Travessa per la Llibertat
M’hauria agradat
acompanyar el conseller Turull, l’amic Jordi, en algunes etapes més. Només m’ha estat
possible fer-ho en el Tram del Bruc a Igualada. Moltes
persones que acompanyen en Jordi Turull es volen retratar amb ell. En sóc un. És un
honor que es recordi de mi. En passar per
Castellolí fem una aturada per esmorzar. Alguns voluntaris regalen beguda i menjar als
caminants. Aquest és el tram 10
dels 15 que hi ha prevists. En Jordi Turull i els que l’acompanyen en aquesta
Travessa avui a Igualada,
hauran fet 2 terços del total de les etapes. No dubto que els 5
trams que resten els faran amb èxit. Té energia garantida. Els que també seguim
la travessa pels mitjans i les xarxes de comunicació ens assabentem, que el dia 24 de juliol conclouen
el tram final: del Prat de Comte a Arnes. Hi ha claror al
final del túnel. La nostra “dissortada pàtria” també té
gestes que, com la d’avui, ens fan ser optimistes. Incansables: com diu
la cançó "Els nostres tambors" que els Buhos han cedit per aquestes jornades de camí: “No hi ha sospita de rendició” Encara que de tant
en tant ens haguem d’aturar per reprendre l’alè. Sempre deixem la
foscor enrere. Passem prop de
vinyes, boscos, terres de cultiu, granges... A l’Anoia el sol
escalfa de valent: l’estiu en la seva plenitud. Si no ens aturem,
aconseguirem totes les fites que ens proposem. La capital de l’Anoia
ens dona la benvinguda. Des dels cotxes molts conductors saluden els caminants. Al Passeig Verdaguer
d’Igualada ressonen els crits de: In, Inde, independència! El passeig és llarg.
L’ombra dels arbres amoroseix el final del camí. Falta poc per
arribar a la plaça de l’Ajuntament. En Jordi busca a la
motxilla... ...una samarreta per
a l’alcalde d’Igualada, que ha sortit de l’Ajuntament per a rebre’l. Com ho han
fet a tots els pobles i viles per on ha passat. Com va fer a Manresa el MH President
republicà de Catalunya: en Pere Aragonès. Com farà també a Igualada mateix, l’Honorable
presidenta del Parlament de Catalunya: Laura Borràs. I també l'honorable consellera Alba Vergés. I consellers com l'Honorable Josep Rull que ha fet més d'una etapa amb el seu company Turull. El conseller Turull està
agraït al “seu” poble. Veient la seva esquena suada li diem el mateix que hi
porta escrit: gràcies!
M’hauria agradat
acompanyar el conseller Turull, l’amic Jordi, en algunes etapes més.
Brutal. No entenc com el Conseller Turull pot fer aquestes caminades després de tan temps empresonat.
ResponEliminaBon resum de l'etapa amb fotos.
Creu fermament en la llibertat.
EliminaCom nosaltres, Mercè.
De totes les passejades que he fet amb tu (sense desmerèixer les altres), aquesta és la que m'ha tocat més l'ànima. La lluita per la llibertat no s'atura i així queda ben copsat amb aquestes imatges tan evidents. Només aturar-se per reprendre l'alè, deixant la foscor enrere i caminant cap a la claror per construir un futur millor.
ResponEliminaAferradetes, Xavier.
Després de més de 3 anys de foscor, els empresonats necessiten la claror, Paula.
EliminaUna abraçada a les Illes.
Un molt bon reportatge d'el tram que vas fer de la travessa.
ResponEliminaPer a mi va ser un honor poder acompanyar-lo i poder xerrar una bona estona amb ell i la seva esposa
Jo també vaig poder xerrar-hi una estona. La seva conversa sempre és molt interessant, Nuri.
EliminaRecords a Sant Cugat.
Emociona el teu post, tant com m'emociona, cada dia, el seguiment que he fet d'aquesta travessa per les xarxes socials. No l'he pogut acompanyar cap dia. De bona gana ho hauria fet. M'he sentit lligada per les qüestions familiars... llàstima!
