Canta una coral.
Algunes persones han passat una nit freda acampats en solidaritat als
polítics presos, l’endemà que se sabés que en Jordi Turull i en Jordi Sànchez
començaven una vaga de fam.
L’orquestrina de Sant Esteve de les Roures hi posa música de fons.
Constantment arriba més gent.
El so dels càntics arriba a les cel·les dels reclusos.
Els pobles propers, com Santpedor, reivindiquen la llibertat.
És una injustícia que gent honrada estigui tancada i hagi de contemplar
el paisatge rere una reixa.
La tarda cau al mas de Torres de Bages, que és a prop de Lledoners.
El cel de Montserrat sagna.
Bufen vents de llibertat.
Al vespre encara arriba més gent.
La volta a la presó amb llums de mòbil, llanternes i torxes.
Dilluns dia 3: en Quim Forn i en Josep Rull també inicien una vaga de
fam.
Llibertat i no violència, aquesta és la nostra divisa.
Fa molts anys que hi ha aquesta lluita.
Há que não desistir meu amigo e continuar com a luta pela independência ela um dia virá.
ResponEliminaUm abraço e continuação de uma boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Algun dia la tindrem, F. Manuel.
EliminaLluís Maria Xirinacs, un referent de compromís i lluita. Molts com ell calen per vèncer aquesta lluita. Llàstima que llencés la tovallola potser abans d'hora...
ResponEliminaEn Xirinacs estava molt sol. La majoria de líders polítics amb qui li va tocar conviure no feien costat a la causa de la veritable llibertat del poble català.
EliminaGràcies Xavier per aquests posts que ens recorden que hi ha fets i persones que no podem oblidar mai...
ResponEliminaDius que bufen vents de llibertat, però si en contra direcció venen vents huracanats, no sé com ens ho farem...
Bon vespre, Xavier.
Gràcies a tu, M. Roser.
EliminaDe la mateixa manera que el vent se'ns pot girar en contra, un altre dia el podem tenir de cara. Difícil no vol dir impossible, oi?
magnific i impressionant fotoreportatge com sempre estan dins tancats però al mateix temps milers de persones els acompanyen, els acompanyem ....tant vergonya i tanta injustícia s'ha d'acabar!
ResponEliminaLa injustícia que pateixen, que patim està esdevenint molt dolorosa Elfree, sobretot d'ençà de la vaga de fam de 4 persones valentes i honrades.
EliminaUn reportatge molt maco. Molt emotiu. Molt tendre.
ResponEliminaQue no ens falti mai la tendresa que sempre reivindica en Jordi Cuixart.
És molt trista la situació i al mateix temps és bonica la solidaritat.
Gràcies per portar en Xiri, fins a aquest post i fins aquest moment.
Les referències són importants i ell n'es una molt i molt important. I tens raó el van deixar molt sol.
Una abraçada, Xavier.
No ens podem quedar de braços creuats Carme. Als herois de la no violència com en Xirinacs, ara cal sumar-hi Turull, Sànchez, Forn, Rull que estan en vaga de fam, i també totes les altres persones injustament tancades com Forcadell, Bassa, Cuixart, Junqueras i Romeva.
EliminaAlgun dia haurem de replantejar si això de la no violència, o no fer actes contundents, ens porta a alguna banda. No oblidem els nostres, han de sentir el nostre caliu, però mentrestant ens atonyinen als carrers per oposar-nos al feixisme. Tot plegat no sé com acabarà.
ResponEliminaCrec que es pot compaginar un acte contundent amb la no violència, Xexu. Hi ha una acció molt pacífica: la vaga general. I segur que es poden trobar altres mètodes, sempre pacífics, per pressionar els jutges barruts.
EliminaI com no, la unitat.
Quin reportatge tan bonic, Xavier! Com t'agraeixo que ens l'hagis apropat! Aquesta vaga de fam dels nostres presos polítics no ens deixa indiferents: ens fa patir i alhora ens sentim orgullosos de tots ells... M'agradaria deixar una finestra oberta a l'optimisme però em temo que ho veig cada vegada més negre...
ResponEliminaSí que ens fa patir aquesta vaga de fam, Montse. Aquesta finestra oberta de l'optimisme que dius, ha d'esdevenir una porta oberta. De bat a bat.
EliminaLa imatge de les ovelles pasturant, amb Montserrat al fons, tan idíl·lica, com a símbol del que es perden els empresonats...
ResponEliminaVaig pensar exactament això que dius, Helena.
EliminaEl meu pare quan veia paisatges així feia comparacions bíbliques: "un sol ramat i un sol pastor"
La vaga de fam fa impressió i respecte... només a nosaltres?
ResponEliminaEns fa patir molt la vaga de fam, Gemma.
EliminaMolts jutges van massa tips, i no són prou diligents a l'hora de posar en llibertat unes persones que porten més d'un any en presó preventiva, mentre permeten que veritables delinqüents (com els de Blanquerna) i violadors (com els de la manada) segueixin al carrer.
Impressionants aquestes fotos i tot el que representen. Jo estic del tot aclaparada en com estan anant les coses. No acabo de veure la llum a tot plegat. Em fa por pensar en que la vaga de fam i tot el que estan fent els presos no obtingui resposta des de l'altra banda de les reixes. Les coses van tant a poc a poc, algunes inclús semble que reculen, la societat està aturada... no sé, tinc el cor molt encongit!
ResponEliminaLes persones amb sentiments, siguin independentistes o no, estan com tu, Laura. I cada dia de vaga de fam que passa, encara més.
EliminaUn bon reportatge, Xavier. La veritat és que impressiona arribar al Pla de Lledoners, un lloc tan obert i amb la vista de Montserrat i veure el centre penitenciari al costat, però més enclotat i segurament sense vistes des de dintre els murs. Que trist que hagin de viure aquesta situació tan injusta per haver permès allò que van prometre i que vam votar.
ResponEliminaQue injust i que dur ara amb la vaga de fam.
Fer-los costat i escriure'ls crec que els fa sentir que ens tenen a prop i que els donem suport.
Sí que és una terrible injustícia el que viuen tots els innocents que han tancat sense judici. Els agrada que els escrivim, Adriana. Què els podem dir, ara als que estan en vaga de fam? El que sentim, així de senzill, i amb tot el respecte.
EliminaUn bon ambient de la gent i unes imatges de Montserrat molt boniques! 👍
ResponEliminaLlàstima que tota aquesta bellesa no pot acabar amb una gran injustícia, Joan.
Elimina