Una fulla ha aguantat les
ventades de la tardor. Belluga suaument a ritme d’andante, i es gronxa entre
els intervals que la naturalesa li concedeix. Es resisteix a deixar-se caure
dels braços de la branca que li ha fet de mare.
Els semitons rojos i ocres
tenyeixen el terra de la tarda. Fan l’acompanyament de la melodia que es va
forjant. Un allegro d’instruments de vent la belluga amb més corxeres de les
que pot aguantar. Per uns instants, el que dura la cadència d’un silenci és a
punt de sucumbir.
És la bellesa d’una tragèdia
que es repeteix. La intensitat lluminosa d’un semitò de luxe.
De cop la simfonia de colors
esclata al bosc. Uns ocells fan uns arpegis en tons majors.
El bassal reflecteix
les soques més altes i les pautes dels colors del cel de la tarda.
Els verds perennes contemplen
els colors caducs.
Un drap belluga, empès pels
quatre vents. També ha aguantat les maltempsades, amb músiques militars que li han
estat desfavorables.
Hi ha instruments que voldrien imposar un rèquiem mentre aprofiten que altres encara estan afinant per engegar una fuga, amb ritme de marxa.
El director fa estona
que els ha donat un la, i espera pacient per començar la simfonia.
A la tardor s’aixeca una
batuta. Tot és a punt, s’han fet previsions i provisions.
Una simfonia hivernal donarà
pas a un esclat primaveral.
Ressorgirà l’escalfor.
Segur que la fulla no queia esperant que la teva mirada poètica la captés i la immortalitzés. Com sempre, preciós!!
ResponEliminaGràcies Sílvia. Potser esperava la teva, de mirada.
EliminaOsres , Xavier, has escrit "La simfonia d'una fulla"...Precioses les fotos i precioses les paraules...
ResponEliminaLa primera foto m'ha recordat un poema d'en Carner:
A l'arbre hi ha una fulla,
que està ja a punt de caure
i l'últim raig del dia
que ho sap
encara la daura!
Petonets de tots els colors de les fulles.
Gràcies M. Roser. No coneixia aquest poema. Involuntàriament he plagiat en Carner.
EliminaHas fet que les fulles ens escriguin una simfonia, com si fossis Beethoven... si aquestes fulles fossin notes, tindrien ritme i potència, els vermells són espectaculars i els grocs també. L'última fulla que queda a un arbre, sempre té un no sé què de nostàlgia i de tendresa... la valenta? o potser la més poruga? O les dues coses, valenta per resistir i poruga de caure...
ResponEliminaLa tardor s'acomiada amb una música preciosa... totes les fotos m'encanten.
Gràcies pels adjectius Carme. Què més voldria que fer simfonies com el geni que esmentes.
EliminaJa que ho dius, hi ha un intervals d'un semitò a l'obertura d'Egmond de Beethoven, que anirien molt bé per acompanyar la darrera fulla. Molt interessant la pregunta de si l'última fulla és la més valenta o la més poruga.
Molt bonic tot plegat, lletra, música i imatges.
ResponEliminaGràcies Jpmerch. La tardor és un clàssic.
Eliminales fulles cauran totes, però aquella senyera aguantarà el que faci falta.
ResponEliminaI tant Joan!! La força sentimental que fa voleiar la bandera catalana, és superior a la força bruta dels qui la voldrien enterrar.
EliminaOn has trobat aquests ginkgos de les darreres fotos? Els meus no sé si s'estan morint o només els cauen les fulles...
ResponEliminaGràcies per il·lustar-me Joan. No en sabia el nom. L'arbre de fulles grogues de la penúltima fotografia és de Montjuïc, i el de la darrera, de prop del Turó parc.
ResponEliminaI per si de cas: les bales de palla, són de les Garrigues, prop de la Pobla de Cèrvoles, i el colom de la segona fotografia és un veí del meu carrer, a Sants.
No hi entenc de música, però segur que t'has inspirat bé en ella.
ResponEliminaHelena, jo tampoc sóc un expert de música, simplement un afeccionat.
ResponEliminaTu que ets poeta, probablement has fet algun poema inspirat en alguna melodia.
Molt bella representació dels cicles: imatges, paraules, música i tot! Més que una simfonia, una òpera. M'ha portat a la memòria el recital poètic d'ahir de la Conxita Jiménez, poeta tortosina que descriu admirablement el paisatges de la seva comarca.
ResponEliminaGràcies Eduard. Si els paisatges de la Conxita són els de les Terres de l'Ebre, és lògic que ens n'admirem.
EliminaMira que la tardor sempre ha esta la meva estació preferida, llegint-te i veient les teves imatges encara m'enamoro més d'ella
ResponEliminaGràcies per la visita a la tardor Bruixeta. Aprofita-la que s'acaba.
ResponEliminaLa natura canviant té vida i música. Unes fotos espectaculars!
ResponEliminaGràcies Loreto, la natura és espectacle.
EliminaBellíssima, senzillament bellíssima aquesta partitura d'imatges i de mots tardorencs! Gràcies per recordar-nos que la vida pot ser així de bonica!
ResponEliminaUna abraçada, Xavier!
Gràcies Galionar, potser és com ho veus: notes de color que conjugues amb les notes musicals.
EliminaBuenas Fiestas y Muy Feliz Año 2015
ResponEliminaSaludos afectuosos.-
Igualment J. Antonio,
EliminaBon Nadal!
Genial! Un concert de tardor esclatant d'imatges i paraules bellíssimes.
ResponEliminaUn plaer visitar el teu blog, Xavier!
Gràcies Glòria, per les paraules i la visista.
ResponEliminaTotes les fulles de Barcelona em cauen a mi al cap, és impressionant.
ResponEliminaI ara de debò, magnífiques fotografies.
La tardor és l'estació que més m'agrada amb diferència (estaria bé que al començament fes més clima de tardor i no tant d'estiu, però què li farem). Els colors, les olors i les sensacions que m'evoca m'apassionen.
Salutacions!
Lydia, guarda'ns alguna fulla per als altres caps, que també ens agraden.
EliminaGràcies per les teves paraules.
Totes les notes han ballat al meu cap, mentre els ulls s'omplien d'aquests colors meravellosos de tardor ... els teus, sempre amatents per oferir-nos tot el que ens envolta.
ResponEliminaTotes genials!! ;)
Aferradetes!! ☺
Gràcies per la claror dels teus comentaris lluna, i per les teves aferradetes.
ResponEliminaQuina melodia més preciosa, Xavier, feta de tardor, de fulles i de color. I això que sembla que la peça encara ha de començar! Pel drap no pateixis. Resistirà. Tot i que darrerament sembla que faci migdiada, endormiscada enmig del soroll somort, massa somort, de les converses.
ResponEliminaTeresa, no en tinc cap dubte que la bandera resistirà malgrat les ventades.
ResponEliminaGràcies per l'estrofa que has escrit per a la música de tardor.
I bones festes, Xavier.
ResponEliminaIgualment Jordi.
ResponElimina