Aquell dia vam finalitzar l’excursió al
refugi. 
Enguany volem seguir més amunt. El Santi ens esperarà al refugi. Volem pujar el Cap de Broate, de 2.734 metres. Aviat guanyem molta alçada i contemplem
l’estanyol de Broate. El refugi només és puntet blanc sobre una roca de la
vall.
Gràcies a l’alçada podem veure, de
lluny, el solitari estany de Broate. El Cap de Broate encara és molt amunt. Els cims sempre són més enlaire del que pensem. Als descansos aprofito per girar-me i
contemplar el Sotllo i la Pica d’Estats. Ha fet una nevada d’estiu. Des de la Vall de Cardós contemplem els cims més alts de la Vall Ferrera. Els aproximo amb el zoom. El Pic Verdaguer i la Pica d'Estats a l'esquerra i el Sotllo a la dreta de l'imatge. A la foto no s’aprecia,
però es distingeix la creu de la Pica. Dalt del cim fem unes fotografies. M’acompanyen
els meus nebots, la Sílvia i l’Enric. A ponent veiem els estanys de Romedo i,
més lluny, el més gran dels Pirineus, el de Certascan. A llevant tornem a admirar la panoràmica
que no cansa: el Guins de l’Ase, que gairebé tapa el Montcalm, la Pica, el
Sotllo, el pic de Canalbona, el de Baborte... Venim de més avall de Boavi, hem pujat més de 1.400 metres de
desnivell. Ara cal baixar-los: “anem amb
compte!” Tornem a travessar el riu. Ens aturem a admirar els gorgs i els
salts d’aigua. L’encant del bosc ens captiva...
...i el Pla de Boavi sembla que ens
convidi: “torneu l’any que ve”.
Fa dos anys, també a l’agost, vam passar
un dia a Broate.
Enguany volem seguir més amunt. El Santi ens esperarà al refugi.
Fantástica excursió! Quin goig que fa el paisatge a les teves fotos!
ResponEliminaEl pla de Boavi és tant bonic que convida sempre a tornar-hi. Llàstima que alguns com ara jo, no li hem fet masa cas i fa un munt de temps que no hi tornem.
Moltes gràcies, Xavier, per compartir tota la bellesa.
El Pla de Boavi és una excursió que acostumem a fer cada any. I a més, com es pot veure en aquest post, és porta d'entrada a d'altres excursions.
EliminaGràcies a tu, Carme per compartir les teves opinions.
Una altra excursió genial que podem compartir gràcies a les (com sempre) teves magnífiques fotos. Quin goig que fan!
ResponEliminaPer cert, m'has fet somriure quan afirmes que "els cims són més enlaire del que pensem" perquè tens tota la raó. No entenc aquesta mania de posar-los sempre tan amunt, allà dalt de tot... :-DD
Com que fa més de 50 anys que fem muntanya he fet més de 170 cims de més de 2.000 metres diferents i sempre, al tros final hi ha una petita sorpresa. Generalment es veu un cim i quan hi arribes, encara cal pujar la propina, a vegades més llarga i d'altres més curta.
EliminaGràcies per aquest cometari tan simpàtic, Mc.
Una fantàstica excursió, Xavier, a un indret de bellesa indescriptible. Gràcies al reportatge i a les teves fotos, t'hem pogut acompanyar una estona. A mi em fascinen els indrets que permeten veure diversos llacs alhora, com si estiguessin a l'abast de la mà...
ResponEliminaGràcies per l'entrada!
Gràcies a tu, Montse per fer l'excursió virtualment i refrescar-te la vista als llacs.
EliminaAlguns d'aquests indrets també els has trepitjat.
Jo no vaig arribar tan amunt perquè anava amb la bicicleta de carretera, però vaig contemplar alguns d'aquests paisatges també.
ResponEliminaNo sé si coneixeràs una ruta curteta que em van comentar des del Pla de Boavi cap a la frontera que es passa pel camí que van fer molts refugiats de la guerra (in)civil i que et porta fins la frontera amb l'estat francès.
La ruta que conec no passa pel Pla de Boavi, sinó pel Port de la Salau.
EliminaFa alguns anys la vam fer i hi havia alguns cartells explicatius del Memorial Democràtic.
Que valents !, tant amunt i avall i quin domini geogràfic dels llocs, tota una lliçó !
ResponEliminaMagnifiques vistes !!, felicitats !!.
No domino la geografia, Artur. En tot cas són molts anys i conec alguns cims i algunes valls. Però gràcies per les teves paraules.
EliminaUma bela caminhada.
ResponEliminaUm abraço e bom fim-de-semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
Livros-Autografados
Sí. F. Manuel, són uns bells paisatges.
Elimina"Els cims sempre són més enlaire del que pensem": però també en sabem més del que ens pensem que en sabem, a la vida.
ResponEliminaLa foto dels gorgs i els salts d'aigua, la més espectacular!
Has allargat la frase i m'has fet pensar Helena, gràcies.
EliminaFa goig contemplar l'aigua salvatge, en aquest estiu de sequera.
Magnífic reportatge d'aquesta caminada.
ResponEliminaAvui m'ha deixat bocabadada aquests niguls i també he quedat molt encisada amb el bosc.
Aferradetes, Xavier.
En menys de mitja hora van aparèixer els núvols a sobre del Sotllo i la Pica i es van anar fent grans. Tant, que al cap d'unes dues hores, quan encara baixàvem vers el Pla de Boavi, ens van caure algunes gotes de pluja.
EliminaGràcies per les aferradetes, Paula.
Benvingut, benvolgut, que acostes les belleses tan esquerpes a aquells que les somiem amb desig. Jo també vull tornar l'any que ve, encara que només sigui per posar la mà al peu de Comaloforno, al camí on comença. Una abraçada.
ResponEliminaBenvolguda Olga, de ben segur que l'any que ve tornaràs a fer el primer pas del Comaloforno. Els Beciberris t'esperaran un any... i un altre!
ResponElimina"Volem anar més amunt". Una frase molt d'acord amb el nom del teu blog, Xavier, que pel que dedueixo, l'any que ve repetiràs, no?
ResponEliminaI ja veig que has traspassat els teus gens a la família.
Aquest més lluny, amb els anys queda més a prop.
EliminaI que l'any que ve sigui més a prop o més lluny, dependrà de molts factors.
Gràcies Tresa