El títol d’aquest reportatge l’he manllevat d’un article al Diari alemany
Taz, escrit per Reiner Wandler.
Ens disposem a fer un tram de la Marxa per la Llibertat, de Sant Sadurní
d’Anoia a Martorell.
En principi anava sol però a l’estació de tren coincidim amb Reiner que vol
fer un reportatge periodístic, i l’Assumpta.
Jo he quedat que ens trobarem amb la Mercè de Canyelles que ha començat
a caminar de bon matí des de Vilafranca.
Pugem fins l’autopista AP7 que està tallada, per trobar els que arriben
de Vilafranca. Venen de cara i coincidim amb ells a la sortida. Com trobar
una agulla en un paller ens trobem amb la Mercè. Diu que es quedarà a Sant Sadurní.
Crèiem que es dinava a Sant Sadurní, però quan som a baix ens informen que
columna principal de la marxa no ha deixat l’AP7.
El Reiner, l’Assumpta
i jo tornem a pujar a l’autopista, amb molts altres que comencen la marxa a
Sant Sadurní.
Sobre els ponts que creuen l’autopista sempre hi ha gent encoratjant els caminaires.
El periodista alemany parla bé el castellà, engega la gravadora i ens demana si volem contestar-li algunes preguntes.
L’Assumpta i jo les contestem sense cap problema.
No ens ha enganyat i l’endemà mateix, per wadsapp ens envia l’article, en alemany. Amb l’ajuda del Google el traduïm.
Amb l’enregistradora engegada en Rainer va anotant les nostres opinions que publicarà demà.
Escriu en Rainer:
“EN CAMÍ A BARCELONA.
Milers
es dirigeixen a Barcelona per manifestar-se per la independència de Catalunya.
Què els impulsa?”
En el que criden i canten milers
de caminants troba la resposta: "Llibertat presos polítics", estan cantant, onejant estelades,
símbol independentista.
És un dels cinc pilars de
les "marxes per la llibertat" direcció Barcelona; cadascun sobre una
distància de 100 quilòmetres en tres dies. Cada 20 quilòmetres comença una nova
etapa. Dues vegades al dia, tothom pot començar o acabar allà on vol; o
simplement seguir endavant. Pernoctació a les sales d’esports...”
Després d’una hora llarga,
la marxa s’atura al costat d’un bosc del marge de l’autopista per aprofitar-ne
la seva ombra. Reparteixen aigua mineral fresca, de franc per a tothom.
Qui no es porta el dinar el pot adquirir a les parades d’avituallament
que ha posat l’organització.
Ens asseiem a dinar sota els pins, al pendent del marge, amb la
pinassa per coixí.
En Rainer no coneix l’estelada que du l’Assumpta. Ella explica
que és una estelada anarquista i que les 8 puntes de l’estrella són les diferents parles del català en 8 territoris: País Valencià, Catalunya Nord,
Catalunya Sud, el Carxe (Múrcia), la Franja d’Aragó, les Illes Balears, l’Alguer
(Sardenya) i Andorra.
Allò que sempre es diu de les manifestacions independentistes, “que
no resta ni un paper a terra” avui es compleix. Han posat contenidors de
reciclatge i tothom col·labora. El bosc queda totalment net.
És hora de seguir. L’organització regala barrets de palla: el sol de primera
hora de la tarda escalfa gairebé com a l’estiu.
Hi ha gent de totes les edats, fins i tot mainada de pocs mesos en
braços de la mare o del pare.
En Rainer deixa la marxa quan
passem per Gelida. Agafarà el tren per tornar a Sants, i des d’allà a Madrid,
on fa de corresponsal per al seu diari.
Si a Gelida se n’han quedat uns quants, se n’uneixen molts més. Els que
seguim cap a Martorell som una marea humana, un tsunami democràtic, una marabunta pacífica i constructora de República.
Els veïns de Martorell animen amb crits i banderes en favor de la causa.
A ca n’Oliveres els caminants que arriben de Vilafranca, Sant Sadurní i
Gelida són molt ben rebuts. Hi ha aigua, fruita i entrepans. Plat a taula per qui hagi de sopar i espai per dormir per a qui ho desitgi.
Arriba la columna que ve d’Igualada. Sort que el pavelló és molt gran.
L’endemà molts barcelonins han anat a la Meridiana o a la Diagonal
a rebre els milers i milers de caminants que entren a la ciutat.
Els vaig a trobar a Esplugues i torno a caminar uns quilòmetres amb els
que venen de Martorell. 
“És la força de la gent”
El poble sobirà entra per la Diagonal. Entra la llibertat i la democràcia. I la república que intenten negar els que reprimeixen des del poder central de l’estat.
Com ha deixat escrit el Rainer: això és imparable.
Sobre els ponts que travessen l’autopista també hi ha gent saludant els caminaires que venen de Berga. Molt gran, molta emoció!
ResponElimina(Xavier, com et puc enviar una foto al peu del poble?)Si pot ser per aquí millor, si es pot, clar. Gràcies
Gràcies Josep per l'oferiment de la foto.
EliminaPenso que la manera més pràctica és que la publiquis al teu blog "Vivències" i la podré recollir.
Has tingut una bona idea, Xavier, crec que jo no l'haguera encertat mai. Gràcies a tu!
EliminaFet!
Ben cert que això ja és imparable!
ResponEliminaLa terrible sentència pre-escrita ha despertat la fera ferotge, Laura.
EliminaGràcies a aquest periodista alemany , que ha donat informació de les marxes cap a Barcelona i el esperit que en elles hi respira, el mateix que tants anys ja, les acompanya, el pacifisme i la determinació.
