Solitud de tantes fulles que resten en terra i ningú no ha recollit.
Una claror assossegada il·lumina el migdia d’un hivern que fa setmanes
que no és rigorós.
Les aigües de la passada tardor, que va ser plujosa, reflecteixen els
arbres que volen reverdir.
Camins d’oblits, camins de tardes d’hivern.
Tímidament una teranyina ha atresorat una mica de pluja que ha caigut
aquesta nit.
Perles a les branques.
Diamants efímers, que no seran per a l’eternitat.
La llum que tant havia minvat durant mesos ara retorna cada matí i s’allarga
cada tarda.
Cada any l’hivern se’ns fa llarg, i al mateix temps quan te n’adones
s’acaba: demà ja és 8 de març.
La primavera, que és femenina, enguany arribarà esclatant.
Fotografias de Inverno fantásticas meu amigo, gostei e aproveito para desejar a continuação de uma boa semana.
ResponEliminaAndarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
L'hivern també té les seves joies, F. Manuel. Obrigado.
EliminaQuin tresor d'aigua de pluja a les teranyines!!! Han quedat unes otos espectaculars. Tens raó que l'hivern es fa llarg, encaraque no sigui gaire rigorós.
ResponEliminaM'agafo al teu final, que la primavera, femenina, resplendeixi amb força. Només falten 15 dies perquè oficialment ens arribi i ella sempre és puntual a la cita, no falla mai.
Esperem que aquest final sigui el principi d'una força femenina, justa i imparable. Gràcies Carme, la lluita és compartida.
EliminaUnas bellas imágenes y unos textos del todo premonitorios: "caminos de olvidos"; "diamantes efímeros"; "una telaraña"; "la primavera llegará estallando"...
ResponEliminaHas estado sembrado, no se puede decir más entre líneas.
Bravo.
Tras el largo invierno la primavera entrará con fuerza. Las mujeres y los hombres codo con codo hasta conseguir la igualdad y la justicia. Gracias por contemplar las imágenes, Pitt.
EliminaSempre esperem que el pas del temps ens porti esperança.
ResponEliminaPotser si la gent despertés de l'estat de narcotització generalitzat, els canvis no dependrien tant del pas de les estacions...
Una bona manera de veure-ho Risto. Gràcies per l'aportació.
EliminaUn hivern que no és hivern...Però que ens deixa instants agradables; que bonica aquesta teranyina amb les gotes de pluja.
ResponEliminaLa primavera aquest any més femenina que mai, ja que sembla que cada vegada la gent està més conscienciada perquè la feminitat llueixi com es mereix...
Bon vespre, Xavier.
De totes maneres M. Roser, ja sabem que en qualsevol moment pot tornar el fred. L'hivern no es rendeix tan fàcilment. I les dones rebels encara menys.
EliminaHome, l'hivern aquest any no se'ns ha fet llarg... jo no l'he vist per enlloc. Tu sí?
ResponEliminaUna mica sí Xexu: vaig arribar a trepitjar gebre a Collserola i trobar tolls glaçats. Però parlem de finals de gener i principis de gener, a la muntanya. Aquest estany que es veu a les fotografies és a la Roca del Vallès i a l'ombra feia gelor.
EliminaQuina meravella d'imatges! Crec que la contemplació i el gaudi de les petites coses (amb permís de la nostra amiga Carme, que sempre diu que no n'hi ha, de petites coses), es converteix en un recurs benfactor i que utilitzem sovint en aquests temps, perquè només ells, en ocasions, ens retornen la calma i la serenitat tan necessàries en els moments que corren...
ResponEliminaCom que la mida és relativa no devem poder saber quan es tracta d'una petita cosa. En el que sí tens raó, Montse, és en la necessitat de calma, per tanta injustícia, mentida i indignitat.
EliminaQuin goig fan les teues fotos d'aigua! Ací és la sequera més absoluta.
ResponEliminaAquest estany de les fotos guarda aigua de la tardor. La pluja també és necessària aquí, Novesflors.
EliminaLa primavera d'hivern és la millor, la que sorprèn més. El mes de maig ja comença a desertitzar-se el paisatge.
ResponEliminaHem viscut un hivern, el mes de gener, que no té gens de canvi climàtic. A Nord Amèrica ha fet moltíssim fred, per cert.
L'hivern és com les persones, Helena. Cada un té la seva pròpia manera de ser.
Eliminatot tornarà esclatar i la igualtat espero que sigui el primer de la llista
ResponEliminaTal com dius Joan: la igualtat és prioritària.
EliminaEn aquest indret de mar l'hivern no es nota gaire, i aquest any, menys. Poc temps per a la contemplació de fulles, i menys per la preciosa cal·ligrafia dels arbres a l'aigua.Poctemps persomiar contes d'hivern sota una manteta al sofà... de seguida la invasió d'estrangers i locals en màniga curta, i aquest sol inflexible...
ResponEliminaUna abraçada.
L'hivern enguany l'hem hagut d'anar a buscar fora ciutat. O esperar que arribi la primavera i amb la seva rauxa regui els carrers i els camps.
EliminaVeure turistes amb xancletes a ple hivern ja comença a ser un clàssic, Olga.