Comencem la caminada de l'antic traçat del tren a l’antiga estació d’Arnes
- Lledó, a tocar de la Franja d’Aragó.
El Francesc, que fa alguns anys que s’ha afegit a fer
rutes a peu, ens acompanya. En començar al camí me’ls miro i els veig igual de
feliços que jo mateix.
El 1989 en Josep Maria Espinàs va publicar “A peu per
la Terra Alta”. L’Enric i jo el vam llegir entusiasmats. “Quan siguem
grans hem de fer aquesta caminada” ens vam dir. Però no volem emular exactament la seva
gesta i ho fem per l’anomenada “Via Verda”.
No entrem als pobles per a conversar amb la seva gent
com feia el mestre Espinàs. Admirem Horta de Sant Joan des de lluny.
Les Roques de Benet són velles conegudes. Tots tres
les vam creuar pel costat mateix quan vam fer els “Estels del Sud”.
El tren passava per llocs de vertiginosa bellesa.
Encara en resta un petit tros de via.
En veure, de lluny, la Serra de Pàndols penso
interiorment: “Que bonica és la pau” i maleeixo als feixistes que la van
trencar.
A l’antiga estació de Bot fem un repòs.
Hi ha un antic vagó restaurant, però avui és tancat.
Ens mengem els entrepans que duem.
Per la proximitat de la Batalla de l’Ebre, alguns
ponts encara mantenen la verola de la metralla.
La calma pacífica del riu Canaleta reconforta.
Arribem a la Fontcalda on, igual que l’Espinàs fa 37 anys, hi passarem la nit.
La mestressa de l’hostatgeria encara no ha arribat. Mentre
l’esperem aprofitem per banyar-nos a l’aigua tèbia de la Fontcalda.
Estem sols al Santuari. L’han obert expressament per a
nosaltres i n’estem agraïts.
Després de sopar fem un volt per la vora del curs del
riu Canaleta.
Demà seguirem caminant per la Terra Alta, vers el Baix
Ebre.
(continuarà)
Tot i tenir-ho relativament a prop de casa, fa anys que no vaig per aquella zona. M'ha agradat molt recordar alguns dels espais gràcies a les teves magnífiques fotografies i ja espero la continuació de la ruta amb candeletes.
ResponEliminaAbraçades!
Doncs ja ho saps, Mc. si ens vols acompanyar a la continuació de la ruta seràs ben rebut.
EliminaGràcies.
Una ruta molt diferent de les que ens tens acostumats, però no menys bonica.
ResponEliminaUnes fotos ya primaverals amb indrets preciosos.
Aferradetes, Xavier.
Nosaltres també ens hem trobat amb una sorpresa agradable i he gaudit molt d'aquesta ruta diferent.
EliminaGràcies Paula.
Són precioses totes les fotografies. En saps molt. I transmets la felicitat que sentiu.
ResponEliminaGràcies Helena, és que tu ho llegeixes i ho mires amb uns ulls molt generosos.
EliminaCom sempre un reportatge fotogràfic fantàstic acompanyat de les paraules precises per transmetre'ns l'experiència viscuda. Bonics paisatges plens d'història.
ResponEliminaUna abraçada, Xavier.
Gràcies per la companyia Núria. La història a vegades colpeix. El paisatge reconforta.
EliminaConec aquest pobles i aquests paisatges, però no he fet mai la via verda, ni he estat mai a la Fontcalda. I m'agradaria molt.
ResponEliminaM'encanten les teves fotos i que bé que continuis amb aquesta sortida…
Segur que t'agradaria la Fontcalda. Sense cap tipus de luxe ho tenen molt ben acondicionat i s'hi està molt bé.
EliminaGràcies i fins la propera.
Hola, Xavier! Inevitable pensar en la guerra si passes per la Terra Alta. Aquí hi he estat, tot i que no ho he trepitjat tant com tu, que hi has fet, hi heu fet, una immersió en tota regla. No deixis d'ensenyar-nos aquests paisatges meravellosos del nostre país, si us plau...!
ResponEliminaEl mal que va fer la guerra i particularment els feixistes a totes aquestes localitats és monstruós. En algunes estacions antigues hi ha cartells del "Memorial Democràtic" on s'expliquen alguns d'aquests fets.
EliminaPer exemple: Bot va ser envaït per tropes italianes. I l'estació de Xerta va ser construïda per esclaus republicans. Un d'ells era de Sants i m'ho va explicar en persona.
Els camps de concentració franquistes en molts casos eren camps d'extermini per als soldats republicans.
M'esgarrifa que puguin tornar aquells que mai no han acabat de marxar.
Disculpa aquest paràgraf tan llarg Tresa, gràcies pel comentari.
Quin espectacle la Terra Alta. Sort que encara és prou lluny de Barcelona per no patir la massificació d'altres llocs. Quina mena d'influències teniu perquè us obrin el Santuari de Fontcalda per a vosaltres sols? ;-)
ResponEliminaCap influència personal a la Fontcalda. Simplement hi vam telefonar i, com que la mestressa és molt amable, va decidir atendre'ns.
EliminaA vegades la sort et somriu.