dijous, 16 d’abril de 2015

Companya inesperada

Llum viatgera
“T’he d’haver tard o d’hora”
Tòpic de Càncer. 

En boires blaves
Companya inesperada
Dorm el migdia.

Amb l’estimada.
M’encimbello a les roques
de les altures.

Mans agafades
Atresoro l’essència.
Viure la vida.
La claror raja
a dolls, pels estimballs.

El dia esclata.                                        (Carme Rosanas)


Bells paisatges,
claror montserratina:
llum que enlluerna.

39 comentaris:

  1. Estar comuna cabra no deu ser tant dolent, presumptament

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estar com una cabra deu ser un tòpic de Capricorn.

      Elimina
  2. Uuuuaaauuuu! quines fotos!

    La claror raja
    a dolls, pels estiballs.
    El dia esclata.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bells paisatges,
      claror montserratina:
      llum que enlluerna.

      Elimina
  3. Una bona barreja de llum i boires !
    També em fa gràcia l'arbre que viu en una cabanya !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, la naturalesa, per bé o per mal, s'instal·la allà on li sembla

      Elimina
    2. I l'altre arbre, que té forma de cor?

      Elimina
    3. El de la segona foto. No me n'havia adonat.
      És un senyal!!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Xelo, és la bona companyia la que ens fa superar els obstacles més difícils.

      Elimina
  5. Ens hauràs d'explicar com t'ho fas per fer unes fotos tan fantàstiques! D'acords que els models són atractius, però quina manera de retratar-los!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, l'únic secret que hi ha és fer milers de fotografies. Alguna es pot aprofitar.

      Elimina
  6. Jo en qüestió de boires jugo amb avantatge.
    La clau està en viure la vida....els moments...i trobar-hi el gaudi.
    Ara més que mai, Montserrat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc estimat, que les boires ens mantinguin amagats rer els pujols i no ens trobi la "inesperada acompanyant".

      Elimina
  7. La muntanya la veig cada dia, i ella em fa el regal que jo la pugui veure sempre diferent. Ahir plovia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens sort Josep de poder contemplar aquesta serra cada dia.
      Salut!!

      Elimina
  8. Com pot dormir el migdia? Quina paradoxa!
    La primera foto és absolutament preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El son del migdia deu ser la calma del paisatge.
      El mèrit de la foto li podem atribuir a Montserrat.

      Elimina
  9. ostres!!! ja has trobat el meu parent del poble!!!!!!! ;)
    Les fotos son impressionats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Bruixeta.
      Qui és el parent del poble que he trobat?

      Elimina
    2. La cabra, no ho dubtis!!!! Som cosines germanes com a poc ;)

      Elimina

  10. M'agrada la poesia de la llum que captes amb la càmera filtrant-se entre els núvols i l'encaix amb les paraules dels teus mots.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi. Montserrat sovint fa "miracles" amb la llum i les ombres. No és estrany que a Manresa celebrin la Festa de la Llum.

      Elimina
    2. Unes fotos precioses i tan originals que abans de llegir els comentaris, no m'havia adonat que era Montserrat...Mai havia vist la muntanya tan màgica. Ja diuen que la bellesa és als ulls de qui mira,i i en aquest cas, és ben encertat. A mi m'agrada molt la segona. Jo estic preparant un post sobre la serra del Montsec, però són fotos normals...
      Felicitats i petonets.

      Elimina
    3. Roser, tinc ganes de veure el Montsec des dels teus ulls. Segurament que serà encertat.
      Gràcies per les felicitats, i encara més pels petonets.

      Elimina
  11. La muntanya màgica irradia la seva llum. Les fotografies i els poemes capten molt bé el seu esperit mític i incognoscible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que per la majoria, "eixos turons" són inabastables, ens queda el consol d'admirar-los des dels abismes de l'ànima.

      Elimina
  12. Montserrat te debe una, por tu poético comentario y las magníficas fotografias. Como siempre, muchas gracias por tu estupendo trabajo.

    Saludos.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la teva intencionalitat J.Antonio. Però més aviat som nosaltres els deutors de la bellesa d'aquestes muntanyes.

      Elimina
  13. com sempre excel·lent! mai sé si són millors les fotografies o les lletres ....excel·lent

    ResponElimina
  14. Gràcies Elfreelang per llegir totes dues coses.

    ResponElimina
  15. Veig que has trobat el gust a escriure haikus.
    Complementen molt bé a les esplèndides fotografies.
    Ets un artista, Xavier!

    ResponElimina
  16. Glòria, resten moltes coses per dir. La fotografia és com si fos la tinta de la paraula.

    ResponElimina
  17. Quan veig aquestes fotos i aquesta poesia em surt el complex, Xavier, que no l'enveja. Són impactants i els poemes també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les valoracions Teresa.
      Hi ha situacions impactants, i no sempre són envejables,.

      Elimina
  18. La bellesa als ulls i al cor.
    Precioses fotos, magnífiques paraules.

    Aferradetes lluminoses!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la teva lluminositat, de dia el sol i de nit, sa lluna.

      Elimina