ResponEliminaÉs un periodista honrat, Artur. Va escriure el que va escoltar i el que va veure.
EliminaAra més que mai hem de seguir endavant ||*|| 😀
ResponEliminaEndavant Joan.
EliminaQuant més monàrquics siguin els ocupants, més republicans serem els resistents.
Aquestes marxes per la llibertat han estat molt importants i han demostrat, una vegada més, la força del nostre poble. La manera com han estat obviades pels mitjans de la Meseta demostra, una vegada més, quina classe de "periodisme" fan alguns i com d'allunyat està de la feina ben feta d'altres com aquest alemany que us va entrevistar.
ResponEliminaTambé va entrevistar una parella molt jove, per a tenir una panoràmica d'opinions més extensa.
EliminaLi vaig recalcar això que tu també has observat Mc: que des de la "Meseta" ignoren expressament les marxes com aquesta.
Vai ser difícil Madrid parar esta marcha pela liberdade, força Catalunha e aproveito para desejar uma boa semana ao meu amigo.
ResponEliminaAndarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Obrigado F. Manuel pel comentari.
EliminaEm vaig acabar afegint a la mateixa columna, però era impossible que ens trobéssim: la quantitat de gent era espectacular!
ResponEliminaLLibertat, igualtat fraternitat (o sororitat)
EliminaLa República és imparable Xexu.
Un reportatge molt maco i molt real. Jo no era pas en aquesta columna, però els que entràvem per la Meridiana, vam tenir exactament les mateixes experiències: els ponts plens de gent, animant i pancartes de Benvinguda a Nou Barris. Els cotxes i les motos que circulaven en direció contrària saludant i fins i tot els que estaven aturats per un tall de la B-30, ens animaven. Hi havia germanor i bon rotllo i molts ànims per a continuar endavant.
ResponEliminaMira que portem manifetacions mulitudinàries a l'esquena, però jo una cosa com aquesta encara no l'havia vista mai. Les marxes van omplir la ciutat de gom a gom...
Hem pensat el mateix Carme. Hem estat a moltes concentracions i manifestacions, però aquesta ha estat excepcional.El nivell emocional mentre érem a l'autopista va ser extraordinari.
EliminaAra entenc les teves excursions per la muntanya, preparant-te per aquestes marxes!
ResponEliminaPS: Marxa equivocada, la meva segur que era més guai i tenia gent més maca, menys els que venien de Terrassa, aquells pfff.
No dubto que la teva marxa també va ser impressionant, Pons.
EliminaSi ens poguéssim desdoblar en 5 persones, m'hauria agradat ser a totes les Marxes.
Xavier, no coneixia el significat de l'estelada independentista-anarquista. Em suposo tanmateix, que més que de variants dialectals, les 8 puntes es deuen referir a territoris de parla catalana, no? Perquè no sé si existeix la variant andorrana o la de Catalunya sud...
ResponEliminaAixí és com ho va explicar l'Assumpta Arasa, Risto. Evidentment són territoris de diferents administracions polítiques.
EliminaI gairebé coincideix amb les formes dialectals. La Catalunya Sud es refereix al català central i la variant andorrana coincideix amb la pallaresa.
Emocionant, Xavier! Per la tele, impressionava. Prou que m'hagués agradat ser-hi, a la presa pacífica de Barcelona, però no va poder ser. Sí que vaig fer un tram, de La Garriga a Granollers, el dijous. La gentada que ens vam mobilitzar aquests tres dies per les Marxes és incomptable. Gràcies pel teu reportatge.
ResponEliminaGràcies a tu Teresa, per ser-hi també. La Marxa de la Llibertat ha estat exemplar.
EliminaCaram Xavier no ens vam trobar de miracle, perquè jo també vaig fer un trocet per aquesta marxa, vaig trobar molta gent coneguda i encara en trobo pel carrer que diuen que em van veure, però com que hi havia tanta gent... I que n'era d'emocionant. Jo em vaig incorporar a davant de TV3 i vaig arribar fins a la darrera sortida d'Esplugues va ser poquet , però com que anava sola, no em vaig voler ficar a Barcelona. Ja vaig complir amb la meva obligació moral.
ResponEliminaBona nit, Xavier.
Igual que la resta de manifestacions i concentracions, la Marxa de la Llibertat va ser en molts casos una marxa de relleus.
EliminaCadascuna hi posem un gra de sorra, M. Roser.
Jo també hi era i no ho oblidarem en anys. Magnífic reportatge, Xavier.
ResponEliminaAquesta marxa va ser una vivència impressionant Consol. No dic insuperable perquè per defensar els seus drets, el poble català no s'aturarà.
EliminaÉs tal com tu dius Agnes: "Experiència increïble d’aquesta marxa".
ResponEliminaGràcies
Impressionant, potser una de les manifestacions més espectaculars que s'han fet en els darrers anys. A Vilafranca vam rebre la columna que venia de Tarragona, va ser una gran festa. Des del pont de l'autopista, quan arribaven, semblava que durant una estona visquéssim en un altre món. Esperem que tot això, la veu que fem sentir, serveixi efectivament d'alguna cosa...
ResponEliminaJa està servint Montse. Crec que la majoria del poble de Catalunya ja ha desconnectat, penso que irreversiblement, d'una monarquia i uns jutges que no ens representen.
Elimina"Els carrers seran sempre nostres"... I quan convé les autopistes també!
Això: "No són tancs, són les eines de la terra", molt bo!
ResponEliminaEn homenatge als que un mal dia de 1939 van veure entrar els tancs dels ocupants per la Diagonal.
Elimina