. Ho recordarem sempre Antoni.
EliminaJo també hi era, però no surto a cap foto... ;-(
ResponEliminaPotser se't veu en alguna Risto, però lluny i d'esquena.
EliminaEstic molt orgullós de tots els que vàreu anar a Brussel·les! 🙂
ResponEliminaAixò és com una cursa de relleus Joan. No tots podem ser a totes les convocatòries.
EliminaEnhorabona, heu estat uns grans ambaixadors i heu donat molt bona imatge de país pacífic i civilitzat. El vostre esforç anant tan lluny ha valgut molt la pena.
ResponEliminaGràcies Consol. Hi havia gent molt més meritòria. Persones de mobilitat reduïda amb cadires de rodes, gent molt gran, mainada en cotxet...
EliminaPer mi va ser una experiència de les que deixen petja. Estic molt orgullosa d'haver pogut participar en una manifestació com aquesta, demostrant tots els participants un civisme i un bon rotllo admirables. Tot hi que em va resultar esgotadora en alguns moments ho tornaria a repetir, segur.
ResponEliminaVàrem ser incomptables Glòria.
EliminaSensacions incomptables. Però hi ha una cosa segura: que comptem.
Gràcies pel teu reportatge que ens fa participar, des de dins, encara que no hi poguem ser. Heu estat la millor ambaixada.
ResponEliminaComentaris fets per brussel·lencs, asseguren que mai no havien vist una manifestació tan ben organitzada i tan cívica com la que van fer les més de 45.000 persones catalanes. Moltes més de 45.000, Teresa.
EliminaSaps que no compartim aquest tema, però una cosa si vull dir, amb el teu permís... admiro, i molt, que tanta, tanta gent, faci una moguda com aquesta, i no hi hagi cap incident greu.
ResponEliminaNo com quan d'altres es manifesten, moltíssims menys, i acaben volant cadires!
Gràcies Joana. Corre un video per les xarxes on es veuen les brigades de neteja de Brussel·les que van al darrere la manifestació i no hi ha res per escombrar, de tant net que ho vàrem deixar.
EliminaUna bona fita, la de Brussel.les! Nosaltres demà a l'escola commemorem l'1 d'octubre, per mi un punt de no retorn... Bona nit!
ResponEliminaEsperem que el 21D refermi la victòria de l'1-O, Gemma.
EliminaEndavant!
Molt ben trobat el final! Jo també t'envejo.
ResponEliminaLa trobada amb Jacques Brel va ser casual Helena. No el buscàvem. De fet ni sabíem de l'existència de l'estàtua.
EliminaEl que coneixem és la seva cançó més coneguda: el "No em deixis tan sol"