dimarts, 4 de setembre de 2018

Pic de Baborte pels bells paratges

   El pla de la Cabana Rull és en silenci. Amb els companys amants de la muntanya i de la llibertat ens decidim a pujar el Pic de Baborte, a la Vall Ferrera.
  El camí que hem triat no l’havíem fet mai, tot i que té molt de renom. És una via de nom carnerià, de “bella anomenada”.
   Sortim de bon matí.  El sol tot just toca l’enforcadura de Forcadell.
   L’estany de la Rovira encara és a l’ombra. Fa fred per ser agost.
    Arribem al refugi Bivac d’en Jordi Sànchez on per fi escalfa el sol.
   Mentre descansem aprofitem per esmorzar i observem el turó Comín.
   Quan re-emprenem la pujada passem per un seguit d’estanys. Com si fossin un rosari. El primer que trobem és la Bassa de la Dolors.
   Més amunt hi ha els estanys de Romeva que son als vessants del Puig del Lluís.
   Passada la collada de les Junqueres comença la pujada dura. 
    Cal grimpar per les roques Turull.
   Un isard que hi ha sobre la penya Cuixart ens observa.
  L’alçada aconseguida fa que les vistes s’eixamplin, i veiem ben propers els cims del Sotllo, la Pica d’Estats i el Puig de Mont.
   Darrere del Serret de la Meritxell es veu la serra de la Maladeta.
    L'estany de Sotllo, i més amunt els estanys Fons i el de la República Catalana.
  Des de dalt del pic de Baborte, a una alçada de 2938 metres la vista és encara més extensa.
   Ens hi estaríem tot el dia, però la baixada serà llarga i cal marxar.
   La davallada fins la plana de Ponsatí es veu més clara.
   És migdia, el sol és alt i a la tartera del Forn passem calor.
  Sort de les aigües dels estanys que refresquen la mirada. A la vora d’alguns d’ells hi creixen flors Gabriel. Segur que a l’Anna li agradaria veure-les.
   Les baixades es fan llargues, tornem a passar per tots els llocs de bella anomenada. Com que hi ha estona per pensar, a la ment portem les nostres persones estimades. Impossible oblidar-les.
   Per a totes elles, els millors desitjos de pau i llibertat. I que ben aviat puguin venir, si ho desitgen, a contemplar elles mateixes aquestes vistes.


24 comentaris:

  1. Et coneixes la Vall Ferrera del dret i del revés! Quin paio, no se t'escapa cap cim. Mira que aquest estiu n'he tingut una bona dosi, però me n'han quedat moltes ganes. A veure quan hi puc tornar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, als Pirineus passa com en tot en aquesta vida. Quan els coneixes una mica és quan te n'adones del moltíssim que desconeixes.

      Elimina
  2. Quines ganes en deuen tenir tots aquests de respirar l'aire pur i trepitjar les cims catalans!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una gran injustícia Laura, que hi hagi catalans tancats a les presons i no puguin respirar en llibertat.

      Elimina
  3. Entre el XeXu i tu , em feu una enveja sana...Preciosos paratges i tu amb molt d'humor i vas relacionant els nostres polítics...Que bé poder passar fred a l'agost!!!
    Bon vespre, Javier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'immensitat d'aquestes muntanyes cal prendre-se-la amb humor M. Roser. I enguany també amb esperit reivindicatiu.

      Elimina
  4. Preciosa la ruta, i precioses les fotos. Trobe molt a faltar Pirineus, a veure si ho corregisc prompte.

    És un trencalòs, això que es veu volant? (l'isard, per cert, impressionant :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi entenc gaire d'ocells i rapinyaires Alfred. Diria que és un voltor.

      Elimina
  5. Després de l'especial Kilian Jornet a TV3, es prepara l'especial Xavier Pujol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Risto, si veiessis el pas que porto a la muntanya comprovaries l'abisme que hi ha entre aquest fora de sèrie i jo. Ni de jove hauria pogut seguir el pas del Kilian.

      Elimina
  6. Xavier, estàs fet un Kilian Jornet. Avui que el tinc tan present perquè el vaig veure ahir a TV3, me l'has recordat. El que fas molt bé és això de tenir sempre present la nostra gent represaliada. Jo també, inconscientment, veig una sèrie, una pel·lícula o llegeixo un llibre on hi apareix la represió i la lluita i sempre en faig l'analogia. També en faig una altra: la veritat surt a la llum i tard o d'hora la mala gent paga pels seus crims. I una més: només revoltant-se es canvia el món. Seguim sense aturar-nos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la intenció Teresa, però la comparació amb en Kilian és impossible.
      No hem deixat de pensar ni un sol dia amb els nostres representants injustament empresonats o represaliats. I el que resta d'estiu i la propera tardor seguirem treballant pel seu alliberament.

      Elimina
  7. M'agrada molt el teu post perquè descriu una realitat que vivim dia a dia, sense oblidar-la. Els portem amb nosaltres on anem i desitgem que puguin anar-hi ben aviat pel seu compte. Llibertat o llibertat. No hi ha més opcions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cim de la llibertat és més difícil que el Baborte, però també l'aconseguirem Carme. N'estem convençuts.

      Elimina
  8. Avui tinc la impressió que les imatges superen en bellesa, tot i ser un repte difícil, les que ens has anat oferint de les ascensions d'aquest estiu; potser és per la presència implícita d'aquestes persones que estimem i a qui has volgut dedicar el teu homenatge...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El dia era esplèndid Montse. I ja saps que els paisatges d'alta muntanya de la Vall Ferrera sempre sorprenen, sempre corprenen.
      La grandesa de les persones homenatjades empetiteix les muntanyes.

      Elimina
  9. Si no podem acostar els presos a la muntanya, acostem la muntanya als presos de la inquisició.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algun dia els traurem la careta als que es fan passar per demòcrates i, tal com dius Joan, són uns inquisidors com els de 400 anys.
      Per molts civils que ens enviïn no deixarem de reclamar justícia.

      Elimina
  10. La serra de la Maladeta, disculpa, a qui es refereix?
    Trobo molt ben trobada tota aquesta entrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, hi ha noms que només fan referència a muntanyes reals, com la Pica, el Sotllo, el Baborte i la Maladeta. O estanys com el de Sotllo i el Fons, que es barregen amb els noms dels nostres herois.
      Geografia real i geografia èpica.

      Elimina
  11. Magníficas, impresionantes fotos de unos no menos impresionantes lugares. Tengo una sana envidia de no estar yo por esas montañas.

    Un saludo grande.-

    ResponElimina