El nom d’aquesta
travessa (Corre amb el vent) és
gairebé casual. És el resultat de combinar les primeres síl·labes d’alguns
refugis on hem dormit: Corre (Co de Conangles
i de Colomers) re (de Restanca) amb el vent (Ventosa)
(Estany de Colieto)
(Estany de Colieto)Del refugi Ventosa i Calvell al de Colomers, pel Port de
Colomers. 
(Estany Gelat i Tuc de Podo)
(Estany Gelat i Tuc de Podo) El que no fem és
córrer, més aviat al contrari. Anem al nostre pas, gaudint de les vistes
canviants que descobrim a cada nova passa. Abans de baixar al
refugi de Colomers pugem a la capçalera de la vall, i passem per l’Estany més
alt del Cercle de Colomers, el Gelat, a 2.600m
(Tossal dels Ossos 2624m)
(Tossal dels Ossos 2624m) Deixem les motxilles
al coll i pugem el Tossal dels Ossos, allà on, de tant en tant, hi feia la
migdiada el llegendari Joan de l’Os.
(Estany de Podo i Pic de Ratera)
De camí a Colomers
passem per dotzenes de llacs i estanys.
(Estany de Colomers)
(Estany de Colomers) De Colomers a la
Restanca
(Aneto i Maladeta) Passat el Coret d’Oelhacrestada
passem per uns altres estanys.
(Estany de Cap de Port)
(Estany i refugi de la Restanca)
(Estany i refugi de la Restanca)El refugi on vam
passar-hi la nit fa 3 jornades, avui l’albirem arribant per un altre camí.
Darrera etapa: de la
Restanca a Conangles.
Si l’anada de
Conangles a la Restanca la vam fer pel llac de Mar, la tornada la fem per un
altre camí: pel Port de Rius.
(Llac de Rius)
(Llac de Rius) La visió s’eixampla
a mesura que ens acostem a la fageda de Conangles, on es espera l’ombra
acollidora, ja que a mesura que baixem d’altura, puja la temperatura.
(Panoràmica del Molieres)
(Panoràmica del Molieres) Trobarem a faltar veure diàriament ses
majestats: els pics dels Pirineus. Fem una promesa que sempre complim:
tornarem!
No sé cap on mirar perquè m'agraden tots els paisatges que ens mostres. Tots tenen una cosa en comú, la sensació de llibertat és palpable.
ResponEliminaMagnífiques fotos, Xavier.
Aferradetes.
Sí que hi ha llibertat entre llacs, muntanyes i refugis. Quan s'acaben aquests paisatges, cal saber trobar el benestar a casa. En el nostre cas, a Sants. Quan hi ha lluna plena les nits milloren.
EliminaLes fotos i els paisatges són genials, com sempre. M'ha fet especialment gràcia aquesta mena d'acròstic que t'has empescat per donar nom a la travessa. Molt ben trobat!
ResponEliminaTu n'ets tot un expert dels jocs de paraules, i dels jocs en general.
EliminaEstas montanhas são espetaculares e de uma grande beleza.
ResponEliminaUm abraço e continuação de uma boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Són immenses i tal com dius, molt belles. Obrigado F. Manuel
EliminaAquella llum de les albades i els capvespres entre muntanyes... màgic!
ResponEliminaLa de les Agulles de Travessani (la primera) és de capvespre. La de Colomers és d'albada. Sí, entre el sol i les muntanyes, la llum fa màgia.
ResponEliminaM'encanten ses majestats cims dels Pirineus, però he de dir que tenen uns competidors que m'enamoren també sempre i en tot moment: els llacs i els estanys.
ResponEliminaM'hi capbussaria en cadascun d'ells encara que sortís rebotada pel fred.
M'entusiasmen les teves fotos i la llibertat de la muntanya,
Els rius i els torrents són les cadenetes on ses majestats es pengen els seus guarniments, que són els estanys i els llacs.
EliminaAls estanys no ens hi vam banyar, però vam tastar un riu, l'aigua ens arribava al coll, però és tal com dius Carme, vam sortir rebotats!
Quina experiència, Xavier, poder-te sentir part de la Creació enmig del Paradís, tan gran i petit alhora, entre el silenci profund i la música excelsa del paisatge (aigua, arbres, cims...), sabent que no cal buscar res més perquè la felicitat és això... Hi ha instants que no tenen preu.
ResponEliminaNosaltres gaudirem del tast que ens regales als teus posts, i també serem una mica feliços. Gràcies per compartir la teva experiència! I que per molts anys les nostres muntanyes catalanes et concedeixin l'honor de voler ser acaronades pels teus peus.
Abraçades grans!
Gràcies per aquests mots tan generosos i ben arrenglerats Montse. Com les muntanyes. L'honor és meu, de gaudir de tan amables companyies.
Elimina"Tornarem a fer-ho", i tant! Feu bé de no córrer, de fer totes aquestes fotografies per a nosaltres.
ResponEliminaTornarem a fer moltes coses Helena. Algunes corrent i d'altres més a poc a poc.
EliminaFeu molt bones cares, allà dalt !!. De bon grat mi donaria un banyet en aquesta llacs, si no fos que segurament, son d'aigües ben geladetes...no? :)
ResponEliminaSalut i força per noves rutes !!
Als llacs demanen que la gent no s'hi banyi i sí les aigües tenen una fredor prohibitiva. A un riu sí que ens hi vam banyar i l'aigua era igual de freda, o més, que la dels llacs.
EliminaMolta salut per a tu també, Artur.
Com sempre unes fotos precioses, no cansen de mirar aquests paisatges. I quina joia poder-los recórrer, impregnar-se de la calma, la bellesa i tot el que ens regala la natura és màgic.
ResponEliminaGràcies, un cop més, per compartir els vostres camins.
Una abraçada!
T'he trobat i ho he solucionat. Gràcies Núria.
EliminaAbans he passat pel blog de la Carme perquè ahir hi vaig deixar un comentari i he vist que havia desaparegut... també vaig deixar-ne un aquí i veig que no hi és. És possible que sigui a correu brossa, ja ho miraràs quan puguis.
ResponEliminaNúria si t'haig de ser sincer no sé on es troba el correu brossa del blog. Suposo que al gmail. però és que generalment no l'utilitzo gens, ja que sóc del hotmail.
EliminaNo, no, no es troba pas al gmail. És al mateix blog. Quan tu ets "a dins" del blog amb la llista d'entrades publicades o en esborrrany o programades, a l'esquerra hi surt una llisteta on posa Entrades a dalt de tot i a sota Estadístiques, Comentaris... etc... si cliques a comentaris podras veure'ls tots i si obres la persianeta de dalt on posa: publicats, i brossa, veuràs els que han anat a parar a la brossa
EliminaGràcies per aquesta ingormació. No en tenia ni idea. He trobat el que dius i rescataré els coneguts que hi han anat a parar.
EliminaQuina preciositat de muntanyes i llacs que tenim, gairebé els deveu haver recorregut tots...I potser us hi heu capbussat i tot, però l'aigua deu ser ben fresqueta.
ResponEliminaPetonets, Xavier.
Què més voldria que conèixer tots els llacs dels Pirineus. Segurament que no hem vist ni una quarta part.
ResponEliminaCom que la majoria d'aquests llacs són al Parc de Sant Maurici- Aigües tortes, o del Parc Natural dels Pirineus, no és permès banyar-s'hi. Fa anys sí que m'hi havia banyat i l'aigua és molt freda. Enguany ens hem banyat a un riu que baixa d'un estany... I no deceb: és molt freda!