Hem fet alguna passa envers l’esdevenidor?
Encara que vulguem anar al futur amb pas ferm, en realitat hi anem fent
tentines.
En la nostra caminada podem trobar un oasi enmig del desert. Un bell
pensament entre un dia de dificultats.
El que va succeir la setmana anterior ja forma part del passat.
La vida et fa càstigs immerescuts.
També et pot regalar alguns premis inesperats.
Fem com si no ho sabéssim i... seguim endavant!
Quines imatges més maques que has creat i que ens regales!!...Són per passar-hi estona gaudint de tot el que cadascuna mostra i que tu amb molt d'art i sensibilitat has anat creant...I el joc de colors, de textures i la seva originalitat m'han agradat molt!!...I no cal dir del missatge i la reflexió que ens aporten!!
ResponEliminaEt felicito...
Gràcies Montse. Gairebé no hi ha text, més aviat és una obra-pregunta, per a que cadascú hi trobi la seva pròpia resposta.
EliminaM'apunto a les felicitacions. Unes imatges genials que són tota una obra d'art.
ResponEliminaI també faig meva la teva conclusió final. Hem de seguir cap endavant, i tant que sí.
Gràcies per la teva conclusió McAbeu.
EliminaL'adjectiu "genial" és massa generós.
Não se pode desistir meu amigo à que continuar.
ResponEliminaBelas e bem trabalhadas fotografias.
Um abraço e boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Caminar i continuar F. Manuel. Tal com dius tu en portuguès: "Andarilhar"
EliminaNo crec que l'adjectiu genial sigui massa generós. El trobomtan encertat com l'expressió "obres d'art". Són quadres, abstractes i molt i molt suggeridors. No puc parar de mirar-los i descobrir-los mica en mica.
ResponEliminaFem tentines, fem tentines i estem molt apagats, però tenim clar que no ens podem aturar i que hem de mirar endavant com sigui. I empènyer si cal.
Doncs gràcies a tu també Carme per mirar aquesta mini-exposició virtual de fotoquadres.
EliminaI per empènyer!!
Sempre m'han agradat les teves fotos, però no sabia que feies aquestes obres d'art, ja veig que ets un artista polifacètic...M'encanten totes aquestes composicions. Felicitats, Xavier!!!
ResponEliminaHavia fet alguna composició semblant, però amb menys definició. Els fotoquadres que he penjat en aquest post els guardo amb més resolució per si mai els vull imprimir grans, fins a 50-60 cm. d'ample.
EliminaGràcies pels comentaris M. Roser.
Quan un comença un camí, hi pot saber el destí on vol arribar, pot pensar el mitja en que hi anirà, on podrà dormir o podrà fer un àpat, però no pot predir gaire més... qui o què trobarà pel camí, no deixa de ser una incògnita !, per tant , anem fent camí , que al menys en tindrem la experiència .... :)
ResponEliminaPer cert !, vaig trobar a you tube, el concert de la Elèctrica Dharma al Liceu que em va comentar, (penso que era el mateix) Va ser una versió ben animada !! Felicitats !!
Gràcies per aquesta aportació Artur.
Elimina(A aquest concert que dius del Liceu l'Orfeó de Sants no hi participá.
El veuràs, al concert de les Cotxeres aquí:
https://www.youtube.com/watch?v=Kk_R4SpxtnU
No té gaire qualitat, és un document històric
Moltes gràcies,Xavier, el veuré de gust ! ;)
EliminaQué fotografías tan interesantes y bellas, Xavier!
ResponEliminaMe honora el comentario de una artista como tu, Casilda. Gracias.
EliminaHola Xavier, molt maques les composicions. A veure quan t'atreveixes amb fotografies castelleres. Et repto.
ResponEliminaGràcies Risto. Tinc moltes fotografies dels Borinots. També dels Minyons, els Capgrossos, els verds etc. Algunes les he penjades a posts anteriors.
EliminaHi ha fotos de Castellers, a Tarragona i altres llocs, tan i tan bones fetes per professionals que són molt difícils de superar. No obstant a la propera trobada castellera, portaré la càmera.
Però em referia a que fessis retocs, composicions, com les que has fet amb les fotos d'aquesta entrada...
EliminaQuines imatges tan bones, Xavier! A part de la creativitat i la seva perfecció tècnica, quan les observo havent llegit els textos agafen dimensions inèdites i em suggereixen molts pensaments, molts matisos, moltes lectures...
ResponEliminaEl futur, ai el futur...! Tant el personal com el col·lectiu de vegades pot tenir aspectes tan preocupants que més val mirar només el demà més immediat amb traces d'esperança... La resta ja ens la anirem trobant...
"Matisos i lectures". Gràcies per fer els teus Montse. El futur cada dia es veu diferent. Els futurs són canviants.
EliminaUm bom 1º de Maio amigo Xavier.
ResponEliminaAndarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
Livros-Autografados
Igualment F. Manuel. Festa i reivindicació.
EliminaQuines composicions, t'hi pots perdre i passar les hores mirant-les.
ResponEliminaNo t'hi entretinguis gaire Xexu, que ets un home molt actiu. Gràcies pel temps dedicat.
EliminaLa imaginació treballa per treure enfora les pors, les angoixes, el dolor. I els dies ens porten les petites realitats de poder posar forma i color al pensament. El teu pensament és fecund, gràcies per compartir-lo.
ResponEliminaGràcies a tu, Olga per complementar-hom amb els teus pensaments.
EliminaLa darrera foto, aigua que corre esperançada sobre les margarides, m'agrada molt.
ResponEliminaLes flors són deutores de l'aigua. Sense ella no naixerien noves flors. Gràcies.
EliminaEstic bocabadat, ets tot un artista! Enhorabona!
ResponEliminaGràcies Rafel. Em conformo en ser un artesà.
EliminaL'oasi que és Catalunya, oi?, és molt ben trobat. La primera foto sorprèn molt, de què és feta?
ResponEliminaResponent el comentari de la Montse: "que cadascú hi trobi la seva pròpia resposta." Tu has interpretat la de l'oasi, a la teva manera Helena, probablement a la de molts.
EliminaLa composició de la primera foto no té cap secret: rere un pany de paret escrostonada per la humitat s'hi veu la superfície d'un estany on suren pètals, fulles, plomes...
Molt artístic, aquest post! Tota una sorpresa!
ResponEliminaGràcies Maijo, ja m'agradaria pintar com tu.
Elimina