dimecres, 31 de desembre de 2014

Darrer passeig pel teatrí (i 3)

Un pensament s’introdueix, com un papalló, entre els decorats de paper i de cartolina. Passeja pels claustres de l’antigor i sent, potser només s’imagina que ho sent, una mica d’aire de quan era més feliç, de quan no s’adonava que ho era.
S’asseu a una barqueta esperant que un vent favorable la condueixi pel mar dels records, ni que sigui acompanyada d’un sol record, aquell que du impregnat a la seva roba, que li fa companyia quan se sent sola.
Desembarca a un llac. Ve de terres orientals, i s’endinsa als boscos de Folgueroles, llegeix Verdaguer i tota ella reneix.
Descansa a Sant Julià de Vilatorta. La fam que ocasiona la guerra aquí no és tan severa com a Sants. La mare la cuida mentre el pare és fora, i ella ajuda les germanes més petites.
La tarda ha tenyit els arbres de color roig. O no és la tarda qui ho torna tot de color de sang?
Des del mar segueixen bombardejant Barcelona i encara més des de l’aire. També a d’altres ciutats catalanes, el feixisme italià i espanyol castiga la població civil, que com sempre és indefensa, malgrat els refugis.
 Catalunya no té l’exclusiva de l’atac irracional. També el País Basc i la resta de la península que encara és republicana rep la pluja de foc.
Allò que provisionalment en van anomenar pau, esclata per esgotament. Allò que per la majoria va ser la misèria de la postguerra i per als col·laboradors del règim guanyador, va ser l’oportunitat, per fer-se rics, estafant els pobres mitjançant l’estraperlo i d’altres maneres innobles d’enriquir-se.
Arriba una altra persona que li porta l’amor, aquell que comparteix amb la resta de mortals d’arreu dels continents.
I l’amor, ja ho sabem, és un contrast de colors, un constant canviar de moments, d’alegries i de penes. D’il·lusions i d’angoixes.
Monuments fantàstics, meravelles d’arreu del món existeixen a la seva ment. 
Passen els anys arriba gent nova, se’n va l’antiga. És així d’ençà que es va inventar el món.
La felicitat és a prop, diuen. Només cal allargar la mà per abastar-la. Diuen... sempre és una manera de dir-ho.
Camina per paisatges coneguts, per paisatges impossibles, per camins de somni, per corriols inexistents... però camina.

Un matí es desperta escoltant l’ocell que li porta la primavera, aquell que també canta a les muntanyes del Canigó. 

Aquell que li porta nits fresques d’estiu, quan els veïns treuen les cadires al portal i s’asseuen a comentar el que els fa la vida, barrejant històries amb acudits.
Ella ha madurat, i tot canvia. Somnis que s’han realitzat o que ni s’han engegat. Camina pels darrers decorats de la vida. 
Tant se val el que s'ha sacrificat. Segueix treballant per qui té menys que ella. Viu somnis manllevats. És propietària de la realitat.
Ha emmagatzemat tresors. Tresors de saviesa, que són els que compten.
La vida segueix en un nou any que comença.



34 comentaris:

  1. No sé si pot ser, però aquests decorats encara m'han agradat més que els altres. Aquests boscos de paper, que bonics!!! els jardins, la platja, les roques, la barca... i la teva història, que em dóna la impressió que qualsevol s'hi podria identificar. La felicitat, la solitud, els somnis manllevats, els tresors emmagatzemats...

    Molt bona entrada d'any, Xavier, amb la funció de teatre d'avui me'n vaig a dormir entendrida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, coincidim en que en aquesta història s'hi poden identificar, moltes persones que ara són grans. En aquest cas concret parla d'una dona, que de petita va patir la guerra, que ha treballat sempre, i que sap ser feliç.
      Bona entrada d'any també a tu.

      Elimina
  2. Els decorats del teatrí són infinits, però d'on en vau treure tants? I tots ells són preciosos, em segueix sorprenent la gran quantitat de detalls que tenen. Molt bon any 2015 Xavier, i a seguir meravellant-nos amb les teves imatges i paraules.

    ResponElimina
  3. Xexu, tens raó en que els decorats són preciosos, però no infinits. Ja no en tenim més. Eren del meu pare, que els col·leccionava des de ben jove. Alguns deuen tenir 75 anys, o més. Ara els guarda la mare, i mot bé com es pot apreciar.
    Bon 2015, ens seguirem "veient".

