No crec gaire en allò del “Dia mundial de...” però a vegades ho escoltem
en algun mitjà i ens sorprèn que fins aquell dia no en sabéssim de la seva existència.
Em passà la setmana passada, concretament el dia 13 d’abril que em vaig
assabentar que és el “dia del Internacional del Petó”.
Del primer petó.
Del petó innocent.
Del petó apassionat.
Del petó d’amor.
Del darrer petó.
Per sort, per fer un petó especial no ens cal que sigui cap dia especial per fer petons. ;-)
ResponEliminaI tant, McAbeu. Sense saber que hi havia un dia instituït fem petons des de sempre.
EliminaM'has fet recordar la cançó dels Obeses "Regala Petons". Boníssima. I molt bones les fotos, com de costum.
ResponEliminaA mi se'm va passar el dia dels petons. Bé, en tot cas, molt probablement en devia donar algun a algun familiar... ;-) també compten, oi?
Conec bé la cançó dels admirats Obeses, Risto.
EliminaÉs clar que els petons que es fan als familiars compten. Possiblement alguns compten doble.
Un petó no necessita d'excuses per existir.
ResponEliminaLa segona fotografia es molt bonica, on es? ;)
Artur, no recordo qui deia que els petons ni es venen ni es compren: es canvien.
EliminaLa 2a fotografia és el Pont de Malafogassa, prop de Sau. L'he posada perquè encara que a l'arcada d'un pont se'n pot dir l'ull, jo l'he vist com una boca. Un petó que l'arquitectura humana fa a la naturalesa.
Jo també m'he assabentat aquest any que existeix un dia del petó. I mira, si fins ara hem anat fent amb els nostres petons, doncs continuarem fent el que podrem, oi? Amb dia del petó o sense.
ResponEliminaAra bé, celebro que hi hagi el dia dels petons perquè ha servit pel teu post i per aquestes fotos tan boniques.
És com quan no existia el dia de la mare o del pare i s'estimaven igualment els seus fills.
EliminaEl petó ens agermana Carme. Amb les persones i amb la resta d'animals, que també se'n fan.
Em fa una mica d'angunia la instauració d'aquests dies de .....
ResponEliminaÉs que no se'n fan de petons?... Tan malament estem, que cal recordar-ho?
No sé qui deu establir aquestes diades... Serà per interessos comercials?
Bé en qualsevol cas, com diu la Carme, ha estat una bona ocasió per veure les teves fotos.
Els millors petons són els presencials. També se'n poden enviar: un petó, Montse.
EliminaEntre el primer petó, dolcíssim, i el darrer petó, gèlid com el marbre, quanta, quanta vida que s'hi amaga! Gràcies per aquestes fantàstiques imatges, Xavier!
ResponEliminaProp de les roques on puja l'isard,
Eliminaa dalt dels cims i les comes nevades
nedant al fons amb els peixos del mar:
sempre hem gaudit de les dolces besades.
Una bona col·lecció de petons...
ResponEliminaI he vist que has posat darrera del petó de l'amor, el petó de la mort!!!
M'agrada molt el petó del gatet.
Bon vespre, Xavier.
La foto del gatet (de fet és una gateta, la Gatona: 1992-2002) té molts anys, quan la meva filla era petita, i com es veu anava disfressada de gata. No he trobat la foto original, que era en color i el negatiu qui sap on para!
EliminaUn petó, M. Roser.
Interessant el Pont de Malafogassa i esgarrifós el darrer petó!
ResponEliminaMolts petons.... 💋💋💋 🙂
Tot té un principi i un final, Joan. També els petons.
Eliminauns petons deliciosos fins i tot els més enllà de la vida
ResponEliminaUn petó és un petó Elfree. El de més enllà és un misteri. No conec ningú que l'hagi explicat.
EliminaEl petó de la mort no deu ser agradable.
ResponEliminaPer naturalesa tothom fuig del darrer petó, Novesflors.
EliminaPetons per totes bandes! Demà se'n faran molts també, per què buscar un dia artificial si els de demà sortiran ben naturals.
ResponEliminaEls del dia de Sant Jordi són dels millors petons, Xexu.
EliminaHas preparat una bona pista d'aterratge per a Sant Jordi! El darrer petó em fa una mica de mal. Ai!
ResponEliminaPetons, Xavier!
El darrer petó l'imaginem molt dolorós. Amb l'esperança que sigui el més dolç possible. Mentrestant te n'envio un de vital, Maijo.
EliminaPrefereixo "bes", el petó em sembla escatològic!
ResponEliminaUnes imatges precioses, Xavier!
Poèticament s'empra més el mot bes. I encara millor la paraula besada, que és més llarga.
EliminaSi algú em demana per besar-me no m'hi negaré pas. I si em vol petonejar... endavant!
Les fotos, com sempre, per a treure's el barret. No sap com he pensat en tu aquesta setmana santa quan en feia jo de fotos i pensava que no esataria mai a l'alçada. A veure si en penjo alguna que pugui rescatar.
ResponEliminaDel tema dels petons, m'han vingut al cap unes frases d'una cançó del Sabina que sempre m'han fet pensar molt:
"Tú que tanto has besado, tú que me has enseñado, sabes mejor que yo que hasta los huesos sólo calan los besos que no has dado, los labios del pecado".
y ahí lo dejo!
Gràcies Laura, per l'amor a la fotografia i als petons.
Elimina