diumenge, 25 de juliol del 2021

Travessa per la Llibertat

     M’hauria agradat acompanyar el conseller Turull, l’amic Jordi, en algunes etapes més.
     Només m’ha estat possible fer-ho en el Tram del Bruc a Igualada.
     Moltes persones que acompanyen en Jordi Turull es volen retratar amb ell. 
En sóc un. És un honor que es recordi de mi.
     En passar per Castellolí fem una aturada per esmorzar. Alguns voluntaris regalen 
beguda i menjar als caminants.
     Aquest és el tram 10 dels 15 que hi ha prevists. En Jordi Turull i els que l’acompanyen en aquesta Travessa
  avui a Igualada, hauran fet 2 terços del total de les etapes.
     No dubto que els 5 trams que resten els faran amb èxit. Té energia garantida.
     Els que també seguim la travessa pels mitjans i les xarxes de comunicació
 ens assabentem, que el dia 24 de juliol conclouen el tram final: del Prat de Comte a Arnes.
     Hi ha claror al final del túnel.
     La  nostra “
dissortada pàtria” també té gestes que, com la d’avui, ens fan ser optimistes.
     Incansables: com diu la cançó "Els nostres tambors" que els Buhos han cedit per aquestes jornades de camí: “
No hi ha sospita de rendició
     Encara que de tant en tant ens haguem d’aturar per reprendre l’alè.
     Sempre deixem la foscor enrere.
     Passem prop de vinyes, boscos, terres de cultiu, granges...
     A l’Anoia el sol escalfa de valent: l’estiu en la seva plenitud.
     Si no ens aturem, aconseguirem totes les fites que ens proposem.
     La capital de l’Anoia ens dona la benvinguda. Des dels cotxes molts conductors saluden els caminants.
     Al Passeig Verdaguer d’Igualada ressonen els crits de: In, Inde, independència!
      El passeig és llarg. L’ombra dels arbres amoroseix el final del camí.
      Falta poc per arribar a la plaça de l’Ajuntament.
      En Jordi busca a la motxilla...
     ...una samarreta per a l’alcalde d’Igualada, que ha sortit de l’Ajuntament per a rebre’l. Com ho han fet a tots els pobles i viles per on ha passat. Com va fer a Manresa el MH President republicà de Catalunya: en Pere Aragonès. Com farà també a Igualada mateix, l’Honorable presidenta del Parlament de Catalunya: Laura Borràs. I també l'honorable consellera Alba Vergés. I consellers com l'Honorable Josep Rull que ha fet més d'una etapa amb el seu company Turull.
     El conseller Turull està agraït al “seu” poble. Veient la seva esquena suada li diem el mateix que hi porta escrit: gràcies! 

31 comentaris:

  1. Brutal. No entenc com el Conseller Turull pot fer aquestes caminades després de tan temps empresonat.
    Bon resum de l'etapa amb fotos.

    ResponElimina
  2. De totes les passejades que he fet amb tu (sense desmerèixer les altres), aquesta és la que m'ha tocat més l'ànima. La lluita per la llibertat no s'atura i així queda ben copsat amb aquestes imatges tan evidents. Només aturar-se per reprendre l'alè, deixant la foscor enrere i caminant cap a la claror per construir un futur millor.

    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Després de més de 3 anys de foscor, els empresonats necessiten la claror, Paula.
      Una abraçada a les Illes.

      Elimina
  3. Un molt bon reportatge d'el tram que vas fer de la travessa.
    Per a mi va ser un honor poder acompanyar-lo i poder xerrar una bona estona amb ell i la seva esposa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també vaig poder xerrar-hi una estona. La seva conversa sempre és molt interessant, Nuri.
      Records a Sant Cugat.

      Elimina
  4. Emociona el teu post, tant com m'emociona, cada dia, el seguiment que he fet d'aquesta travessa per les xarxes socials. No l'he pogut acompanyar cap dia. De bona gana ho hauria fet. M'he sentit lligada per les qüestions familiars... llàstima!

    M'agrada molt la cançó que han fet els Buhos.

    I admiro i agraeixo moltíssim l'empenta, el coratge i la valentia del HC Jordi Turull. I també la de tots els que l'heu volgut acompanyar. Sempre gràcies, Jordi Turull, sempre gràcies, acompanyants.

    ResponElimina
  5. Tu hi ets sempre Carme. Segur que saludaràs l'HC Turull en una altra ocasió. Al vostre Vallès o allà on sigui.

    ResponElimina
  6. Quina emoció veure tantes persones caminant per l'anhel de llibertat. Són imatges que fan creure que és possible. Amb l'esperança ben viva i units continuem amb aquesta lluita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'esperança ben viva. M'agrada aquesta frase, Núria.
      Quina llàstima els incendis que justament avui, estan aquestes comarques.

      Elimina
  7. Respostes
    1. Físicament considero que pels que l'han feta sencera és una travessa molt dura. 15 dies seguits, fent 360 quilòmetres, molts d'ells amb temperatures molt altes.
      La riquesa moral i esperançadora que ha generat encara és més important, Joan.

      Elimina
  8. Un post on ens expliques amb fotos aquesta entranyable caminada, suposo que per a ell, després d'estar tant de temps tancat, deuria ser un balsam aquesta caminada, encara que fos una mica suada...
    Felicitats, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, em faig càrrec de la llarga caminada que ha fet en Turull. Semblant a la que es descriu aquí, multiplicada per 15.

      Elimina
  9. El camí és llarg i la il·lusió forta !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un camí llarg i ple d'obstacles, Artur. Com dius, diľlusió no en falta.

      Elimina
  10. Tot i que no és de la meva corda política, emociona veure un, fins fa poc, pres polític, fent allò que li agrada i tan ben acompanyat. I amb un doble objectiu compartit per tots els que hi eren: arribar a la meta (del tram i de la independència).

    ResponElimina
  11. En casos així, la meva corda és, a més de la llibertat, la República Catalana.

    ResponElimina
  12. ¿Cuál es tu secreto, Xavier Pujol? Pareces estar publicando siempre el mismo texto y nunca dejas de sorprendernos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs moltes gràcies per la teva sorpresa .Chiloé.
      No m'havia adonat que sembli sempre el mateix text.
      Deu haver'hi un fil que no es trenca.

      Elimina
    2. Uf, creo que solo has entendido la mitad (lo del hilo conductor indestructible en concreto). Pero no es culpa tuya, todavía no soy lo suficientemente buena escribiendo.

      Elimina
  13. Emocionant, molt, i no en sabria dir molt més... A cada pas, la meta és més a prop. Salut i llibertat!

    ResponElimina
  14. Jo el vaig anar a veure quan arribava a Navarcles. Em va dedicar el seu llibre amb una parrafada! És molt bonica aquesta travessa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que fa dies que ha acabat la travessa m'imagino que el balanç ha estat positiu

      Elimina
  15. Que emocionants aquestes imatges, Xavier, i quin honor per a tu poder compartir una estona amb ell i per nosaltres que ens en facis partícips. Si sé que tu hi has sigut, ja sento que jo també hi he estat una mica. Gràcies!

    ResponElimina
  16. Tants dies, tantes riqueses, tantes belleses... Per a tu la vida es multiplica en les millors sensacions i realitats, te'n felicito i agraeixo que ens en facis partíceps: perquè ho estimem; perquè jo, ara, ja no ho puc fer. Una abraçada.

    ResponElimina
  17. Gràcies a tu Olga per considerar-te co-partícep. Perquè ho ets.

    ResponElimina