Comencem la caminada de l'antic traçat del tren a l’antiga estació d’Arnes
- Lledó, a tocar de la Franja d’Aragó.
El Francesc, que fa alguns anys que s’ha afegit a fer
rutes a peu, ens acompanya. En començar al camí me’ls miro i els veig igual de
feliços que jo mateix.
El 1989 en Josep Maria Espinàs va publicar “A peu per
la Terra Alta”. L’Enric i jo el vam llegir entusiasmats. “Quan siguem
grans hem de fer aquesta caminada” ens vam dir. Però no volem emular exactament la seva
gesta i ho fem per l’anomenada “Via Verda”.
No entrem als pobles per a conversar amb la seva gent
com feia el mestre Espinàs. Admirem Horta de Sant Joan des de lluny.
Les Roques de Benet són velles conegudes. Tots tres
les vam creuar pel costat mateix quan vam fer els “Estels del Sud”.
El tren passava per llocs de vertiginosa bellesa.
Encara en resta un petit tros de via.
En veure, de lluny, la Serra de Pàndols penso
interiorment: “Que bonica és la pau” i maleeixo als feixistes que la van
trencar.
A l’antiga estació de Bot fem un repòs.
Hi ha un antic vagó restaurant, però avui és tancat.
Ens mengem els entrepans que duem.
Per la proximitat de la Batalla de l’Ebre, alguns
ponts encara mantenen la verola de la metralla.
La calma pacífica del riu Canaleta reconforta.
Arribem a la Fontcalda on, igual que l’Espinàs fa 37 anys, hi passarem la nit.
La mestressa de l’hostatgeria encara no ha arribat. Mentre
l’esperem aprofitem per banyar-nos a l’aigua tèbia de la Fontcalda.
Estem sols al Santuari. L’han obert expressament per a
nosaltres i n’estem agraïts.
Després de sopar fem un volt per la vora del curs del
riu Canaleta.
Demà seguirem caminant per la Terra Alta, vers el Baix
Ebre.
(continuarà)
