L’Enric, l'amic amb qui fa un mes vam fer els
“Carros de Foc” ve a passar uns dies a la Vall Ferrera i decidim fer la
Pica Roja. També ve el Jordi, que és molt més jove que nosaltres.
La diferència amb l’altra vegada que el
vaig fer, a part de la companyia, és que aquella vegada vàrem pujar la Pica Roja pel Port Vell i la baixàrem pel Port de Boet. Avui ho fem en sentit
invers.
Arribem al Port de Boet quan fa poc que hi
toca el sol. Un bon lloc per a esmorzar. Ja es veu el cim de la Pica Roja.
A partir d’aquí la pujada és més dura. I les vistes augmenten.
Es
veuen els estanys de Socarana, de l’Arièja en territori occità.
El terra que fins el port era d’herba, ara és de roques.
És un pic fronterer de 2902 metres i els francesos en diuen “Pic de la Rouge”.
Quan fa 4 hores que hem sortit del Pla de
la Molinassa arribem a la Pica Roja.
Ens fem una fotografia amb la Pica
d’Estats i el Sotllo al fons.
La baixada encara és més rocosa que la
pujada. Uns isards fugen de nosaltres. Fan bé. Els pals que portem no fan
aquell pet tan terrible (que diria en Pere Quart) però mai se sap. D’un pal
d’esquí en pot sortir un tret.
En veure l’estany del Port Vell sabem que
anem per bon camí.
En poc més de mitja hora arribem al Port
Vell.
És més pedregós que el port de Boet. La
seva solitud el fa gairebé dramàtic.
Els excursionistes a vegades no en tenim
mai prou, i per iniciativa meva, ja que hi som tan a prop, intentem fer el Pic
de Romaset de 2842 m.
La perspectiva de la Pica Roja és espectacular i la seva silueta monumental.
Però com bé sabem, en tots els aspectes de
la vida, mai no es pot dir blat, fins que no és el sac i ben lligat.
Quan som a menys de mitja hora del cim,
abandonem. Un dels companys pateix un petit accident en picar amb el cap contra
una roca.
Tot i anar amb gorra es fa un trau una
mica profund i sagna bastant. Per sort, amb les cures l’hemorràgia s’atura i
podem començar la davallada.
Ens espera una baixada llarga. Passem de llarg l’estany del Port Vell. De fons veiem el Norís i el Monteixo.
Veig una roca ferida. No és
sang, és aigua ferruginosa.
Fotos superbes. Quin goig i quina enveja que em fan les vostres cames. Espero que el vostre company ja estigui bé. Quina sortida més accidentada ! L'any vinent hi tornareu i arribareu al cim de ben segur. 👏👏👏👏👏
ResponEliminaEl company està totalment recuperat. Gràcies per l'interès Mercè. Quan vam arribar a Àreu, com que allà no hi ha CAP, per si de cas va anar a Llavorsí per a que li revisessin la cura provisional. Ha cicatritzat molt bé.
ResponEliminaL'any que ve... encara és molt lluny!
Me'n alegro moltíssim . No , ho sembla, però el temps passa volant i no us n'adonareu que ja hi tornareu a ser .
EliminaCuántos estanyes, qué preciosidad
ResponEliminaHay zonas donde hay más estanys, precisamente por eso es una suerte encontrarlos en estas alturas. Gracias por pasarte por aquí, Casilda.
EliminaPrimer que tot, dir que me n'alegro que el vostre company s'hagi recuperat bé.
ResponEliminaSap greu no assolir l'objectiu, i més quan el teníeu tan a prop, però, com tu mateix dius, després de l'accident el més important era tornar a casa.
És cert que no es pot preveure l'imprevist però us felicito per anar prou preparats per poder fer les primeres cures, per desgràcia hi ha molta gent que no hi pensa en aquestes coses i després passa el que passa.
No creguis que anàvem massa preparats Mc. Ens faltava el topionic o qualsevol altre desinfectant, però per sort vàrem poder improvisar un embenatge net i no es va infectar. Ja és la segona vegada que ens oblidem el topionic (als carros qui va picar contra una roca a una cama vaig ser jo, i també em va sortir sang)
EliminaA la tercera no ens oblidarem la farmaciola més completa.
Adoro estas caminhadas pelas montanhas e estas são espectaculares, aproveito para desejar a continuação de uma boa semana.
ResponEliminaAndarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
Livros-Autografados
Veritablement tots els Pirineus són espectaculars, F. Manuel. Obrigado.
EliminaQue maco tot! Quina sort tenir aquesta energia i força que teniu! M'alegro que el company ja estigui recuperat. Entenc molt bé les ganes de continuar allargant l'excursió quan et trobes relativament a prop d'un cim, però les coses van com van. Sou una grans excursionistes!
ResponEliminaHem pogut seguir trescant Carme. Gràcies. La força ens deu venir de la terra.
EliminaEnyorada vall, amb tants arguments com et mostra per enfilar-se cada vegada més a prop del cel, remuntant muntanyes. Celebro que l'accident del teu company no hagi estat greu, i que un any més hagis pogut gaudir d'aquest teu Paradís particular.
ResponEliminaAquest també és el teu Paradís particular Montse. Àreu i Alins són ben a prop.
EliminaMe'n alegro de que "l'accident" quedés en anècdota i el company estigui bé, amb aquestes vistes , l'excursió ha de ser meravellosa , fins i tot i vau tenir "company volador" al cim !. Felicitats i sort per la propera !.
ResponEliminaAquest company volador és un dels molts voltors que sobrevolaven la Pica Roja i el Port de Boet.
EliminaTreballarem per a qui hi hagi una propera, Artur. Gràcies.
Aquesta vall no la conec gaire, normalment m'agrada admirar les muntanyes verdes amb llacs d'aigües transparents, però aquests paisatges tan rocosos , són esplèndids...
ResponEliminaFelicitats muntanyencs!
La Vall Ferrera, degut a les seves alçades té tot tipus de paisatges: boscos, prats, rius, salts d'aigua, estanys i cims. Gràcies M. Roser.
EliminaLa Vall Ferrera són totalment els teus dominis! Interessant excursió, i quina mala pata aquesta lesió inesperada. Aquestes coses passen, ja se sap. Però bé, la muntanya sempre està allà, segur que hi tornareu!
ResponEliminaEl risc d'accident cal tenir-lo sempre present, fins i tot en llocs que no semblin difícils. Igual que el temps. El cel es pot tapar amb mitja hora. La muntanya no es mourà Xexu, això és cert. I si no podem fer aquesta en farem una altra.
EliminaContinues fent excursionisme, però aquest any no fas tantes vacances, recordo que altres anys desapareixies dels blogs a l'agost. Per mi molt bé, que sempre em comentis!
ResponEliminaHa estat el primer any que allà on anem hi havia wifi i podia fer algun comentari. Fins aquest any estiuejava al segle XIX.
Elimina