    ResponElimina
  4. Tens unes reliquies que conservar i segur que ho faràs. Bon 2015

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, aquest 2015 conservarem tot allò que sigui bo, i si podem, eliminarem tot allò que faci nosa.
      Que sigui venturós per a tu també.

      Elimina
  5. Aquest son una preciositat. Un verdader tresor el teatrí
    Molt bon any, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon any a tu també Bruixeta. Que vingui ple de màgia.... blanca!

      Elimina
  6. Hi ha molta saviesa en la teva protagonista, Xavier; saber plantar-se a les portes del 2015 amb la capacitat de ser feliç, després de tants anys i vivències no sempre fàcils, és una actitud tan digna d'admirar com aquests preciosos decorats del teatrí, tan plens d'ànima i que ens diuen tantes coses.
    Molt bon any, Xavier, i una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta protagonista deu ser més o menys de la "lleva" de la teva mare. Una generació que ha viscut moltes situacions complicades.
      Galionar, que tinguis un any ple de salut i inspiració.

      Elimina
  7. si que li treus suc al teatrí! Bon any!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot s'acaba Pons, fins i tot els decorats. Que tinguis un any ben teatral.

      Elimina
  8. El teatrí de la vida, ben bé així. Una abraçada i bona entrada al nou decorat del 2015!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, que els decorats del teu any siguin harmoniosos i (com sempre) creatius.

      Elimina
  9. Respostes
    1. Jordi, que aquest any segueixi rajant la teva poesia.

      Elimina
  10. Aquests colors i paisatges són una meravella suggestiva. Ja m'agradaria trobar-me en algun dels interiors o dels boscos... Gràcies per passar-los al teu blog.
    Bon any també ple de meravelles, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Olga pels teus desitjos. Tant de bo les meravelles que augures siguin ben extenses. I si poden arribar amb salut, encara millor.

      Elimina
  11. S'acaba l'any i s'acaba el teatrí, conserva'l com un autèntic tresor!
    "Un matí es desperta escoltant l’ocell que li porta la primavera, aquell que també canta a les muntanyes del Canigó". Jo també el vull sentir aquest ocell, perquè canta a les muntanyes...
    Que tingueu un Bon Any tota la família, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bon any a tu també, M. Roser,tu també saps atresorar vivències. Ple de paisatges i ocells cantaires.

      Elimina
  12. Caram, tb hi ha escenes de guerra en els teatrins?? Bon 2015, Xavier!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al teatrí es reprodueixen escenes de teatre de veritat. I al teatre de veritat, escenes de la vida.
      Bon any a tu també, Loreto.

      Elimina
  13. És el cicle i el cercle. Tot comença i tot acaba.
    Quines històries que t'han inspirat el teatrí. Records teus, dels teus i pels teus.
    Que la Musa t'acompanyi pels verals del 2015, Xavier! Aquesta colla de lletraferits mirarem d'acompanyar-t'hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Teresa. Esperem que aquesta Musa arribi ben generosa i ens inspiri a tots plegats.
      I que el final de l'obra trigui a arribar.

      Elimina
  14. Els anys passen i el teatrí és mantén ferm i en tan bones condicions que dona gust de veure'l.
    Tota una lliçó, un símbol: mantenint la il·lusió i compartint l'alegria serem feliços i farem feliços a qui ens rodeja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, si es compleixen els teus desitjos de felicitat, ja no cal demanar res més.

      Elimina
  15. Una bonica història explicada amb imatges. M'agrada aquesta fórmula, em recorda als còmics.
    Bon any, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon any per a tu també Consol. Les imatges, tal com dius, ajuden molt per explicar una història. Allà on no arribin les paraules que ho diguin les imatges. (O a l'inrevés)

      Elimina
  16. Fa ganes de veure'l de prop, aquest teatrí, aquesta és la gràcia i la desgràcia de la vida virtual...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma, de prop al teatrí fins i tot se li sent el perfum dels anys.

      Elimina
  17. Estimat Xavier, una vegada més ens presentes un magnífic reportatge de manera realment original, molt acertat i molt maco.

    (jo també disfruto a les Cabalgates).

    Salutacions.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Juan Antonio, amb el pas dels anys és convenient mantenir la il·lusió. Com quan érem infants.

      Elimina
  18. Després de moments feliços i d'altres de difícils, el darrer decorat és per guardar-ne un gran record tot el 2015. Conserva el teatrí, Xavier. És una joia. Bon any!

    ResponElimina
  19. Bon any Teresa. Guardarem cada un dels moments que hem viscut, acompanyants pels decorats d'aquest teatrí.

    ResponElimina