dimecres, 19 de setembre de 2018

Una setmana a Sardenya

   L’11 de setembre a la Diagonal, entre milers d’estelades catalanes, també hi havia una bandera de Sardenya.
  De seguida em va venir a la memòria la setmana que vàrem passar l’any passat a Sardenya.
   Dos dies a l’Alguer i la resta la dedicàrem a visitar un fragment del nord de l’illa.
Quanta abundància
brillant i lluminosa
arran de costa.
Sonen campanes
per sobre les teulades
i el temps s’atura.
Amb llum de sol
sobre la mar naveguen
roques de foc.
La mar en calma.
La primera banyista
és arran d’aigua.
Lent i en silenci
un matí de setembre
desfà amarres.
A s'hora baixa
l'amor em demanava
un petó als llavis.
El sol roent
l'elefant enlluerna
i n’obre escletxes.
El nurag d'Eni
vers rutes per la vida
a contrallum.
 L'ombra dels segles
 deixa a l'intempèrie
 un bosc de pedra.
Dins de la roca
els antics s’aixopluguen 
del vent del temps.
Cases de Bosa
rere el pont s’esperen
acolorides.
Potser per dir-nos
el darrer adeu-siau
mirem enrere.

22 comentaris:

  1. Uma bandeira solidária que fez lembrar outras viagens.
    Belas fotografias da Sardanha.
    Um abraço e continuação de uma boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fato, F. Manuel, os sards são favoráveis.
      Em 22 de setembro de 2017, o Conselho Regional da Sardenha aprovou uma moção de apoio ao referendo catalão em 1º de outubro.

      Elimina
  2. Aquesta illa no ha tingut el plaer de ser visitada per mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets jove Pons, hi pots anar quan vulguis. L'Alguer i els seus voltants son dignes de visitar.

      Elimina
  3. Que boniques, totes!
    És un goig recordar Sardenya, fa tants anys que en tinc un record bastant difuminat.
    Gràcies al teu post he aclarit la diferència entre la bandera corsa i la de Cerdenya. Les tenia confoses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No només hi ha semblances en la bandera entre Sardenya i Còrsega, Carme. Des del nord-est de Sardenya es veu molt bé Còrsega.
      Un habitant de Sedini, el poble dels "domus de janas" (fotos 12 i 13, de les cases fetes dins de les roques) ens va explicar que en aquell poble i algun altre parlen un dialecte de la llengua corsa. Jo li parlava en català i m'entenia ja que sabia una mica de català alguerès, i havia visitat Catalunya. També sabia el sard i l'italià.

      Elimina
  4. Aquest setembre ens portarà molts records de fa un any, als catalans; no tots seran tan agradables com el vostre viatge a Sardenya, però possiblement sí que seran viscuts amb la mateixa intensitat... Quines imatges tan boniques!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El viatge a Sardenya va ser molt agradable Montse... fins el 20 de setembre. Per wadsapp els amics i familiars ens explicaven les detencions que va fer la guàrdia civil. O els escorcolls per part de la policia espanyola, sense permís dels jutges, com el que van intentar fer al local de la CUP.
      La resta de viatge el vàrem fer pensant en els piolins que ens esperaven a Catalunya.

      Elimina
  5. De Sardenya només he estat a l'Alguer, ja fa una pila d'anys. Ja veig que no perds l'ocasió de recordar aquest viatge, veig per les fotos que em vaig deixar perdre moltes coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Sardenya (i només vàrem fer una part del nord de l'illa) cal fer molts quilòmetres, és una illa molt gran. A tu t'agrada viatjar Xexu, són bona gent.

      Elimina
  6. Un destí suggerent, sobretot després de veure les teves genials fotografies!

    ResponElimina
  7. Un excel·lent reportatge fotogràfic i poètic, de l'illa de Cerdenya...M'encanten aquestes cases dins de les roques, si en deuen tenir d'història! I tu una jubilació molt viatgera!
    Fa anys , el meu germà va tenir-hi una anècdota divertida, va ha ver d'ensenyar el carnet, perquè es pensaven que feia broma. Li van preguntar com es deia, Algué i a més va fer estada a la fonda Vendrell...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les cases dins les roques s'anomenen "domus de janas" que vol dir "cases de fades", i són d'entre 3.000 i 4.000 anys AC.
      Recordava aquesta anècdota de ton germà, M. Roser.

      Elimina
  8. Aquest indret el tinc per visitar però la veritat és que en fas venir ganes

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt bella la ciutat de l'Alguer
      i la resta de Sardenya, també.
      T'ho dic en rodolí, Joan.

      Elimina
  9. com sempre et felicito pel reportatge ...esdevenen bells reportatges els teus posts....una amiga meva hi va estar a L'alguer i en va tornar enamorada

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranya que la teva amiga s'enamorés de l'Alguer, Elfree. Hi ha motius.

      Elimina
  10. Que xulo, Xavier! Quins paisatges preciosos has retratat, no és estrany que t'hagin inspirat aquests bonics haikus.
    La meva filla hi va anar l'agost i va venir entusiasmada, ho van passar molt bé coneixen l'illa més autèntica, fora els circuits turístics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A nosaltres ens van faltar 3 setmanes més... o quatre, La teva filla té bon gust, Glòria.

      Elimina
  11. Les teves fotografies semblen postals, o és que tot plegat era molt pintoresc!
    El sisè haiku és molt romàntic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que poques postals s'envien actualment Helena. Les fotos digitals fetes amb el mòbil i enviades pel wadsap arriben abans.
      Malgrat tot, les postals eren més romàntiques que les xarxes socials.

      Elimina