divendres, 4 d’octubre del 2019

L’1 d’Octubre serà sempre nostre

     Han passat 2 anys de l’1 d’octubre.
   A la vigília arribo aviat al Bruc, vull presenciar de ben a prop l’encesa dels 131 farells.
   Els herois que han escalat les 131 agulles deuen estar preparant els llums que encendran d’aquí a poques hores.
    L’Isidret, que fins fa poc era un federalista de pedra, un immòbil equidistant, ara és al costat del poble. Se n’ha cansat de l’absolutisme i és republicà. Du un fusell antic descarregat. La seva única arma és un timbal. Fa soroll i és antifeixista i pacífic. Segueix el ritme republicà amb els tabalers del Bruc.
    Arriben els que han de fer els parlaments, encapçalats pel MHP Torra.
   Hi són presents també representants de l’ANC, d’Òmnium i de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
     La boira fa la guitza, però no impedeix que es vegin els 131 farells quan s’encenen.
    A mesura que es fa fosc es veuen millor els llums encesos als turons dedicats als 131 presidents de la història de la Generalitat.
    L’1 d’Octubre a tot Catalunya hi ha concentracions i manifestacions per recordar la gesta de fa dos anys. A Barcelona és molt nombrosa.
     Farem una primavera d’aquesta tardor.
    Institut Balmes. Qui diu que estem cansats?
    Al Monestir de Montserrat algú ha pintat un Pujolboira al cel.  

22 comentaris:

  1. Saps què deia la meva mare! "Els cansats fan la feina."
    No he acabat d'aclarir mai si volia dir que estaven cansats perquè ja l'havien feta, la feina o si malgrat que estaves cansats l'acabaven de fer o potser totes dues coses a la vegada. Que crec que és el nostre cas. Cansats pero fem la feina...

    Molt bonic el teu reportatge de Llums i llibertat.

    I preciós el Pujol boira al cel... algú, dius! Jo crec que ha de ser ell, l'ha pintat, ell, des d'allà dalt! Sobre Montserrat perquè el poguéssiu veure més majestuós i més bé.

    ResponElimina
  2. Als mitjans s'han publicat fotos molt millors que les meves dels 131 farells.
    Sempre he trobat curiosa la dita de que els cansats fan la feina. Això vol dir que hi ha molts que seuen a la butaca i critiquen o jutgen els que es mouen.
    Gràcies Carme, també pel comentari final del cel de Montserrat.

    ResponElimina
  3. Els cansats fan la feina , perquè son els que la fan...els que no es cansen , és perquè no la fan mai ! ;)
    (...) Ens alcem tots dos
    en encesa espera,
    el meu poble i jo. (Salvador Espriu)

    ResponElimina
    Respostes
    1. "...Ens mantindrem fidels per sempre més
      al servei d'aquest poble."
      No reposarem Artur.

      Elimina
  4. Són d'un amic, però en aquest cas me'ls faig meus. Sobretot" la llibertat guanyada jo compto viure-la".
    jo compto viure-la.
    ¿Sents com s'atansa
    per la nit estelada
    l'albada encesa?

    L'alba que ens porta
    la llibertat guanyada:
    jo compto viure-la.

    Ramón Carreté

    ResponElimina
  5. Hoje é feriado em Portugal é o dia da implantação da República 5 de Outubro de 1910, aproveito para desejar um bom fim-de-semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    Livros-Autografados

    ResponElimina
  6. Que brillant, genial ets, Xavier! "Farem una primavera d’aquesta tardor", m'embadaleix, "crea la teva". I "Pujolboira", perquè no arriba a muntanya, per això no impedirà mai que es vegin els llums, que és del que es tracta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Helena. Hem de fer que la tardor primavessi de justícia.

      Elimina
  7. Ohhhh, quina sort noi, ho vas veure al natural tu, ja m'hagués agradat però m'he hagut de conformar amb els vídeos i les fotos de persones actives com tu...Són d'aquelles visions que mai s'obliden, quina meravella!!!
    No havia pensat amb l'Isidre que els feia a fora a cops de timbal, era com les cassolades d'ara...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al natural emocionava veure les llums, però els videos i fotos fetes pels professionals m'han meravellat.
      Cada mà és important, M. Roser.

      Elimina
  8. La imaginació, creativitat, ganes de continuar lluitant i de fer homenatge a qui s'ho mereix, les tantes i tantes iniciatives de fer coses per a mantenir la flama encesa i no defallir malgrat els caps de suro amb qui ens toca bregar... Sempre espectacular però aquesta vegada molt i molt. La pell de gallina!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I totes aquestes accions que descrius, Laura, han estat, són i seran pacífiques, per moltes calúmnies que diguin els que ens volen mal.

      Elimina
  9. El primer d'octubre estarà per sempre gravat en el nostre imaginari. La commemoració d'aquest any a Montserrat va ser preciosa, i més que en vindran segur. Un dia, que espero que no sigui massa llunyà, serem un país independent i de ple dret i proposo que la nostra diada nacional passi a ser l'1 d'octubre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso igual que tu, Xexu. L'1 d'octubre a la llarga s'ha de commemorar com una Diada Nacional.

      Elimina
  10. A mi m'agradaria poder fer arribar la meva felicitació i també la meva admiració a la persona que se li va ocórrer aquesta gran iniciativa d'il·luminar la muntanya. És potser una de les manifestacions més belles i commovedores per reivindicar la Llibertat. Gràcies pel reportatge, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No estem sols. Van il·luminar el teu nom.
      Com deia l'Elèctrica Dharma:
      "...Contra la rutina, la poesia
      Contra el realisme, la utopia
      Contra el fanatisme, la ironia
      Contra el racisme, fraternitat
      Contra el fusell, un somriure..."

      Elimina
  11. A veure si aquests llums il·luminen la catalana terra i ens guien cap a la independència...!!

    ResponElimina
  12. M'ho van enviar per watsap i ara ho torne a veu re ací, les llumenetes a Montserrat són impressionants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els escaladors i les escaladores van fer una feina admirable.
      El record d'aquestes llums durarà anys, Novesflors.

      Elimina