Travessem el Pla de la Carme.
El Pla del que parlo és molt conegut. Universalment es coneix pel
nom del Pla de la Calma.
Cadascú que hi hagi passejat i que se l’hagi estimat el pot batejar com li sembli. Pots estimar els
vessants de les muntanyes i els bessants
a les mans.
Pot estimar el Coll Formic que
uneix el Matagalls amb les Agudes i el Turó de l’Home.
Pot estimar una tarda del mes
d’abril, i la seva calma, estirada a l’esperança del seus prats. Deixar-se anar
a la sort dels seus grocs.
I d'unes ruïnes que ens parlen d'uns passats vitals al Pla del Cafè.
El Pla de la Carme és un
sentiment, és una mirada lluminosa, és el foc d’una seguretat. La respiració de
la calma i de l’aire del Montseny que ens omple el pit de somriures. El pit de
la Calma.
Travessem aquests plans com si
fossin les últimes clarors d’un abril que no es vol acabar, d’un abril que
acabarà més esperançat que mai.
Compartim un aire que ens
commou, una claror que s’acosta a la posta.
Al Pla de la Calma aquesta tarda m'abelleix anomenar-lo el Pla de la Carme. Ella potser en diria el Pla de la Cabra.... o el Pla del Xai!
Què hi va veure en mi el
Montseny?
Jo sí que podria explicar, si en sabés, què hi vaig trobar en aquest
pla.
Embadalida. Bé. Beeeee :-)
ResponEliminaI petons. Molts. O moltons.
Moltons petons. De llana flonja.
EliminaFantàstiques fotos, al final hauré de fer un copy/paste, perquè sempre dic el mateix, però és que és cert. M'agrada la de les ovelles pasturant amb les muntanyes de fons. És Montserrat allò que es veu al fons? Es veu de tot arreu, de fet. M'hi he passejat només una mica pel Pla de la Calma, però fas que sembli un lloc idíl·lic. He de tornar al Montseny, fa mesos que el persegueixo, però les obligacions i el cansament em retenen. Uf, sí que em cal una mica de Calma.
ResponEliminaSí que són les crestes de Montserrat Xexu. Amb l'ajuda d'una mica de tele-objectiu.
EliminaDel Coll Formic al Tagamanent, o viceversa. La primavera és una bona època per fer el Pla de la Calma.
Sempre que fas post d'aquest tipus els haig de llegir dues vegades... la primera quedo tan boca badada amb les fotografies que quasi ni veig el text...
ResponEliminaEls de Taradell el teniu ben a prop quest Pla.
EliminaGràcies per llegir-lo dues vegades Bruixeta
Calma i Carme, i karma. Vessants i bessants. I basants.
ResponEliminaImatges que valen mil paraules. Paraules que valen mil imatges.
Eduard, també vaig pensar en el Pla del Karma, però finalment no hi va entrar. Gràcies per incloure'l.
EliminaInstant Karma!! que deia John Lennon
Ja t'has tornat a passar de bo! La primera imatge t'atrapa, la darrera et deixa molt bon regust de boca. La poesia en prosa deliciosa.
ResponEliminaGràcies Helena per deixar-te atrapar.
EliminaEmpaitem la poesia!
al principi pensava que et referies al pla de la Carme per la trobada no-virtual, però veig que es un altre pla i una altra Carme
ResponEliminaTot es pot compaginar Pons. El que és virtual amb el que és real. La Carme i la Calma.
ResponEliminaEl pla de planificació i el pla d'esplanada.
També he caminat pel Pla de la Calma i m'ha captivat. Les fotografies, precioses, i el text capten molt bé el seu encís.
ResponEliminaBon San Jordi!
També et sents propera a la màgia de la proximitat del Montseny. Gràcies per les valoracions Consol.
EliminaUn preciós post del Montseny...Ja fa temps que no hi he caminat, pel Pla de la Calma i no m'importaria quedar-me uns quants dies a la masia, malgrat les glaçades.
ResponEliminaBon vespre de Sant Jordi.
