A la baixada del coll, passem per llocs bellíssims, com el Pla de l’Estall Serrer, que desconeixíem totalment. Com que la travessa té forma de 8, com un circuit, una part del trajecte, coincideix amb una part de la caminada de la primera jornada.
Així, tornem a travessar el Pla de l’Ingla. El dia és diferent, el paisatge sembla un altre.
El camí travessa un torrent d’aigües musicals que baixen de l’estany Forcat, que és molt més amunt.
Passarem la nit al refugi de l’Illa, el mateix que ens va acollir fa tres nits.
Mentre esperem l’hora de sopar, acabem de decidir, seguint les explicacions de la guarda del refugi, per quin dels tres camins possibles, tornem a Engolasters, el lloc on vam començar la ruta.
El més còmode seria tornar per on vam venir: la vall de Madriu. Un altre seria passar per l’estany Forcat. I el tercer, que és pel que ens decidim finalment, pujar la Portella dels Pessons, per després baixar, fent un bon tomb, en direcció a Encamp.
El darrer dia de travessa el comencem pujant la Portella dels Pessons. La pujada ha estat intensa, la contemplació de l’estany de l’Illa també. Es distingeix la seva característica illa.
El pic de Pessons fa 2864 metres: és a prop i ens hi enfilem. És el sostre de la travessa.
Al nord-est veiem l’enfilall d’estanys de Pessons que connecten amb el Grau Roig. Aquesta ruta també és una possibilitat, però en el nostre cas, quedaríem massa lluny d’Engolasters, que és on ens dirigim.
De baixada del pic anem directament al Coll de Pessons i aprofitem per pujar el cim que és a tocar del coll.
Iniciem la llarga baixada en direcció a la vall d’Ensagents.
El camí passa a tocar d’un dels estanys d’aquesta vall.
Sempre és important, i bonic, trobar una mata de marcòlics grocs. Tot i que no sempre és fàcil, a totes les travesses dels Pirineus en trobem.
Al fons de la vall hi ha d’haver els Cortals d’Encamp.
Pel camí de les Pardines arribem finalment a l’estany d’Engolasters. Tornem a ser allà on fa cinc dies vam iniciar la caminada. Avui, aquí, és el final de la travessa.
M'ha agradat molt poder veure aquestes fotos de la vostra travessa, perquè conec tots els llocs, i em fa alegria veure'ls, i a més a més hi trobo punts de vista diferents, com ara que no he arribat mai a Ensagents des de dalt. Ni tampoc a l'illa, ni al pla de l'Ingla.
ResponEliminaPreciós tot!
Ahir no hi va haver manera de poder comentar aquest post. No només no em reconeixia, sino que no em sortia l'espai on escriure. Quines coses passen a Blogger!
Com que has viscut molts anys a Andorra és normal que t'hi sentis identificada. I vam tenir molt presents els teus consells previs, de començar per la vall de Madriu, enlloc de fer-ho pels Cortals d'Encamp. Va ser un encert l'ordre en que ho vam fer.
EliminaQuan vam ser a tots aquests paratges, cims, valls i estanys d'Andorra coindíem a dir que per a molta gent de Catalunya (o d'altres llocs) Andorra no va més enllà d'Andorra la Vella, les Escaldes, el formatge de bola, el tabac o els perfums.
Una segona part tant o més interessant que la primera. No te'n pots cansar mai d'aquests paisatges, gràcies per mostrar-nos-els.
ResponEliminaI, a més, en el meu cas el post també m'ha servit per conèixer els marcòlics grocs que no havia vist mai en "persona". És la mateixa flor que apareix al logo de la Vall de Núria, oi?
Ho has encertat Mc. El marcòlic groc és l'actual símbol de la vall de Núria. I on més en vam trobar va ser l'any passat, baixant a peu pel camí que va de Núria a Queralbs, entre Núria i el Pla de Sallent.
EliminaTal com explico al post, sempre hem trobat marcòlics grocs a les travesses: als "Carros de Foc", a "Corre amb el vent" i fins i tot marcòlics vermells als "Cavalls del vent" i a la Cerdanya.
Malgrat la calor són paisatges molt verds i a mi em refresquen només en veure'ls.
ResponEliminaAvui sí que hem vist l'illa que ens parlaves a l'altre post.
Precioses totes les fotos, gràcies!
Aferradetes, Xavier.
L'Illa d'aquest estany no s'aprecia pas des del refugi, per això el primer dia no la vam veure.
EliminaEn canvi el darrer dia, així que vam guanyar una mica d'alçada ja la vam poder visualitzar perfectament. I justament als Pessons, com que era molt de matí hi feia fred. Un fred que a ciutat a l'estiu es troba a faltar.
Quina meravella Xavier!
ResponEliminaGràcies Alfonso. Les meravelles de la naturalesa, si no les malmeten, són inesgotables.
ResponEliminaDe bon matí, quan els estels es ponen... Per molts marcòlics més, Xavier! M'he quedat amb ganes de saber qui són aquestes noies amb uns noms tan bonics!
ResponElimina"hem de sortir per guanyar el pic gegant.
EliminaL’airet és pur,
tranquil el cel clareja
i amb pas ben dur..."
La Jana i l'Abril són les netes de l'Enric, l'aquarel·lista de la ruta.
Com de costum, he gaudit molt veient el que vas veure durant la travessa. Magnífiques fotos. Per cert, quin refugi més ben parit el de l'Illa, oi? Sembla preciós.
ResponEliminaEl Refugi de l'Illa, que és a Andorra, el van construir on hi havia els barracots de la construcció de la presa de l'estany del mateix nom.
EliminaHa quedat molt original i si bé sembla molt gran, tampoc no ho és gaire més que la resta de refugis que hem anat coneixent als Carros de Foc, Cavalls del Vent o Estels del Sud.