Sé que trobaré a faltar els seus matins freds.
Dels dies que podem admirar les nostres muntanyes
vestides de blanc.
Sorprendre un poble adormit i embolcallat amb els
llençols de la boira matutina.
O que sigui la boira qui et sorprèn a dins del bosc.
Quan la fred acarona les plantes.
Fins a deixar-les nues.
Mentre espera que reverdeixin.
El primer vespre d’hivern vas deixar bocabadats els teus espectadors.
Amb la cadència musical del “Passeig del Carme” d’en
Pere Tàpies.
O amb un poema d’Ausiàs March, musicat per en Raimon:
“...
Bullirà el mar com la cassola en forn...”.
“... mudant color e l’estat natural”
I floriran les flors en els llocs més insospitats.
Ara que les platges encara són solitàries.
Mentre esperem l’arribada del bon temps.
Un gran concert ens regales avui, amb veus dels grans i la natura que també té els seus sons, si saps escoltar-la bé.
ResponEliminaExcel·lents imatges, encara que a mi m'agradin menys fresquetes. ;-)
Aferradetes, Xavier.
Aviat vindran temps menys freds, lluna.
EliminaGràcies per la visita.
Unes imatges genials amb la millor banda sonora. Quin goig de post!
ResponEliminaLa música tot ho acompanya. Gràcies Mc.
EliminaQuin gran comiat per aquest hivern de neus!
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest post perquè no hi falta res, ni el comiat, ni la fed, ni la neu, ni la gebrada, ni l'esperança, ni les malves, ni lamúsica, ni l'arc de Sant Martí. Ho tenim tot. Què més podríem demanar?
Són malves? Gràcies per la informació, Carme. Em pensava que eren una mena de geranis silvestres, que no deuen existir.
EliminaAvui, com se sol dir, aniré a dormir sabent una cosa més.
Sí, són malves, n' hi ha per tot arreu, i tens raó que la fulla s'assembla una mica als geranis.
EliminaEl color malva em penso que ve d'aquí, d'aquestes boniques i generoses flors que surten arreu.
Una abraçada, Xavier!
Imagino que posats a cultivar és millor plantar geranis que criar malves.
EliminaM'has fet riure amb aquesta comparació tan encertada... he, he, he... riure i pensar: de tota manera cultivar geranis, per millor que sigui és opcional, criar malves, ho tenim assegurat. Un dia o altre.
EliminaAra bé, un cop dit això continuarem preferint els geranis.
Unes fotografies excel·lents, quin goig per als sentits! És cert que a mi, com a sa lluna, m'agraden menys fresquetes, he he, però amb aquestes imatges val la pena aturar-s'hi. Cada estació ens deixa els seus regals i tu els saps captar.
ResponEliminaUna abraçada, Xavier!
Amb el nom de Núria no és estrany que t'agradi la neu, encara que no t'agradi gaire el fred.
EliminaAmb les referències a les cançons que fas, baixa la tapa en aquesta entrada!
ResponEliminaEls creadors d'algunes cançons són veritables autoritats culturals dels Països Catalans.
EliminaQuin post més bonic! Tot, tot i tot!
ResponEliminaGràcies, gràcies, gràcies.
EliminaJa ho diuen que tot lo bo es fa esperar, Xavi! Dos mesos i mig, aquest cop, però val la pena per poder admirar aquest bé de Déu de blanc que, tot i començant-se a trencar, encara domina. I tot ben amanit amb música i poesia de tres genis!
ResponEliminaUna abraçada, que te l'has guanyat!
Gràcies Tresa. Ens agrada l'hivern i la primavera. I tot el que vingui si és acompanyat per la bellesa de la natura.
EliminaUn bon recull de vistes, paraules i cançons per acomiadar aquest hivern, Xavier !... però amb un temps tant rebel com és ara, potser un dia de primavera et lleves del llit amb una nevada als vidres ; )
ResponEliminaBona setmana !!.
Sí no serà gens estranya una nevada primaveral als cims dels Pirineus.
EliminaGràcies Artur.
Beautiful photos. Warm greetings from Montreal, Canada.
ResponElimina