dilluns, 13 d’octubre del 2025

Agulla d’estendre


     Qui ets?

    No ho veus? Una agulla d’estendre.

    Et veig rara.


   —    Soc mestissa, híbrida, encreuada. Arrelada al segle XX i amb projecció al  XXI...

    Quina projecció? Si les màquines de rentar ja porten assecadora. Jubila’t!

5 comentaris:

  1. No les jubilis tan aviat, les agulles d'estendre roba són un d'aquells dissenys 'eterns' (com els clips, els brics de llet o els bolis BIC) per la seva funcionalitat, eficiència i senzillesa. Segur que quan la teva nova assecadora s'espatlli, o deixi de funcionar per l'obsolescència programada, aquesta pinça encara seguirà a ple rendiment (almenys la meitat de fusta, per la meitat de plàstic no posaria la mà al foc :-D).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel consell Mc. No seré jo qui jubili les agulles d'estendre. Ni tampoc no tinc pas assecadora. Mentre hi hagi sol a la galeria aprofitaré la seva energia.

      Elimina
  2. Un bon invent això de les gafes mestisses.
    Jo que guardo sempre les meitats quan es rompen i es van quedant al fons del petit cistell expressament per elles. S'ha de tenir paciència per montar-les perquè no sempre va bé o no tens el dia bo per les manualitats, però la intenció hi és, sinó perquè les guardo? ;-)
    No crec que les assecadores les hi treguin la feina, no hi ha com estendre la roba al sol, fins i tot sense, perquè la roba olori a neta i no donant voltes dins una màquina tancades. ;-)
    Molt original el teu post i ja veus, he après molt!
    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coincidim en això de guardar les meitats rompudes, Paula. A vegades me'n surto i d'aquí les agulles encreuades.
      A la nostra infantesa, amb les agulles d'estendre havíem fet moltes joguines.

      Elimina
  3. En tinc de ben cardades però mentre agafin les vaig aguantant. Les de plàstic se'm trenquen a poc a poc per la zona d'obertura. Se'm queden com molt rígides i quan faig pressió les vaig esmicolant. ;-)

    ResponElimina