divendres, 15 de març del 2019

8 de març de 2019

     Ha passat una setmana de les manifestacions del 8M a Barcelona i a d’altres ciutats del món.
    A primera hora de la tarda algunes noies enllestien els cartells per enlairar a la manifestació.
     Impossible que els masclistes no escoltessin els eslògans feministes. Alguns dels que sordegen potser es renten el cabell amb fairy i malament rai si te n’entra a les orelles.  
    Les pancartes són imaginatives i iròniques: “Dona havia de ser... la que canviaria el món”. 
   “Ens volen enterrades i no saben que som llavor”.
    “Mani feminista, mani anti-feixista” 
    “Si en toques a una ens toques a totes”
   “Cap dona en l’oblit” Dolors Bassa, Carme Forcadell tancades a la presó. Altres dones jutjades com la Meritxell Borràs, sense llibertat, la confinada Tamara Carrasco, les exiliades: Merixell Serret, Clara Ponsatí, Marta Rovira, Anna Gabriel, la investigada per desobediència Anna Simó, l’alcaldessa inhabilitada Montserrat Venturós, les preses i les mares d'Altsasu...
     La Gran Via plena de gom a gom reivindica: Igualtat salarial”.
    Joves i grans juntes.
    Mestres i alumnes juntes.
    “Prou Patriarcat”
    “No som muses, som les artistes”.
   Com que algunes no tenim el do de la ubiqüitat, hem de córrer molt per arribar a temps a un altre acte feminista: l’actuació de la Maria del Mar Bonet.
    Dedica el concert a la lluita i les reivindicacions de les dones.  
    Concretament la cançó “Què volen aquesta gent” la dedica a la Carme Forcadell.
    El públic dret, picant de mans i cridant: "Llibertat, llibertat, llibertat!
    Un dels eslògans que es repetí fa una setmana va ser el de que cada dia hauria de ser 8M
   Avui, 15M és 8M.

26 comentaris:

  1. A Catalunha como sempre é muito participativa nestas manifestações.
    Em Portugal houve também manifestações e é bom lembrar pois por cá já foram assassinadas algumas mulheres o que é um flagelo os maus tratos de que sofrem, aproveito para desejar um bom fim-de-semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Lisboa, Coimbra, Porto, Aveiro etc. també hi va haver grans manifestacions feministes.
      Solidaritat amb les dones maltractades i oprimides, F. Manuel. Sempre.

      Elimina
  2. Josep Lluís Trapero, un testimonio letal para el "expresident".

    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saragossa va omplir el Passeig Independència de dones feministes i anti-feixistes amb una pancarta molt eloqüent: "Si nosotras paramos se para el mundo". Bravo per elles.

      Elimina
  3. Tantes coses tenim per reivindicar que tot em retorna els records de juventut amb l'ambient de lluita pels drets humans, per la igualtat, per la llibertat d'expressió, etc, etc... i no ens podem cansar. Avui és 8M tens tota la raó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si els opressors, per al seu benefici, no es cansen de fer mal, les oprimides i els oprimits, encara menys. Seguirem lluitant cada dia per la igualtat i la llibertat, Carme.

      Elimina
  4. Visca Catalunya feminista!!

    Revolució té nom de dona.

    ResponElimina
  5. Com be dius, el 8M ha de ser cada dia !. Menys Fayri a les orelles i més escoltar i actuar per evolucionar endavant per la igualtat i solidaritat.Els polítics s'ho haurien de fer mirar !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha molts temes que s'han de solucionar, Artur. La igualtat entre dones i homes és un dels urgents. I encara més el dels maltractaments.

      Elimina
  6. Caram , si en podem fer de soroll les dones quan ens ho proposem, ara només cal que ens facin cas...
    M'ha fet gràcia una pancarta pel què m'ha recordat " no m'agrada que em toquin el cul"...Recordo que un curs, les nenes venien a queixar-se d'algun nen de mans massa llargues i jo els deia que aprenguessin a defensar-se, que els donessin un bon mastegot...I ho portaven a la pràctica i si venien els nens a queixar-se, jo els hi deia que ells s'ho havien buscat. Us puc assegurar que va ser oli en un llum, es va acabar el problema!!!
    Bona nit, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autodefensa és una solució provisional, M.Roser. Que els nens mascles des de ben petits aprenguin a respectar, evitaria més endavant situacions molt més greus envers les dones.

