El mes de febrer d’enguany, al blog “Col·lecció de moments” la Carme
Rosanas va publicar un poema sobre les troanes. Ella mateixa ha fet aquest muntatge.
Per a mi va ser una descoberta.
Particularment si les veia no les reconeixia.
I això que al meu carrer n’hi ha una.
Mes tal com anuncia el poema,
les troanes floreixen a l’estiu.
Durant gairebé mig any les he estat fotografiant.
Amb la càmera i també amb la guitarra.
Aquest mes de juliol també he sortit a fotografiar les seves flors.
El resultat ha estat aquesta cançó, que no sonarà a les ràdios.
Però que
per a mi, sense pretensions, és la cançó de l'estiu.
Ara espero la grana de la tardor.
Tots dos he fet una bona feina , visca la nova cançó de l'estiu !
ResponEliminaGràcies Artur. La "nova cançó" encara perviu a la memòria dels que la vàrem viure de petits. Actualment algú en diria cançó vintage.
EliminaPerò encara ben vigent !
EliminaMuito interessante este trabalho amigo Xavier e gostei da canção, aproveito para desejar um bom fim-de-semana.
ResponEliminaAndarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Celebro que t'hagi agradat el treball, F. Manuel. Obrigado.
EliminaHavia vist el vídeo a ca la Carme i et repeteixo el que li vaig dir a ella, sou tot uns artistes. Felicitats per aquesta cançó de l'estiu (potser no de les ràdios però sí, segur, de la Catosfera).
ResponEliminaEts molt amable Mc. Gràcies.
EliminaXavier, veig que ets un home enganxat a una càmera. A la feina també la prens?
ResponEliminaAbans de jubilar-me sí que la portava perquè el lloc on treballava era un edifici preciós.
EliminaVeure i reconéixer no és el mateix, quan més coneixem més podem veure.
ResponEliminaÉs bo anar amb el cor i els ulls ben oberts, Consol
EliminaEl coneixement de la gestació d'aquesta cançó, amb les seves imatges, amb la pacient espera del pas dels mesos, explica el perquè us ha sortit tan ben parida! Enhorabona a tots dos!
ResponEliminaFem el que podem Montse, gràcies per escoltar-la i valorar-la.
ResponEliminaJa li vaig dir a la Carme, feu un equip fabulós.
ResponEliminaGràcies Xexu. La música intenta estar a l'alçada del poema de la Rosanas
EliminaOstres, vaig molt tard! Això de fer vacances desorganitza. Molt boniques totes les fotos.
ResponEliminaI la cançó també m'agrada molt. No em canso d'escoltar-la, no. El post t'ha quedat preciós i les explicacions també.
Jo visc en un carrer prop de la cantonada amb el carrer Troanes i sempre havia pensat que era un arbust i nomel reconeixia gaire. La tardor passada, passejant per Vila-seca vaig veure un carrer amb una renglera d'arbres carregats d'una mena de raïms petits i negres. Em va encuriosir, els vaig fotografiar i quan ho vaig buscar vaig veure que eren troanes. Em vaig alegrar de conèixer-les i vaig fer el poema. Tu et vas afegir a fer la música, cosa que em va fer molta il·lusió. És un plaer poder compartir el resultat.
Gràcies, altra vegada, Xavier!
Per cert que el meu cap la va cantant tot el dia. No és això el que passa amb la cançó de l'estiu?
Els agraïments són per a tu Carme, sense el poema no hi hauria hagut cançó. I les teves fotos de la fuita "arraïmada" van ser les fundadores de totes les que han vingut a continuació
ResponEliminaM'agrada, això d'una flor que surt a l'estiu, com jo mateixa, que no he tingut joventut, i he començat a brillar al final de l'estiu de la meva vida...
ResponEliminaFelicitats a tots dos, per cert!
ResponEliminaGràcies per tots dos comentaris Helena, el que fa referència a una part de la teva biografia i el de la felicitació.
ResponEliminaLes troanes t'agrairan aquest post que els has fet seguint pas a pas la seva vida i floració al bell mig de l'estiu...I no diguem de la música que les acompanya en forma de bonica cançó i ves a saber si un dia sortirà per la ràdio, com a mínim la pots posar a YouTube, que segur tindrà molts m'agrada...Felicitats als dos altra vegada, per aquest regal visual i auditiu!!!
ResponEliminaBon vespre, Xavier.
I jo t'agraeixo aquest comentari tan generós M. Roser
EliminaQuina feina més ben feta. Us felicito a tots dos. Per cert, encara que mai les he olorat sí que les conec, i recomano que qui les vegi que pari un moment el seu pas i les saludi. Són agraïdes i quasi segur que els tornaran el bon dia.
ResponEliminaGràcies Josep. Sí que fan bona olor.
EliminaProvaré això que dius de saludar-les.
Hola, Xavier, no sé si coneixia les troanes, almenys no amb aquest nom. Però crec que ara les associaré sempre a la teva cançó, que m'ha sonat a música folk i a aquells records que per l'edat compartim. Felicitats a tots dos pel tàndem! Jo us animo a repetir-lo!
ResponEliminaEm passa igual que a tu Teresa, abans de llegir el poema de la Carme Rosanas tampoc no les coneixia ni reconeixia.
EliminaDel tema de música folk no ha estat intencionat, és tal com ha sortit.
Segurament que la música del Grup de Folk i la Nova Cançó que escoltàvem de joves deu haver deixat solatge.
Molt bon poema i bona cançó.
ResponEliminaRecordo de sempre les troanes, perquè en teníem al jardí, i perquè Apel·les Mestres n'havia escrit una cançó que feia: "Al meu jardí,/ de bon matí / ve una bosqueta rossinyolera/ refila un cant /saltironant / de les troanes a la palmera."
Gràcies per citar aquest poema d'Apeľles Mestres, Olga. I també per escoltar la cançó.
ResponElimina