Conèixer, aprendre
És una sort seguir aprenent als 68 anys.
Una satisfacció conèixer llocs que no coneixies abans,
com l’estany de la Font Viva, gràcies al guiatge de vells amics.
Seguir descobrint noves sensacions i noves amistats.
Caminar per itineraris abans inconeguts.
Seguir essent l’ovella negra.
Des de les muntanyes de la Catalunya Nord, admirar les
crestes d’Andorra.
Veure un estany, de pujada al cim del Coma d’Or, per
primera vegada.
Adonar-se que el cim que volem pujar, és més lluny del
que esperàvem.
Seguir endavant amb el cel ennuvolat.
Gaudir del panorama des del Cim del Coma d’Or (2.825
metres) i gaudir de la visió de l’estany de Lanós i del Pic del Carlit.
Aturar-se una estona, de baixada del Coma d’Or, a
mirar el paisatge i fer-nos una fotografia per no oblidar l’instant.
Reconèixer que hi ha centenars de cims que mai no
pujarem.
Mirar enrere de tant en tant, abans de tornar a seguir
endavant.
Veure l’estany del Coma d’Or per segona vegada en un
dia.
Conèixer, aprendre, descobrir, estimar...
Una satisfacció conèixer llocs que no coneixies abans,
com l’estany de la Font Viva, gràcies al guiatge de vells amics.
Seguir descobrint noves sensacions i noves amistats.
Caminar per itineraris abans inconeguts.
Seguir essent l’ovella negra.
Des de les muntanyes de la Catalunya Nord, admirar les
crestes d’Andorra.
Veure un estany, de pujada al cim del Coma d’Or, per
primera vegada.
Adonar-se que el cim que volem pujar, és més lluny del
que esperàvem.
Seguir endavant amb el cel ennuvolat.
Gaudir del panorama des del Cim del Coma d’Or (2.825
metres) i gaudir de la visió de l’estany de Lanós i del Pic del Carlit.
Aturar-se una estona, de baixada del Coma d’Or, a
mirar el paisatge i fer-nos una fotografia per no oblidar l’instant.
Reconèixer que hi ha centenars de cims que mai no
pujarem.
Mirar enrere de tant en tant, abans de tornar a seguir
endavant.
Veure l’estany del Coma d’Or per segona vegada en un
dia.
Conèixer, aprendre, descobrir, estimar...
Els que diuen que ho coneixen tot, que ho saben tot, són els més ignorants. Sempre queden coses per descobrir i, com dius, és una sort poder fer-ho tinguem l'edat que tinguem. I encara més si el que descobreixes és un paratge tan fantàstic com aquest que ens ensenyes avui.
ResponEliminaCal reconèixer la sort quan es té. Una sort, per exemple, tenir aquí el teu comentari, Mc.
EliminaCom em deia un il·lustre parent, "com més aprens, més t'adones que no saps res".
ResponEliminaGaudeixo un munt amb les teves fotografies, encara que no ho visqui de ben a prop. Saber que hi ha llocs així, m'omple d'alegria.
Moltes gràcies!.
Aferradetes, Xavier.
A veure si serem parents tu i jo, Paula. Encara que no sóc gaire il·lustre, també dic, sovint, frases semblants a la que cites: quant més coneixes d'algun tema o lloc, més t'adones del que et manca per conèixer.
EliminaMentre tinguem temps i salut per viatjar, sempre podrem conèixer noves contrades, aprofite-ho ! :)
ResponEliminaSalut !!.
Gràcies per aquest desig, Artur. La salut forma part de la sort. I quan falla sembla que tot s'ensorri.
EliminaEs poden aprendre moltes coses i per descomptat a qualsevol edat, però aquestes que tu (i nosaltres amb tu i les teves fotos) vius i aprens són genials. La natura és inesgotable i les muntanyes i els cims també. Nosaltres no ho som i per això no ens l'acabarem mai. Que bé que tingueu ganes, forces i ocasió de fer aquestes excursions tan boniques. Que per molts anys les pugueu anar fent. Aquí les esperem amb ganes.
ResponEliminaUna abraçada muntanyenca.
Gràcies per l'abraçada muntanyenca, Carme Muntanyenca. Ja saps que tot el que ens passa, alguna vegada ja ho ha cantat algun mestre anteriorment.
EliminaEn aquest cas, en Llach.
"Només digueu-me, si de cas,
Tot allò que hàgiu vist
I jo no podré mirar:
La fondària dels rius
Que els meus peus no mullaran,
La fragància del cos que no podré estimar,
La immensitat d'un cel
En el qual mai no he volat,
Les espurnes d'un foc
Que no m'hauran cremat,
Les barques que a la mar
No podré amarinar."
Em sembla fantàstic com ho contes, com ho il·lustres. Es nota que en gaudeixes al límit i així ho transmets. Salut! Una abraçada.
ResponEliminaEls paisatges ens alegren els ulls i el cor. La salut va i ve i les abraçades s'agraeixen.
EliminaXavier, cites quatre paraules que podrien ser la clau de la felicitat. Les comparteixo plenament. En el cas dels teus posts el coneixement me l'aportes tu, però igualment ho descobreixo, aprenc i m'ho estimo.
ResponEliminaPotser un altre dia diríem 4 paraules diferents. Els estats d'ànim canvien, ja ho saps Tresa.
EliminaTu has afegit "felicitat" que també és prou important.
Estas montanhas são espectaculares.
ResponEliminaUm abraço e bom fim-de-semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
Livros-Autografados
Al cor dels Pirineus, a la Catalunya Nord hi ha una immensitat de muntanyes, fins a Andorra, on segueix la serralada.
EliminaAquests cims "que mai no pujarem" em requen, jo voldria pujar-los tots. Però una sola vida no fa prou llevada.
ResponEliminaMolt bones reflexions, fins la de l'ovella negra que de fet és un cavall marró!
No coneixia aquesta expressió de la vida "prou llevada". Amb el teu permís me l'anoto, Helena.
EliminaEm va sorprendre veure el cavall ros entre un ramat de cavalls negres.
La satisfacció nostra de poder seguir les teves aventures i veure aquests paisatges que ens mostres. Espectacular com sempre. Bona caminada.
ResponEliminaPotser això que dius de les aventures, per a d'altres, és una mica exagerat, Risto. A la meva edat ja comença a ser-ho.
Elimina