dijous, 6 de febrer de 2020

El Pedra

Acosta’t.
Acosta’t més.
                               Més encara!            (Pots punxar l’enllaç)
I ara vine.
Trepitja’m.
                                                    Contempla’m.                               (Foto: Carme Massa)
El refugi Estasen t’espera.
Posa't còmode.
És casa, ja ho saps.
                      Pedra i Força.       (Pots punxar l’enllaç)
Els Cavalls del Vent et volen.
El camí és marcat.
Fes un prec per poder tornar a contemplar també el Cadí.
I el panorama del Pedraforca.
Fes el joc de mirar-me ajagut i descobreix la cara d’un indi nordamericà.
Contempla’m a la tarda, abans de marxar.
I quan arribis a casa i tanquis la porta, recorda’m.

26 comentaris:

  1. No havia vist mai l'indi que s'amaga al Pedraforca, gràcies per descobrir-me'l. Són genials aquestes il·lusions òptiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa 40 anys tenia un conegut que cada any anava a Saldes a passar les vacances.
      Em va explicar això de la silueta de l'indi. Fins i tot es veu en les pintures, si estan ben fetes.

      Elimina
  2. I com podríem oblidar-lo, el Pedra?

    M'ha agradat molt aquest reportatge amb els enllaços afegits per a fer-lo més complet.

    Jo tampoc coneixia l'indi del Pedraforca. M'ha agradat molt. Ja saps que els indis em cauen bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Pedra és una icona sempre present en la vida dels excursionistes.
      A mi també m'agraden els indis... més que el John Wayne.

      Elimina
  3. Quin paisatge més bonic, aquest Pedraforca nevat i tot l'entorn i quina sorpresa la de la foto "ajaguda" !! hehehe Serà que al final serem una "reserva índia" com deia aquella cançó de La Trinca ?? ;)
    Bona nit !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Però a la mort del general
      el del "sellos" de correus
      ho deixà tan ben lligat
      que manen els seus hereus...

      ...Doncs no volen que fem l'indi
      i amenacen cada dia
      que si no estam quiets
      vindrà el set de cavalleria"

      Elimina
    2. Molt actual, a pesar del temps !

      Elimina
  4. jo el més acosta't que el tinc és des del cim del Taga! 😀

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo encara el tinc més lluny, però no em fa mandra anar-hi.

      Elimina
  5. El Pedra Forca, que per més que el miris , sempre és igual de preciós i és una muntanya tan nostrada!!!També m'ha fet gràcia aquesta versió de l'indi...Realment la muntanya sempre ens sorprèn. Jo no hi he pujat mai i em sap molt de greu, si que he estat a Gosol, ho sigui que l'he contemplat de ben a prop i a la primavera, amb el peu ben florit...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una muntanya que té moltes llegendes. Un bon motiu per explicar rondalles als infants, M. Roser.

      Elimina
  6. Quins bons records tinc de l'excursió al Pedraforca, em va agradar molt, malgrat la baixada inacabable per la tartera. Em sembla que hi hauré de tornar algun dia. El que no sabia era això de l'indi, quina gràcia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pujada pel Verdet és molt agradable. La baixada per la tartera veritablement es fa llarga i castiga molt els genolls. I el cul, si caus a terra. Aquesta època, si es va ben equipat amb grampons i piolet, la baixada deu ser molt més còmode que quan no hi ha neu.

      Elimina
  7. Veig que no sóc l'únic que no sabia lo del indi

    ResponElimina
    Respostes
    1. I te'n diré un altre: el Montgrí és un bisbe amb mitra ajagut. I el castell és l'anell.

      Elimina
  8. I de la Mola en saps alguna silueta? No ho havia escoltat mai això de l'indi. Realment se'l pot veure, amb la seva melena i tot. Fantàstic! Hauré d'estirar-me a mirar-la la propera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no en sé cap de la Mola, però probablement amb imaginació algú hi pugui veure un pit femení.

      Elimina
    2. Haha. Bona.
      El què et puc dir és que conec un bon grapat de gent que té la silueta de La Mola, o bé tatuada al cos, o dibuixada en alguna paret de casa seva.

      Elimina
  9. Quina sort poder tornar "a casa", comptar amb una llar com aquesta que sempre us serà fidel, amb la certesa que davant aquest paisatge totes les adversitats seran salvades i que l'amor, igual que la pedra, la forca, l'indi i el refugi, us hi esperarà sempre... Magnífic reportatge, Xavier. Un post que dona vida. Moltes gràcies!
    (Per cert em sap greu haver estat tants dies sense passar. Una grip complicada em manté de baixa i sense ganes de res. Avui just començo a remuntar.)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs reposa tot el que puguis Montse i aviat hauràs remuntat del tot. Les gràcies te les dono a tu pel comentari.

      Elimina
  10. Respostes
    1. La neu fa ressaltar les roques a les altures. Obrigado F. M.

      Elimina
  11. Una muntanya feta de dos cims. El primer, el primer d'octubre. El segon? Deu estar per arribar...

    ResponElimina