Després d'un any de reivindicacions, el poble, matí, tarda i nit, novament pacífica i cívicament ha tornat a
ocupar els carrers.
No ens cansarem de reclamar, d’exigir la llibertat, la justícia i la pau.
Una cosa ha tornat a quedar clara: “els carrers seran sempre
nostres!!”
Meu coração está com o povo da Catalunha, que nunca desistam.
ResponEliminaUm abraço e continuação de uma boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Obrigado F. Manuel.
EliminaL'abril del 1974 català fa molts anys que dura.
Hi vam ser. Hi vam tornar a ser i hi serem tants cops com faci falta...
ResponEliminaTanta injustícia ha de tenir un final.
Tens raó Carme. Tal com deien els cartells: "no ens aturarem"
EliminaVas passar just pel meu costat. En una de les fotos no hi surto de miracle, però sí les persones que estaven amb mi. Gairebé m'enganxes!
ResponEliminaÉrem molts, tots no cabem a les fotos.
EliminaPossiblement sí que et vaig fotografiar Xexu, i la foto on surts ha quedat a l'ordinador.
Nosaltres hi som, però es manté la tossuderia hispana i la seva ufana i superba llei del perquè jo ho dic i punt.
EliminaLa filosofia del "A por ellos" i el "Se sienten co..!" I la força bruta, Joan.
EliminaGairebé tens el record d'assitir a les manifestacions, segur
ResponEliminaque no te n'has deixat cap ni una...Si tots féssim com tu, potser si que ens en sortiríem!!!
Bon vespre, Xavier.
Segur que no tinc el rècord M. Roser. Això és com una cursa de relleus: on no arribes tu hi arriba un altre.
EliminaUn any ja, i els ànims cada vegada més caldejats... La passada nit el "grupo de liberación del Penedès" (unes 40 persones) es va dedicar a treure llaços grocs i pancartes de les façanes a partir de les 3 de la matinada; anaven encaputxats, hi va haver confrontacions, agressions, intervencions de la policia local, cotxes i contenidors cremats, un merder de ca l'ample... I al final els Mossos diuen que no han rebut cap denúncia i que no n'han idntificat cap... En vista de tot això, cada vegada sento més febles els somnis d'esperança...
ResponEliminaSovint costa mantenir-se ferm i esperançat, Montse. El republicans a vegades poden fallar. Els monàrquics fallen sempre.
Eliminajo també hi vaig ser cap al vespre i era impressionant .....ara anem plens de dies memorables i a part de recordar hem de construir no sé com però tirar cap endavant
ResponEliminaElfree, coincidim: no sé com hem de tirar endavant. Però tirem endavant. Ni un pas enrere!
EliminaJo hi vaig anar, aprofitant que tenia festa de la feina! El discurs del Mauri, molt bo, es deia per allà que no li cal cap màster per ser bon orador! Treuen uns dirigents polítics i en neixen d'altres tant o més bons! No acabaran mai amb nosaltres!
ResponEliminaMai acabaran amb el poble català Helena. Els únics que podríem fer-ho seríem nosaltres mateixos.
EliminaEs deia en castellà que "los catalanes, de las piedras sacan panes". Bé, voldria que de les pedres també sortissin els bons polítics quan els necessitem. O que de les pedres en ragi aigua, com va fer el bíblic AAron.
ResponEliminaSalut sempre, Xavier.
Tan de bo que es compleixin els teus desigs Olga. Els polítics necessiten el poble i el poble necessita (bons) polítics.
Elimina