I en un prat de flors
s’escapa l’amor,
que creix amb els anys
i es desfà en segons.
No pateixis més,
tot anirà bé,
no et descuidis mai
tots aquells moments.
s’escapa l’amor,
que creix amb els anys
i es desfà en segons.
No pateixis més,
tot anirà bé,
no et descuidis mai
tots aquells moments.
(Oques Grasses)
Han posat una tanca per si s’esdevé un tsunami.
Els
que l’han posada dormen tranquils perquè creuen que l’aigua no passarà.
"El
que és fet no es pot desfer".
A
la Cala...
...a
l’Ametlla de Mar.
Amb
amor...
...sense
amenaces.
Sóc
aquell gat que estimes.
Aquell
que també t’estima i que t’abraça..
Sota
les molses hi ha l’aigua neta.
Aigua
dolça i llàgrimes salades.
No
importa si ens hem perdut alguns colors.
Al
mar del perdó
Tornaré
amb la tarda.
Tornaré
al capvespre.
Al
nostre port de la Cala.
Gostei da primeira fotografia cheia de simbolismo e paixão por uma causa, aproveito para desejar um bom fim-de-semana.
ResponEliminaAndarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Atualmente, o amarelo é a cor que simboliza a liberdade na Catalunha: flores amarelas, laços amarelos, borboletas amarelas ...
EliminaObrigado, F. Manuel
Una excursió diferent aquest cop, més pausada i reposada, però amb imatges igualment belles.
ResponEliminaA l'octubre la Cala és molt tranquil·la Xexu, i els caleros són bona gent.
EliminaAl terme de l'Ametlla de Mar hi ha molt bones i interessants excursions per fer.
Quin reportatge més agradable de l'Ametlla de mar. Sembla que tornis de vacances!
ResponEliminaI que bé que hagis caçat l'esquirol amb la teva càmera. Són tan bonics! Abans a La Floresta se'n veien molts, ara veure'n un és una excepció. Quan els meus fills eren petits, a l'hora d'esmorzar, molt sovint els vèiem a les branques dels pins que ens quedaven a l'alçada de la nostra finestra.
Sembla que és impossible viure en aquest país sense amenaces. Ens amenacen continuament i el que és pitjor compleixen les amenaces fem el que fem...
Només va ser un cap de setmana, però fa uns 12 anys sí que hi vam passar part de vacances a la Cala.
EliminaAquest esquirol es passejava pel passeig de l'Ametlla de Mar, s'enfilava a les palmeres i als pins. No és fàcil fotografiar aquestes bestioles, no paren quietes.
Ens amenacen massa, Carme.
La teva poesia,el teu bon humor i unes boniques imatges,donan gust de seguir-te Xavier! 🙂 👍
ResponEliminaGràcies Joan. Estimació al mar i a la muntanya.
EliminaFins i tot les roses tenen espines i no pas per fer mal...
ResponEliminaCales tranquil·les que ofereixen imatges de pau, somnis i llibertat.
Tant de bo ens arribi el somni de la llibertat Artur. I en pau.
EliminaQue misteriós i que líric, Xavier! Em sorprens i em convences, que és del que es tracta!
ResponElimina"Sota les molses hi ha l’aigua neta", com aquelles algues roges que es poden trobar sota la superfície de l'aigua. ""El que és fet no es pot desfer", per més que vulguin!
Al començament de la tardor, les cales de l'Ametlla es podrien definir amb el teu adjectiu Helena: líriques.
Elimina"El que és fet no es pot desfer" és una frase literal d'una cançó del Pau Riba, per això les cometes.
Una dolça, serena, sentida, bellíssima declaració d'amor, aquest amor tardoral que ni els anys ni les maltempsades podran destruir. La mixeta amb la taca en forma de cor, quin símbol més adient! Calen aquests moments de calma i retrobament intern, perquè des de fora ens en venen d'altres que ens faran patir força, i ens han de trobar forts.
ResponEliminaVa ser una troballa aquest gat amb el cor al pèl.
EliminaDiu la cançó de "la Calma de la mar":
"Ai, fill meu, quan siguis gran
no et fiïs mai de la calma,
que després ve un temporal
a l'hora més impensada."
Potser ens trobaran tristes Montse. I fortes!
Thank you Agnes.
ResponEliminaQuè preciosa Catalunya! De nord a sud i d'est a oest. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
ResponEliminaHi ha llocs gairebé verges, Risto.
Elimina