      Elimina
    2. Roser, no estic massa d'acord amb la manera de contrarestar l'actuació dels nens. Una de les coses que no hem de fomentar és precisament la violència. Com diu en Xavier serveix puntualment com a autodefensa però el que cal és molt treball de concienciació de respecte a l'altre.

      Elimina
    3. Crec que la lluita feminista és una revolució. I com totes les revolucions ha de ser radical i permanent.

      Elimina
    4. A veure, que ningú es pensi ara que sóc partidària dels mastegots a tort i a dret, que sóc molt pacifista jo, però si ensenyem a les nenes a defensar-se, i als nens que no poden fer el què vulguin( i això cal que ho entenguin des de petits) potser de grans no hi haurà manades i si n'hi ha, perquè alguns no tenen remei, no se'n sortiran perquè les noies sabran plantar cara...Heu de pensar que això va ser la segona opció, després de reflexions prèvies i com que no havien donat resultat...A grans mals grans remeis.
      Bona nit.

      Elimina
    5. No hem dubtat de tu, M. Roser. Som dels teus i tu ets de les nostres.

      Elimina
  7. Vaig ser-hi, i va ser una passada. Sembla que ja estem acostumats a manifestacions massives, però aquesta és molt especial. El crit de les dones s'enfila i ja no calarà, així ha de ser i ens l'hem de fer nostre per aconseguir la igualtat de dret i d'oportunitats i en tants altres camps en els que és completament arbitrari que els homes estiguin per sobre de les dones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va agradar la frescor dels eslògans. El moviment feminista és centenari i jove al mateix temps.Tal com dius, Xexu, ens hem de fer nostres la seves reivindicacions.

      Elimina
  8. Un excel·lent reportatge, Xavier! Al marge de tot el que ja s'ha dit aquí, i per aportar un punt de vista diferent als que s'han tractat, diré que a mi em preocupa el fet que de vegades les pròpies dones són les pitjors masclistes. Com a mostra et podria explicar tot el que va arribar a dir una dona gran de casa meva mentre que per TV3 mostraven aquesta manifestació, i també durant l'espai sobre el 8 de març que dedicaven cada dia als telenotícies... Per resumir-ho, "les dones a patir, callar i aguantar, com hem fet sempre, que molt millor aniríem"! No m'hauria servit de res discutir-hi, perquè ja ho he provat durant massa anys, i ella en té 89. Per això, veient el que encara hi ha dins de casa, i segurament a dins de moltes més cases, se'm fa difícil contemplar una solució per a un tema tan espinós...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són segles, mil·lennis diria, de "patir, callar i aguantar" com diu aquesta àvia.
      Cal estar amatents Montse. És com una maledicció que cal eliminar del nostre tarannà. El masclisme (com el feixisme i els imperialismes dominants) sempre vol retornar. Sí que és espinós, però la humanitat també ha (quasi) acabat amb l'esclavatge, cosa impensable fa poc més de 150 anys.

      Elimina
  9. Ací, a Alacant, la manifestació també va ser massiva. Érem 80.000 persones.

    ResponElimina
  10. A Alacant sou dones lliures i valentes, Novesflors. Com diuen les "Diluvi"
    "Alacant bandera clara foradada,
    d'una alegre i viva sal.
    Alacant de peix,
    horitzó de punys invictes.
    Alacant de fermesa,
    Bandera Clara de la llibertat."

    ResponElimina
  11. "No som muses, som les artistes", m'agrada molt. Hi havia molt d'enginy en les pancartes, com ja s'ha dit. N'has recollit una bona mostra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va sorprendre la de les muses, Helena. Positivament.
      Hem d'anar canviant el llenguatge patriarcal.

      Elimina
  12. Que maco, Xavier! Com sempre ens mostres el que han captat els teus ulls -o el teu mòbil-, aquest cop en lila, i ho veig com si hi hagués estat. Costa poc llegint els teus textos curts de saber que tu ets un home bo.
    Una abraçada d'amistat i agraïment!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els homes cada dia ens hem d'anar traient de sobre, expressions i actituds masclistes que hem acumulat durant dècades. Algunes dones també.
      Gràcies a tu Teresa per la teva, de mirada.

      Elimina