1a Etapa: Vielha - Bossòst.
La travessa “Setau sagèth” (el Setè segell, en aranès) és una travessa per camins tradicionals, pobles i alta muntanya, que en cinc etapes fa una volta a l’Aran.
Sortim de Vielha pel GR 211 en direcció a Vilac. El traçat que uneix els pobles de Mont, Montcorbau, Betlan, Aubert, Arròs i Pont d’Arròs és una constant de pujades i baixades.
El poble de Begós, és punt de partida per pujar
el poble més alt del dia: Vilamós. A partir d’aquí, ja (gairebé) tot serà
baixada.
L’arribada a Bossòst, a la tarda, tanca una llarga
etapa. Hem dedicat més de nou hores a fer aquesta ruta de diferents alçades.
Dormirem bressolats pel so de l’aigua de la Garona.
2a Etapa: Bossòst - Refugi Era Honeria.
El camí d’avui ens porta, primerament, a la població de Les. Abans d’arribar a Pontaut, podem observar racons on la Garona esdevé un riu més salvatge i solitari.
On comença la pujada a Canejan, hi ha les ruïnes de la
fàbrica on es rentaven els minerals que s’extreien de les mines de Liat.
Igual que ahir el puja-i-baixa és constant. Després de
passar per Porcingles arribem a Sant
Joan de Toran.
3a Etapa: Era Honeria - Salardú
Des del refugi seguim el GR 211 fins el Pla de Grauers y Coth de Guerri. En diuen l’etapa reina i, no és per menys. Ens esperen 27 quilòmetres fins a Salardú amb un desnivell de més de 1.300 metres de desnivell positiu i 1.000 de negatiu. Per això ens hem llevat molt d’hora, i després d'esmorzar a les sis del matí, hem començat la caminada a dos quarts de set del matí .
Reconec que els camins i pobles que vam recórrer ahir i abans d’ahir són molt bells i interessants, però avui trepitgem alta muntanya que, és el que més ens agrada quan fem travesses.
És una zona minera i les restes d’antigues mines que trobem, en aquests paratges tan enlairats, ens admiren.
El refugi de Liat, és un bon punt per a contemplar l’estany de Liat.
Encara trobem l’entrada d’alguna mina més.
A la vall d’Unhola una pluja inoportuna ens fa alentir la marxa.
Per sort quan passem per “la vall del riu Vermell” la natura
fa una treva i deixa de ploure. Ja “trobàvem a faltar el seu somriure”
Entre els pobles de Bagergue i Unha ens torna a sorprendre la
pluja i entrem a Salardú sota la pluja. Són més de
les set del vespre: hem dedicat 12 hores i mitja a fer l’etapa més llarga.
Ara cal descansar a l'alberg i demà... seguir caminant!
Aquest puja-i-baixa deu anar bé per fer un bon escalfament per pujar a alta muntanya. Veig que la pluja vos va mullar, també és com un refrigeri... i pasa a pasa ens vas mostrant uns indrets preciosos...
ResponEliminaLa primera foto és total, un bon homenatge als Beatles. ;-)
Moltes gràcies per la passejada!
Aferradetes, Xavier.
Gràcies a tu per acompanyar-nos en la "passejada", Paula.
EliminaEs nota que era un (encara ho soc una mica) beatelmaníac?
M'agraden molt les teves fotos, les dels pobles, les dels rius i les de les muntanyes.
ResponEliminaCom a muntanyenca "exiliada" que ja no puc caminar gaire, gaudeixo molt amb les vostres fotografies.
Moltes gràcies per la travessa…
Una abraçada, Xavier.
Amb 70 anys acabats de fer, crec que serà la darrera gran caminada, encara que, mentre pugui, no abandonaré la muntanya.
EliminaGràcies per gaudir amb nosaltres, Carme.
Amb aquestes magnífiques fotos, t'acompanyem en la travessa des de darrere la pantalla. Així que, d'acord, ara descansem, però aviat volem la continuació, eh!
ResponEliminaPS: Suposo que coneixes una teoria conspiranoica sobre la foto original dels Beatles a Abbey Road que diu que Paul McCartney va descalç perquè és un doble, ja que el de veritat havia mort. M'ha alegrat veure que en la teva primera foto, tots quatre aneu ben calçats. ;-)
I tant que conec la llegenda de la portada de l'Abbey Road. A més d'anar descalç, el Paul té els ulls tancats, i el pas canviat envers els altres. I a la matrícula del Volkswagen "escarabat" que hi ha aparcat surt el num. 28 que és l'edat que tindria aquell dia si hagués estat viu.
EliminaAl cap d'uns anys, el 1993, ell mateix va fer un disc en solitari on, també travessant el mateix pas zebra, donava pistes de que era viu, i a la matrícula deia l'edat que tenia aleshores: cinquanta i escaig.
M'he allargat massa: érem a Vielha Road.