Gràcies Roser. Queda-t'hi tots els dies que vulguis.
Eliminadóna moltes ganes d'agafar a la Carme...vull dir la calma. Majestuós paisatge
ResponEliminaBenvingut al Pla, Joan, però pren-t'ho amb calma.
EliminaQuines imatges!
ResponEliminaDonen ganes de passejar per aquest Pla amb la Carme, compartir tota la bellesa i la calma d'aquest verds, d'aquesta llum, d'aquest cel.
Preciós!
Passeja per la verdor del pla i la claror del cel. Gràcies per compartir-ho Glòria.
ResponEliminaLa darrera vegada que vaig ser ser al Montseny va ser fent la travessa de Viladrau a Sant Celoni amb en Ramon Poyatos.....devia tenir quinze anys... Temps que les úniques preocupacions i incerteses eren si et feia cas o noia que ens agradava......aquí ve un sospir, no sé si t'ha arrivat...Salut!!!
ResponElimina"siet feia cas o no la noia..."
EliminaFrancesc, cada època té les seves preocupacions. Estàs parlant d'uns 45 anys enrere. Nosaltres hem canviat, el Montseny és el mateix.
EliminaUna abraçada de salut.
Post molt emotiu
ResponEliminaTu coneixes les emocions i els sentiments que s'hi amaguen.
EliminaInspiradíssim, bucòlic, envejable, aquest post. I tan sensual...
ResponEliminaGràcies Olga. Tant de bo que hi puguem retornar.
EliminaMolt inspirat, molt bonic, el pla de la Calma, sempre transmet calma. A mi també m'agrada molt. Encara que parlis de la teva Carme, m'ha agradat el títol, per la part que em toca. :P
ResponEliminaEmociona tot el que dius... Infinites tardes d'abril al pla de la teva Carme, és el quecetcdesitjo...
Gràcies pels teus desitjos d'infinites tardes Carme.
ResponEliminaÉs un desig recíproc i m'agrada que, com a Carme, també rebis la calma que transmet el Pla.
Fins i tot contemplant l'indret des de casa, la calma d'aquest pla, d'aquest post, arriba dins meu i la puc percebre com a pròpia. Tens el do de saber transmetre les emocions, Xavier, i de quina manera!
ResponEliminaGràcies i una abraçada!
Galionar, estàs convidada a sentir-te aquesta calma com a pròpia. Quin plaer comptar amb la teva companyia per compartir les emocions.
Eliminaés impressionant com a través dels teus mots i les esplèndides fotografies ens transportes a plans de bellesa insuperable , grácies
ResponEliminaGràcies a tu Elfreelang per deixar-te acompanyar pels mots i les fotos.
EliminaPoc puc afegir ja al que ja s'ha dit. M'has fet fer una passejada amb tota la calma per aquests indrets que conec poc tot i que també els he trepitjat algun cop. Les fotos són precioses, no sabia que fossis tan bon fotògraf! I el text les acompanya molt bé, sempre amb aquest to tan teu entre sorneguer i joganer. Sempre poètic. Gràcies!
ResponEliminaAugust no sóc ni poeta ni fotògraf. El que més m'aproxima a l'ofici és que de jove vaig treballar com a fotògraf d'offset (fotogravador per entendre'ns) i tenia ampliadora a casa.
EliminaEl text me'l dicta la companyia i el paisatge.
Gràcies a tu per la visita.
Una passejada plena de calma.
ResponEliminaEncara que en aquest cas el nom "calma" es refereix a pla, igualment en transmet la sensació.
EliminaFantàstiques fotos, totes les imatges transmeten tranquil·litat.
ResponEliminaGràcies Kike. Cetamemnt tmbé se'l podria anomenar el Pla de la Tranquil·litat.
ResponEliminaPerò quina meravella!!... No s'hi pot afegir ni una paraula perquè les imatges parlen per si soles!! :-)))
ResponEliminaGràcies Assumpta. Segurament que sí que s'hi pot afegir. Els mesos potser milloren.
Elimina