La Rambla d’Ègara encara és
poc concorreguda. El santsenc
ha arribat d’hora a Terrasa.
Ha vingut amb altres
santsencs a visitar el Museu de
la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) El museu és a l’antiga Fàbrica
Aymerich. Dins del museu hi
ha una maqueta molt gran del Vapor Vell de Sants. Terrassa i Sants tenen trets comuns, com les
fàbriques de teixits.
Qui els guia és
un santsenc nascut a Terrassa. O un terrassenc que viu a Sants: ve a ser el
mateix. En sortir del museu i ja que hi son a prop, els recomana anar a visitar la casa
modernista de Can Freixa, i tot el grup (amb les mascaretes posades) s'hi
encamina. Ara la Rambla és més plena de gent passejant o assegudes (amb les
distàncies reglamentàries) a les taules dels cafès. Passat el migdia el grup es
dirigeix a l’estació de tren per retornar a Barcelona.
Hi ha un santsenc que vol
aprofundir la visita a Terrassa i abans que marxi la colla, demana informació
al terrassenc.
Foto de la riera Palau, cedida per Paco
Vázquez. Com és natural el terrassenc coneix a fons la seva ciutat natal. Hi va néixer abans de les terribles inundacions del 1962.
El santsenc entra al Mercat
de la Independència per la porta de la Rambla i en surt per la de la plaça de l’Ajuntament. 
El parc de Vallparadís
convida a respirar. Segurament els
Minyons (i les Minyones) de Terrassa,
han alçat algun dels seus extraordinaris castells humans en aquest espai. És hora de tornar a casa. De
baixada cap a l’estació dels Ferrocarrils, té temps de pensar en les persones
repressaliades, empresonades, exiliades... L’honorable Conseller Sr. Lluís Puig, actualment a l’exili,
també és fill de Terrassa. Quan marxes d’un lloc que t’agrada
sempre penses que hi tornaràs. En el cas de Terrassa, el santsenc pensa que
aquest desig l’ha de complir aviat.
Foto de la riera Palau, cedida per Paco
Vázquez.
El santsenc entra al Mercat
de la Independència per la porta de la Rambla i en surt per la de la plaça de l’Ajuntament. 
El parc de Vallparadís
convida a respirar. Segurament els
Minyons (i les Minyones) de Terrassa,
han alçat algun dels seus extraordinaris castells humans en aquest espai. 
Gostei de ver estas excelentes fotografias de Terrassa uma bela cidade da Catalunha.
ResponEliminaUm abraço e continuação de uma boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
Livros-Autografados
Obrigado per acompanyar-nos en aquest petit viatge.
EliminaTerrassa té moltes coses i molt boniques. Efectivament s'hi ha de tornar. Jo també, com el santsenc, enqüestió, hi he de tornar. L'hem visitada unes quantes vegades, fent visites a un lloc concret cada vegada. Uns dies a les esglésies de Sant Pere i Santa Maria. Hi hem acompanyat diversos amics que no les coneixien. Un altre dia al museu de la tècnica i de la ciència. Un altre a la masia Freixes. Un altre de passejada pels carrers més cèntims i emblemàtics. I encara ens falta tornar-hi. Hi ha un museu de la ciutat en una casa modernista que es una preciositat i mai no hi hem entrat, des de fora ja es veu que val la pena. No sé si la memòria em fallarà, però crec que en diuen Casa Alegre. I segur que quan haurem vist aquesta casa, segur que ens adonarem que encara ens falta veure encara més coses...
ResponEliminaEl teu reportatge és una bona mostra de a Terrassa, ens has ofert unes precioses i significatives imatges.
EliminaTerrassa té un patrimoni cultural i humà molt important. Un altre dia hi tornarem per entrar a aquestes cases que només hem vist per fora.
EliminaAquest Sansenc aviat coneixerà tots els pobles del seu entorn...Jo, tampoc conec Terrassa, només he estat a les esglésies antigues, una vegada hi vam anar d'excursió amb els nens de l'escola...
ResponEliminaBon vespre, Xavier.
El conjunt de les esglésies també es pot visitar per dins. El que és segur és que Terrassa necessita més d'un dia per aprofundir-la.
EliminaQuè? Maco el meu poble, eh? Doncs, efectivament, els Minyons hem alçat alguns pilars al Parc de Vallparadís. Cada any coincidint amb el Carnaval, a l'enterrament de la sardina es fa un pilar de 4 aixecat per sota amb els castellers guarnits de rigorós negre.
ResponEliminaMolt maques les fotos. Has passat molt a prop de casa meva.
Al final serà veritat allò que dieu els terrassencs, de que Barcelona és el Port Marítim del Vallès?
EliminaEm fa una mica de vergonya confessar que només he estat un cop a Terrassa a veure una amiga i que de moment em perdo tot el que els santsenc nascut a Terrassa ens ha ensenyat. Està bé tornar als orígens i si amb una vegada no n'hi ha prou, doncs... les que convinguin.
ResponEliminaNo m'he explicat prou bé. El santsenc nascut a Terrassa no és el mateix que el santsenc nascut a Sants, que segueix la visita quan els altres marxen. Potser encara ho he empitjorat amb l'aclariment?
EliminaEn qualsevol cas, nascut a Sants o a Terrassa, la visita no decep.
Que coneguts aquests espais, en diversos d'ells també hi he fet castells jo, al costat dels Minyons i Minyones. Terrassa és una de les grans ciutats de Catalunya, i tot i ser potser la tercera o quarta en habitants, encara conserva cert regust de poble. S'hi ha de tornar periòdicament, és clar!
ResponEliminaCiutat i poble a la vegada. Terrassa apassiona.
EliminaJo també conec Terrassa d'haver-hi anat unes quantes vegades: a veure castells, al museu amb els nens de l'escola, i d'excursió amb la família, a trobades amb amics,... Tots els llocs tenen racons interessants i sempre en queden per anar descobrint. Una bona passejada Xavier!
ResponEliminaVaig veure que al museu es fan recorreguts especials per a grups escolars. Lògicament amb la pandèmia no es veuen grups nombrosos.
EliminaEn dir La Mola, et refereixes a una part del Sant Llorenç? Si és aixì, als seus barrancs es va originar tota la tragèdia del 62.
ResponEliminaLes ciutats i llocs t'haurien de dedicar un monument pel bé que les retrates.
Una abraçada.
Sí que em refereixo a Sant Llorenç de Munt. Sí, allà és on va caure més aigua.
EliminaTu, Olga, que has explicat en alguns escrits teus que tens família a Rubí ets coneixedora dels aiguats.
Aquesta fàbrica del Museu de la Ciència i de la Tècnica s'assembla a la fàbrica on hi ha la meva biblioteca, la Tecla Sala de l'Hospitalet. De Terrassa crec que són Villatoro i Jaume Cabré.
ResponEliminaSón molt maques les imatges, bon lloc per fer turisme!
L'estil de construcció de grans naus de maó d'obra vista són comuns a aquestes grans naus d'antigues fàbriques. Com deus saber, la fàbrica del Vapor Vell de Sants, igual que la Tecla Sala també ha esdevingut una biblioteca.
EliminaVillatoro sí que és de Terrassa i és qui ha escrit el pròleg del llibre de Josep Rull: "1 dia d'octubre i 2 poemes"
Terrassa mala raça, i Sabadell bona pell, el refrany es tal qual així.
ResponEliminaEl santsenc és neutral:
EliminaA Terrassa es beu el cafè en una tassa i a Sabadell se'l beu en un cubell.
A Terrassa li pentinen la carbassa i a Sabadell li pentinen el serrell.