ResponEliminaM'agrada molt la cançó que han fet els Buhos.
I admiro i agraeixo moltíssim l'empenta, el coratge i la valentia del HC Jordi Turull. I també la de tots els que l'heu volgut acompanyar. Sempre gràcies, Jordi Turull, sempre gràcies, acompanyants.
Tu hi ets sempre Carme. Segur que saludaràs l'HC Turull en una altra ocasió. Al vostre Vallès o allà on sigui.
ResponEliminaQuina emoció veure tantes persones caminant per l'anhel de llibertat. Són imatges que fan creure que és possible. Amb l'esperança ben viva i units continuem amb aquesta lluita.
ResponEliminaL'esperança ben viva. M'agrada aquesta frase, Núria.
EliminaQuina llàstima els incendis que justament avui, estan aquestes comarques.
Molt bona aquesta travessa Xavier! 👍
ResponEliminaFísicament considero que pels que l'han feta sencera és una travessa molt dura. 15 dies seguits, fent 360 quilòmetres, molts d'ells amb temperatures molt altes.
EliminaLa riquesa moral i esperançadora que ha generat encara és més important, Joan.
Uma bela caminhada para a Liberdade com uma grande participação.
ResponEliminaUm abraço e boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Obrigado F.Manuel.
EliminaUn post on ens expliques amb fotos aquesta entranyable caminada, suposo que per a ell, després d'estar tant de temps tancat, deuria ser un balsam aquesta caminada, encara que fos una mica suada...
ResponEliminaFelicitats, Xavier.
M. Roser, em faig càrrec de la llarga caminada que ha fet en Turull. Semblant a la que es descriu aquí, multiplicada per 15.
EliminaEl camí és llarg i la il·lusió forta !.
ResponEliminaUn camí llarg i ple d'obstacles, Artur. Com dius, diľlusió no en falta.
EliminaTot i que no és de la meva corda política, emociona veure un, fins fa poc, pres polític, fent allò que li agrada i tan ben acompanyat. I amb un doble objectiu compartit per tots els que hi eren: arribar a la meta (del tram i de la independència).
ResponEliminaEn casos així, la meva corda és, a més de la llibertat, la República Catalana.
ResponElimina¿Cuál es tu secreto, Xavier Pujol? Pareces estar publicando siempre el mismo texto y nunca dejas de sorprendernos.
ResponEliminaDoncs moltes gràcies per la teva sorpresa .Chiloé.
EliminaNo m'havia adonat que sembli sempre el mateix text.
Deu haver'hi un fil que no es trenca.
Uf, creo que solo has entendido la mitad (lo del hilo conductor indestructible en concreto). Pero no es culpa tuya, todavía no soy lo suficientemente buena escribiendo.
EliminaEmocionant, molt, i no en sabria dir molt més... A cada pas, la meta és més a prop. Salut i llibertat!
ResponEliminaPas a pas. Seguirem endavant alfred
ResponEliminaJo el vaig anar a veure quan arribava a Navarcles. Em va dedicar el seu llibre amb una parrafada! És molt bonica aquesta travessa!
ResponEliminaAra que fa dies que ha acabat la travessa m'imagino que el balanç ha estat positiu
EliminaQue emocionants aquestes imatges, Xavier, i quin honor per a tu poder compartir una estona amb ell i per nosaltres que ens en facis partícips. Si sé que tu hi has sigut, ja sento que jo també hi he estat una mica. Gràcies!
ResponEliminaHi has estat amb la voluntat, Tresa.
EliminaTants dies, tantes riqueses, tantes belleses... Per a tu la vida es multiplica en les millors sensacions i realitats, te'n felicito i agraeixo que ens en facis partíceps: perquè ho estimem; perquè jo, ara, ja no ho puc fer. Una abraçada.
ResponEliminaGràcies a tu Olga per considerar-te co-partícep. Perquè ho ets.
ResponElimina