La constància, el nostre signe.
La frase “En peu de pau” forma part del nostre tarannà, igual com “Pau sense treva” que és al nostre vocabulari des de la “Pau i treva” de l’edat mitja.
“Tornaran els foscos piolins”
deia un poeta andalús, abans de que uns altres poetes, també vinguts del sud,
cantessin “a por ellos”.
Malgrat injustos règims penitenciaris
Sempre serem al vostre costat,
i ens mantindrem solidaris
a l’altra banda del reixat.
Als innocents tancats amb pany
els carcellers només fan mal.
Que trist és dir per segon any:
“per Nadal cada ovella
al seu corral”.
Acredito meu amigo que a resistência pacífica será a chave para a vossa vitória e que seja já para o próximo ano, aproveito para desejar ao meu amigo e sua família um Santo e Feliz Natal. 🎄
ResponEliminaAndarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Bon Nadal a tu també, F, Manuel.
EliminaQue bonic el ball de bastons autèntic! Que boniques les bastoneres!
ResponEliminaJo també vaig veure i fotografiar aquest senyal de trànsit.
Soc jo, o cada cop la cosa es complica més? Bé, al menys avui han deixat la vaga de fam, espero que tots en bones condicions malgrat els 18 /20 dies.
Fàcil no està la cosa Carme. També he tingut una bona sensació, de que hagin abandonat la vaga de fam, sobretot per als 4 que la feien.
EliminaÉs terrible que hagin hagut d'arribar a aquesta gesta, per a que els del Tribunal obrissin el calaix on havien desat les seves peticions.
Com la Carme, tinc la impressió que cada cop la cosa es complica més... Amb impotència constatem que ja són dos els Nadals que passen lluny de casa i no es veu el final enlloc...
ResponEliminaQui ens vol complicar la vida, penso que també se la complica. Montse, el poble no es rendeix, aquest 21D n'ha estat una mostra.
EliminaEl problema que ens trobem ara és que no ens posem d'acord amb què és violència i què no. Ens han dividit en això. Precisament els de 'En peu de pau' advoquen per una resistència pacífica, però no passiva. Això implica una mica de proactivitat, i una bona part de la gent no vol ni això. En la meva opinió esperar-nos quiets al carrer sense fer pressió de cap mena no ens portarà enlloc. I sense el suport explícit i la complicitat de les nostres institucions tampoc. I pensa que no les estem controlant ara mateix.
ResponEliminaLa qûestió és: quant temps estem disposats a suportar la repressió i l'opressió de l'estat espanyol sense fer-hi res?
EliminaLes accions de resistència pacífica són efectives? Tenim a 9 presos i un grapat d'exiliats que porten massa temps lluny de casa. Aconseguirem res amb les cassolades, les marxes pacífiques, i les cançons?
A França ho fan d'una altra manera i sembla ser més efectiva.... i no se'ls criminalitza malgrat la seva lluita és molt més crua i violenta.
Si prenem exemple de Gandhi, que va aconseguir que la Índia s'independitzés de tot un Imperi Britànic, tindràs la resposta a la teva pregunta Risto: "Aconseguirem res amb les cassolades, les marxes pacífiques, i les cançons?
EliminaPenso que el 21 D, la diada de protesta que hem viscut avui a tot el Principat, s'ha bellugat amb un bon equilibri, entre el que ha de ser una acció reivindicativa i pacífica i la insubordinació al règim. Xexu, ja sabem que els mitjans espanyols expliquen un relat contra els independentistes, CDR, polítics, activistes catalans etc. totalment fals.
ResponEliminaEns pintaven una jornada violenta i (tret de petits incidents) no ho ha estat.
Bonics aquests balls de bastons que no atonyinen ningú...
ResponEliminaMolt boniques les fotos de Montserrat, suposo que fetes des de LLadoners, No sé si ells en poden gaudir d'aquest paisatge, ni que sigui entre reixa i reixa!
Per culpa d'aquests quatre desaforats, amb la cara tapada, estem perdent la qualificació de gent de pau...Ningú els pot aturar???
Bona nit, Xavier.
La primera foto de Montserrat, que és de dia, és feta des de Santpedor. La del capvespre sí que és de LLedoners.
EliminaTal com dius tu M. Roser,per 4 desaforats amb cara tapada, si algú diu que globalment no som gent de pau és que menteix.
80.000 persones segons els organitzadors (o 40.000 segons la Guàrdia Urbana)s'han manifestat totalment pacíficament a Barcelona. Més els de Girona, Lleida i Tarragona. Sí que som gent de pau.
Que no els vegi segons qui els Balls de Bastons, que diran: se pegan entre ellos, son violentos, en Catalunya no se puede vivir... I més coses, que amb ells no se sap mai amb tanta inventiva.
ResponEliminaI escolta, dir-los poetes als de "A por ellos" és força insultant pels poetes, no trobes? Jo des del primer dia que els vaig sentir, els hi dic cabestros, que ja sé que és un barbarisme, però no trobo cap paraula més il·lustrativa.
Això de poetes ho deia irònicament Teresa.La paraula que proposes és més adient. Un barbarisme per definir uns bàrbars.
EliminaXavier, yo también te deseo en compañía de todos los tuyos que disfrutéis de estos días. Procuremos no "enfermar" y ya vendrán tiempos mejores.
ResponEliminaUn saludo grande y prospero 2018.-
Gràcies J. Antonio. Amb tota la simpatia em permeto corregir-te el lapsus: bon any 2019.
EliminaTota l'entrada és brutalment bona, no té pèrdua. Darrerament estàs molt en vena, Xavier. Això ajuda una mica, perquè les coses en comptes de millorar semblen anar a pitjor. Tot i això, bon Nadal!
ResponEliminaBones Festes Helena, tots fem el que podem.
EliminaDoncs jo crec que nosaltres si que tenim ben clar que és violència i que no ho és. I, com bé dius, som gent de pau i ho continuarem sent. No veig cap altre camí.
ResponEliminaMolt Bon Nadal, XAVIER.
Gràcies McAbeu. Molt bones Festes també per a tu. Amb tota la pau del Nadal.
Eliminabones festes .....malauradament l'estrofa final quanta raó conté ....quins nadals pels presoners/res i exiliats/des i les seves famílies?
ResponEliminaPer Nadal cada ovella al seu corral. Hi ha ovelles que no ho podran fer, mentre que els llops segueixen esmolant ullals.
EliminaNadal i pau, Elfree.
Si el Xavier és capaç de portar-nos aquestes fotografies tan encertades i apropiades pel temps que vivim, què no podrem fer tots plegats? I no dic retrats tan perfectes com els seus, sinó el nostre modest granet d'arena, per anar fent el que calgui.
ResponEliminaUna abraçada.
Uns temps dolorosos, Olga. Cada dia és un pas cap a la llibertat de les preses i els presos. Cada cant, cada manifestant, trenca una baula de la cadena.
Elimina