divendres, 18 de febrer del 2022

Arrelat a Montserrat

       Les llegendes són llegendes que reflecteixen la realitat. No cal burxar gaire.
    M’aturo a reposar ran de l’atrotinada carretera que puja a Montserrat remuntant el rastre d’antics camins de ferradura.
     Entre les roques que m’ofereixen refugi.
      Abrigades per centenars d'alzinars i algun roure.
  Reblo  corporalment el camí a Montserrat, acceptant reptes i arrelat a la roca, fort, robust t i verd com el Pi de Formentor.
     Les arcades em reben rere les boires.
     Hi ha una porta oberta que va ser creuada per les races de l’antigor que li retien renecs o ritus religiosos.
     Rere la qual hi ha clarors irreals.
     Records i ricards de totes les montserrats que han resseguit aquests mateixos racons.
   Recança d’haver deixat marxar algú sense haver-li recordat més vegades que l’estimaves.
      D’una serra que es rebel·la contra les lleis de la natura.
      A l’espera de flors que em venen a rebre perquè sempre rebroten.
      De tantes renúncies que ens revinclen.
      Al rovell de l'ou del país del tremp, rumb a la llibertat.


Publicat per a

20 comentaris:

  1. Carme Rosanas19 de febrer del 2022, a les 11:46

    Que la màgia, les llegendes, la força i la rebel·lia de la muntanya de Montserrat ens acompanyin sempre. Montserrat és la muntanya més màgica de totes les muntanyes màgiques del món mundial.

    I les teves fotos també ho són. Tornaré a mirar-les i mirar-les. Seran els meus binocles. Des de la Floresta veig Montserrat, allà, lluny i en petit i les teves fotos me l'aproparan cada cop que vulgui mirar-les.



    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol19 de febrer del 2022, a les 14:17

      Encara que podem tocar, palpar i palpitar amb Montserrrat, és una muntanya llegendària.

      Elimina
  2. Francisco Manuel Carrajola Oliveira19 de febrer del 2022, a les 11:58

    Fantásticas estas fotografias de Montserrat.
    Um abraço e bom fim-de-semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    Livros-Autografados

    ResponElimina
  3. sa lluna19 de febrer del 2022, a les 17:23

    Extraordinàries fotos d'una muntanya que estimem tots.
    El sol guaita per cada encletxa del camí, t'acompanya i et guia.


    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
  4. M. Roser19 de febrer del 2022, a les 21:55

    Pensava que t'havies perdut per les altes muntanyes, però no, estaves a Montserrat i ens regales aquestes precioses fotos, als que ara no viatgem gaire i així també podem gaudir d'aquests paisatges tan nostrats...( la primera deu ser un muntatge, oi?)
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol20 de febrer del 2022, a les 0:22

      Ets molt observadora M. Roser.
      Mai no he contemplat una aurora boreal al natural. A Catalunya és molt difícil veure-les. La meva mare sí que en va veure un quan era petita, abans de la guerra.

      Elimina
  5. artur20 de febrer del 2022, a les 20:51

    No em cansaria mai, de veure les teves fotografies ! ...i de la muntanya de Montserrat, menys encara. Entre les teves paraules i les imatges que ens regales resulta un viatge al que sempre hi vols tornar.
    Salut !

    ResponElimina
  6. Sergi22 de febrer del 2022, a les 12:33

    La foto de les arcades la trobo espectacular. Tot el conjunt. Quina vista que tens!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol22 de febrer del 2022, a les 18:56

      Va ser la sort de ser a la plaça del Monestir a l'hora adient amb la boira al punt.

      Elimina
  7. Risto27 de febrer del 2022, a les 11:45

    Ja l'enyoro. Fa dies que no ens trobem. Aviat arribarà el bon temps i aniré a fer-hi un volt amb la bici. Mai l'oblido. Encisadora. Precioses fotos.

    ResponElimina
  8. Anònim27 de febrer del 2022, a les 19:22

    Unes imatges espectaculars. Tinc la sort de veure cada dia aquestes muntanyes i mai no cansen, són màgiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol27 de febrer del 2022, a les 19:36

      Sí que tens sort de veure-la cada dia. Núria i Montserrat, una bona combinació.

      Elimina
  9. Olga Xirinacs8 de març del 2022, a les 10:36

    Amb tantes belleses a l'entorn i no gaire lluny, hem de creure que res no hi pot haver més fantàstic en aquest món o a l'altre. I agraïm aquell caminant que ens acosta els moments i els llocs perquè hi participem. Des de la llunyania i la impossibilitat de fer camí, tenim temps d'entretenir-nos en aquella fulla o aquesta roca. Gràcies.
    I gràcies per les paraules de suport d'aquests dies, amic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol8 de març del 2022, a les 20:45

      Gràcies a tu Olga, per les teves de paraules. La teva visita per aquí sempre fa companyia.

      Elimina
  10. Teresa Duch30 de març del 2022, a les 12:48

    No sé com és que no havia vist aquesta entrada teva, Xavier! Si cada vegada que visito els blocs aguaito el Fita per si has tornat... No ho entenc.
    Però bé, veig que has fet una bona excursió i com sempre ens fas el regal de fer-nos-en partícips amb unes imatges que fan esborronar de tan belles. Gràcies!
    Abraçada!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)