divendres, 12 d’abril de 2019

Un santsenc a Horta

     El metro de Barcelona té una parada a la mateixa plaça Eivissa, al cor d’Horta.
     Sant Joan d’Horta és un dels molts antics municipis annexionats a la gran Barcelona a finals del segle XIX.
     Coneixia el carrer d’Aiguafreda, amb els seus safareigs, molt abans de que fossin tan cèlebres. 
     Pel que sap aquest carrer a vegades és molt concorregut, per gent d’arreu del món.
     Té sort, avui no hi ha turistes, ni tan sols visitants locals.
     Hi ha carrers que mantenen un aire molt pintoresc.
     I escoles amb un aire molt pretensiós.
     L’escola pública mostra el seu caràcter.
     Una gran part d’Horta  és a la muntanya. 
     Per això molts dels seus carrers són costeruts.
     El santsenc feia anys que no tornava a Horta. 
     De petit i fins que va ser jove hi venia sovint ja que hi tenia família.
     Passa pel carrer on vivien uns oncles. Un estiu el convidaren a passar uns dies amb els seus cosinets, com si anés de colònies. L’oncle havia construït una piscineta baixa i rudimentària, suficient per als infants. Gairebé fregant la panxa a terra, s’hi podia bucejar. La tieta, que a més li era padrina, el cuidava com si fos un més dels fills.
     L’antiga Font d’en Fargues és a un indret que resta abandonat. Potser això li infon un aire especialment romàntic.
     El santsenc es promet a sí mateix que no tardarà gaire a tornar a venir a revisitar aquest poble (cosí) germà.


28 comentaris:

  1. Belas fotografias meu amigo desta bonita e bem cuidada localidade Horta.
    Um abraço e bom fim-de-semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com s'explica, F. Manuel, Horta actualment forma part de Barcelona. Però manté un caràcter propi.

      Elimina
  2. Aquests llocs no s'haurien de perdre mai. Son la pròpia història de la gent.
    Agraït de que ens els facis conèixer !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si després de més de 100 anys de l'annexió, aquests pobles mantenen el seu tarannà, crec que ja no el perdran mai, Artur.

      Elimina
  3. Es bueno saber que esa escuela no imita el proyecto Biblioteca y Género de la escuela pública Tàber de Barcelona.

    Las fotos son muy bellas, bueno si no fuera por ese lazo que nada tiene que ver con los temas que publicas. No entiendo nada.
    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que sé, la Biblioteca de l'escola Tàber ha retirat alguns llibres de contingut sexista justament per a que els infants més petits aprenguin a pensar per sí mateixos i no per prejudicis seculars.
      Estadísticament el 75-80% dels catalans voldrien que els presos polítics que estan tancats sense judici ni condemna fossin alliberats. La resta de catalans, el 20-25% enquestat no desitgen aquesta llibertat i la seva opinió és igualment respectada. Aquesta és l'explicació dels llaços grocs, ja que crec en la presumpció d'innocència i desitjo la llibertat. I sempre ho expresso de forma pacífica.
      Gràcies per apreciar les fotos Pitt.

      Elimina
    2. Penso que si a algú li molesten els llaços grocs, potser és que té poc respecte a la democràcia en general. A mi no se m'acudiria de dir-li a algú altre quines són les causes per les què hom pot sentir-se interpelat i les què no. A no ser que es tracti de fer ostensible el suport a causes contra les persones, com ara el racisme, la xenofòbia, o l'homofòbia...
      Potser els que no veuen amb bons ulls els llaços grocs, tenen una mica de mala consciència pel fet de formar part del bàncol dels repressors.
      Cal omplir de groc places i carrers contra la injustícia i el totalitarisme. Ens volen callats i atemorits. Ni un pas enrere Xavier!!

      Elimina
    3. Sempre endavant Risto. Per la llibertat i la República.

      Elimina
  4. Que bonics són els barris-pobles de Barcelona!
    Les teves fotos, com sempre fantàstiques,
    I exemplar la teva paciència, la teva educació i la teva manera d'explicar-te. Gràcies, Xavier, per ser com ets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per les observacions, Carme.
      Horta és molt gran. Amb un matí no n'hi ha per començar.

      Elimina
  5. Veig que el santsenc Xavier, gairebé es coneix tots els barris de Barcelona. Jo no sabia que n'hi haguessin amb carrers amb tanta personalitat com aquests, sobretot el dels safareigs...
    M'agrada el rètol de l'escola " Aquí s'ensenya a pensar, i no què pensar" Ara jo no estic massa d'acord en la famosa retirada de contes infantils,potser ens hem passat una mica, ja que com he llegit en algun lloc, "si fem passar pel sedàs tota la literatura tradicional, ens quedarem sense"...Jo no recordo pas que els contes que vaig llegir de petita, m'hagin influenciat negativament, els veiem com el què eren contes i no ens fixaven massa en la filosofia. Penso que si que s'han de controlar els que es publiquen ara, però amb els antics moltes persones van aprendre a ser bons lectors...Això m'ha fet pensar en una companya que no feia cagar el tió a la classe, perquè deia que fomentava la violència, no se...
    Bon cap de setmana, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El perill d'aquest carrer dels safareig és que darrerament té massa èxit. Esperem que els visitants siguin respectuosos.
      Pel que fa al tema dels contes infantils, suposo que no els han llançat, sinó que els pedagogs procuren que la primera lectura dels infants no perpetuï, per exemple, els rols de que les nenes han de ser maques i els nens valents.
      Van posar l'exemple de la "rateta (femella) que escombrava (feina femenina?) l'escaleta".
      Quan siguin grans, i amb criteri propi, naturalment que podran llegir el que vulguin.
      Gràcies M. Roser per les teves reflexions.

