El santsenc arriba amb
tren a una de les 2 capitals del Vallès Occidental. Ho podria haver fet
amb avioneta ja que ben a prop hi ha un aeròdrom. L’aeroport de Sabadell.
Alguns sabadellencs es reuneixen a la plaça per reivindicar la llibertat dels presos i preses polítiques.
Especialment per a la Molt Honorable Senyora Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, que és una sabadellenca nascuda a Xerta.
Sortosament la Tamara ja és lliure, si bé ningú no la rescabalarà del maltractament que va rebre quan va ser injustament detinguda, emmanillada i traslladada a Madrid. Ni pels dos anys de patiment en espera de judici.
El
santsenc no en sap les estadístiques exactes però creu que el percentatge de
genis per càpita, a Sabadell, és dels més elevats de Catalunya.
Davant d’una escola
han penjat un cartellet de trànsit que diu: “Petó i adeu”. És el que fa el
santsenc.
Vist des de la pantalla de l'ordinador(com de costum).
ResponEliminaÉs un reportatge excel·lent.
Generalment m'emocionen petits detalls que a molta gent li passen per alt. En aquest cas és el senyal de trànsit davant de l'escola.
*PETÓ I ADEU*
Gràcies oncle.
EliminaPetó i fins aviat.
Veient la foto d'inici ja em pensava que havia començat la guerra entre Terrassa i Sabadell. Sort que has explicat lo de l'aeròdrom...
ResponEliminaSi a Sants finalment hem reconegut que a Gràcia també hi ha bona penya, a Terrassa segur que també reconeixeu que a Sabadell hi ha bona gent.
EliminaUns pocs se salven.
EliminaGostei destes belos olhares.
ResponEliminaUm abraço e bom fim-de-semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Són capitals properes a Barcelona.
EliminaPer als sabadellencs i també per als terrassencs, Barcelona és el seu port marítim.
Quina visió més urbana de Sabadell, quants murals. Sembla que són uns cracs de l'street art.
ResponEliminaUn altre altre dia potser hauria fet una altra tria de fotos.
EliminaEn vaig fer d'edificis modernistes, xemeneies d'antigues fàbriques, antigues cases, l'estació de autobusos...
Jo vaig seguint el Santsenc, mentre ell recorre els pobles de Catalunya i així en vaig coneixent més...Bé a Sabadell si que hi he estat mig any quan tenia tres anys a casa d'uns tiets i mig any quan en tenia 11, però és clar ja no recordo gairebé res...Em sona un teatre on feien els Pastorets!
ResponEliminaBon vespre, Xavi.
Segur que s'hi feien "Pastorets". I imagino que quan acabi la pandèmia se'n seguiran representant.
EliminaHe de tornar a Sabadell... he, he, he... em falta veure moltes coses. Has trobat uns racons molt bonics i uns edificis molt macos.
ResponEliminaL'últim cop que hi vaig anar va ser per les marxes de la llibertat. De Sabadell a Sant Quirze el segon dia i fins a Barcelona l'endemà.
Les marxes per la llibertat van ser una de les proeses més extraordinàries, pacífiques i espectaculars que ha fet el nostre poble. Poques nacions a Europa han fet simultàniament aquestes marxes, i per ara, ens va servir de ben poc.
EliminaHe estat a Sabadell, però a cap dels llocs que fotografies. La llum d'aquest dia de tardor fa les fotografies més boniques, una llum com la d'avui. La tardor no és sempre trista...
ResponEliminaSabadell és molt gran. Hi he estat bastants cops: al Parc Catalunya de l'Eix Macià, al Bosc i Masia de Can Deu... llocs magnífics.
EliminaNo et creguis això de les dos capitals, es un error de la viquipèdia.
ResponEliminaSant Feliu potser es el nom oficial, però tothom li diu Sant Fèlix.
La Rambla es un mal lloc per passejar si no es festiu, sinó passen cotxes.
El que sí que sé és que a Sabadell la vaca no és cega: és la vaca de la mala llet.
Elimina