Actualment, encara hi ha tancats a diferents presons: Jordi Cuixart,
Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Jordi Turull,
Raül Romeva, Josep Rull i Quim Forn.
Escolta
cants d'ocells,
el vent en els penells
de la claror, no gaire
aixec d'ales al blat,
d'on ve, just desvetllat,
el bleix primer de l'aire.
En el meu aspre cor,
intacte, ple tresor,
l'enyor de l'oreneta.
Ja no combat l'esglai
ferint puntes d'espai,
corba subtil, sageta.
Esbat ordits de fum.
Xop d'esplendors de llum,
nu sota l'or del dia,
senyorejant camins,
segueix somnis endins:
et guia l'alegria.
el vent en els penells
de la claror, no gaire
aixec d'ales al blat,
d'on ve, just desvetllat,
el bleix primer de l'aire.
En el meu aspre cor,
intacte, ple tresor,
l'enyor de l'oreneta.
Ja no combat l'esglai
ferint puntes d'espai,
corba subtil, sageta.
Esbat ordits de fum.
Xop d'esplendors de llum,
nu sota l'or del dia,
senyorejant camins,
segueix somnis endins:
et guia l'alegria.
“...Però, Siset, fa
molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si
estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur
que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si
jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur
que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar...”
“Som en acte de protesta,
som mans fredes vora el foc
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.
Disfressades d’utopia
emprendrem, lluny del dolor,
la recerca de la vida, a
cavall de la raó.
Coincideixen les mirades,
fixades en l’horitzó
Potser avui farem victòria,
potser enterrarem el plor.
Doncs ens mantindrem
alçades, ja no ens veuran de genolls
El sol mantindrà la flama,
la lluna encendrà passions.”
“...Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya,
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç, defensors de la terra...”
Ni oblit ni perdó
ResponEliminaEs impossible oblidar, Fina. I perdonar... sempre hem dit que si no es demana perdó es fa difícil que te'l concedeixin.
EliminaÉ uma vergonha em pleno século XXI a Espanha ter presos políticos.
ResponEliminaUm abraço e continuação de uma boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Tens raó, és una vergonya que a Espanya (i conseqüentment a Europa) hi hagi presos polítics. Gràcies per la comprensió des de Portugal, s'agraeix F. Manuel.
EliminaGràcies, infinites gràcies, a tots els que feu possible aquests actes amb una constància quotidiana. Hi ha molta gent que fa coses cada dia, i ni així és suficient.
ResponEliminaM'agrada molt la cançó de Roba estesa que heu afegit al repertori. Les altres, per descomptat que també m'agraden, però crec que en tenim moltes per afegir i aquesta n'és una bona mostra.
És una vergonya de país, que no s'aguanta per enlloc, però nosaltres no trobem la manera de desenganxar-nos d'aquesta porqueria i injustícia.
I ara venen a fer el consell de ministres el dia 21 aquí i no volen reunir-se amb el president de la generalitat. Són actituds sempre d'humiliació, de despreci, però això sí, els supremacistes, sempre diue que som nosaltres.
Gràcies a tu, Carme. L'insult és constant, no ens hi hem de conformar. I una vergonya també que el ministre espanyol que més insulta sigui d'origen català.
EliminaQuina constància. Nosaltres també ens concentrem cada dilluns, ja fa més d'un any, i jo hi he faltat en comptades ocasions. No sé si serveixen de massa aquestes concentracions, però com a mínim no els oblidem.
ResponEliminaPer això nosaltres els cantaires no cantem en dilluns Xexu, per no entorpir la trobada dels dilluns per la llibertat dels polític@s, que també es fa en un altre indret de Sants.
EliminaAlgun dia comprovarem que sí que han servit tantes hores dedicades a la causa de la llibertat.
Segur que els presos senten el caliu que transmeten els cantaires arreu del territori. És una acció molt humana i d'un gran sacrifici personal per als més habituals. La meva felicitació als abnegats cantaires solidaris.
ResponEliminaSom lluny, geogràficament, de les persones preses, i hi som molt propers humanament. Arreu es fan actes Risto. Jo també sento admiració per als polítics que són fidels al seu poble.
EliminaGràcies per contribuir al no oblit, a la reivindicació, als clams per la llibertat i la justícia del nostre poble, Xavier. Sou molt grans, immensos; els nostres polítics empresonats se senten orgullosos de vosaltres!
ResponEliminaÉs un acte just, Montse. Tenim un objectiu comú: el seu alliberament. Després vindran les altres reivindicacions. Altes reivindicacions, com la República. Amb ella serem lliures tots plegats.
EliminaCaram els de Sants, si que sou reivindicatius...Suposo que tu també ets dels que contribueixen a intentar fer un món més just...
ResponEliminaLa cançó Roba estesa m'agrada molt, en canvi no m'agrada gaire aquesta nova versió del cant dels ocells, perquè té un vocabulari una mica enrevessat, fins i tot a mi m'ha costat entendre algunes paraules!
Sempre endavant,avier.
Volia dir "El cant de lluita" del grup "Roba estesa"...
ResponEliminaEls de Sants no estem sols, M. Roser. Sant Fruitós de Bages, Xerta, Terrassa, Parets, S. Vicenç, Girona, Vic, Sta. Perpètua, Torruella, Manresa... i molts altres pobles.
EliminaVeritablement l'Espriu feia servir mots molt poètics que no emprem en el llenguatge habitual.
"som mans fredes vora el foc": quina imatge més maca!
ResponEliminaÉs una cançó molt ben feta, per un grup format exclusivament per dones. Si no les coneixes busca'l al Youtube: "Roba Estesa - Cant de Lluita". T'agradaran, Helena.
ResponEliminaJa les he escoltat, Xavier. Molt bones!
EliminaCentenars d'actes per tota Catalunya, no pararem i no ens cansarem... No deixarem que es normalitzi aquesta situació tan injusta.
ResponEliminaI més a partir d'avui disabte, Rafel, que sabem que en Jordi Sànchez i en Jordi Turull inicien una vaga de fam.
EliminaEns hem de treure el barret per la seva valentia. Ple suport pel Sànchez i en Turull!
Eliminaarreu del país tossudament alçades i alçats, faci fred o calor plogui o no estem multiplicant actes com aquest de diferents menes però tots digníssims i per reclamar la llibertat .....visca Sants!
ResponEliminaVisca la llibertat, Elfree. I tant de bo algun dia puguem dir: visca la justícia!
EliminaQue no s'aturi, Xavier! Des del cant fins al silenci, cada dia ens hem de moure fins aconseguir que es faci justícia.
ResponEliminaUna abraçada!
Fas bé de citar el silenci, Teresa. Com hauràs llegit, es canta de dimarts a divendres. Els dilluns es fa una concentració seguida d'una manifestació molt més nombrosa i àmplia que s'acaben amb 2 minuts de silenci.
Elimina