      Elimina
  6. M'agrada molt el missatge de l'escola.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una frase que la podria haver dit el vostre ( i nostre) enyorat Ovidi Montllor.
      Per això els enemics del pensament diuen que a l'escola pública "adoctrinen" els alumnes.

      Elimina
  7. "L’antiga Font d’en Fargues és a un indret que resta abandonat. Potser això li infon un aire especialment romàntic", com les ruïnes del Partenó, tan clàssiques, i tan romàntiques alhora, que deia algú a la pel·lícula Les millors intencions.

    A nmi també m'agrada molt el missatge de l'escola!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'escola ensenya els millors valors humans. Les forces reaccionàries voldrien el retorn a l'analfabetisme, però sabem que no ho aconseguiran, Helena. Els valors republicans es respiren arreu de Catalunya.

      Elimina
  8. deliciós reportatge , Horta té el seu encant .....una llàstima els indrets abandonats i una llàstima també que encara ara hi ha qui no entén la presencia de groc...sense la repressió no hi hauria groc tindríem lliberta de ser de dir i de decidir i per descomptat el nostre govern i els Jordis i tants altres ni serien a presó ni a l'exili

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert això que dius Elfree, si no hi hagués repressió ni ampresonaments arbitraris no caldrien símbols grocs.

      Elimina
  9. Magnífic reportatge, Xavier, d'un altre indret de Barcelona que mai he visitat amb l'atenció que es mereix. El missatge de l'escola, genial. Quina llàstima que tantes persones adultes no l'hagin pogut fer seu i ara siguin víctimes dels adoctrinaments col·lectius, que en aquest cas rimen amb els adoctrinaments repressius...
    M'ha agradat conèixer una part de l'escenari de la teva infantesa tan plena de records!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com és d'imaginar aquest petit reportatge mostra una mínima part del que és realment Horta.
      Tenen molta barra, Montse, els que acusen l'escola catalana d'adoctrinament, quan el que pretenen és normalitzar la repressió i a sobre voldrien que no la població no es queixés.

      Elimina
  10. Si m'haguessis dit que les fotos eren d'un poble perdut del Solsonès, o de la Garrotxa, m'ho hagués cregut. Hi poso molt poc els peus per allà, per no dir que tot el que ensenyes no ho han vist mai els meus ulls, però salta a la vista que val la pena caminar per aquests carrers, per més pujada que facin!

    ResponElimina
  11. La vida fa pujada a vegades Xexu. El tema és no cansar-se gaire.

    ResponElimina
  12. No fa ni un any vaig fer una ruta guiada per Horta. Començava a Mundet, passant per tota la zona per damunt de la Ronda de Dalt, el parc del laberint, després baixant per Can Cortada i a continuació avall pel carrer Campoamor i el carrer Salses on hi ha unes edificacions molt característiques. La guía ens explicava la història del que era, no fa pas gaire, un municipi independent de Barcelona, on molts empresaris i gent "podent" de la ciutat hi tenien segones residències, residències d'estiu per a ser més concrets, i el que sobretot van ser residències durant la guerra civil. La ruta acabava a la plaça Eivissa. El carrer Aiguafreda ja formava part d'una altra visita guiada i s'havia de tornar a passar per caixa, així que com que jo ja el coneixia hi vaig anar per lliure a la tarda i em va fer pena que hi hagin posat unes plaques per tot arreu que hi prohibeixen el pas a turistes. Vaig demanar permís a un veí i vaig passar-hi però em feia cosa fins i tot fer-hi fotos. Un passeig per la història molt recomanable!
    I això si, m'hi passejava amb un llaç ben groc al bolso i un altre a la solapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguns dels llocs que descrius, com Cant Cortada, i el Laberint hi he anat d'altres vegades. Aquest matí que apareix aquí ja no hi havia temps. Gràcies per ampliar la informació, Laura.

      Elimina
  13. Quan vaig descobrir aquest barri, després de fer una bona passejada pels seus carrers, em vaig emportar una molt bona sorpresa.
    M'ha agradat, tornar-ho a recordar.

    ResponElimina
  14. Fantàstic! Quines fotografies més boniques. S'ha d'anar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Maijo. Segur que si hi vas hi seràs ben rebuda.

      Elimina