Als Pirineus se sent la
pau
Si anem per mar,
solquem onades
una ombra ens guia al
Palau
són minairons o potser
fades.
Se senten veus que no
estan soles
Com una engruna d’alegria
En els misteris de
Banyoles
contemplarem la fi del
dia.
Fidel bandera ets
estelada
ets una lluita sens
fatiga
és com trobar taula
parada
trobar al punt just la
veu amiga.
Columnes jòniques reneixen.
i xemeneies a l’arena
són els somriures que
vesteixen
la lluita clara, que és
serena.
Per acabar amb la
decadència
enarborem ganes de
viure.
arreu se sent:
independència!
el meu país torna a ser
lliure.
(Aquesta és una modesta participació al projecte "FLI" Festival Literari Independentista)
Jo no diria que és modesta, perquè les paraules són maques, i les imatges una delícia. Tenim un país preciós, amb una mica de tot... uf, a veure si quan siguem lliures ens tornarem uns patriotes, però és que no es pot no estimar-la!
ResponEliminaXexu, que cadascú sigui lliure per escollir el que més s'estima. Què t'haig d'explicar? Tu ja ho practiques.
EliminaMolt bona aportació.
ResponEliminaGràcies Jpmerch. Tant de bo que entre totes serveixin per anar endavant.
Eliminaendavant les atxes!! sobretot els propers dies!!!!
ResponEliminaSalut i anar fent.
Tu ho has dit Francesc. Que per molts anys puguem anar fent amb salut!
EliminaNingú mai no t'ha preguntat quin era el nom que trobaves més bell d'entre tots els noms de pobles i ciutats dels Països Catalans?
ResponEliminaJosep mai no m'han fet aquesta pregunta. A vegades ho he raonat jo mateix. N'hi ha per fer un post sencer: De la Franja a les Illes i de la Catalunya Nord al sud del país Valencià hi ha molts noms atractius, Curts i originals com "Cerc" o llargs i divertits com "Castellfollit de Riubregós".
EliminaEi, que em fas plorar d'emoció. Gràcies, Xavier. És un post molt bonic. Gens modest, sinó molt complet, com ens tens acostumats.
ResponEliminaMe l'enduré de seguida que pugui... Cap al Blog -Via.
Gràcies a tu Carme per la feina que feu al Blog-Via per a que no s'apagui la flama.
EliminaXAVIER!! Quin post tan MACO!!
ResponEliminaLluirà preciós al Blog-Via!!!
CARME, tranqui, treballa que ja sé que tens feina, ja me l'emporto jo ;-)))
Assumpta et dic el mateix que a la Carme, Feu una feina molt valuosa.
EliminaMoltes gràcies.
Sense gent com tu que hi col·labora, no es podria tirar res endavant :-))
EliminaSom lliures perquè volem ser-ho i perquè ens estimem el nostre país. M'ha agradat molt aquest poema tan èpic. Les imatges d'arreu de Catalunya són precioses. Felicitats, Xavier.
ResponEliminaGràcies Consol. Tenim un país molt variat. Serà una república que lluirà lliure. Amb la seva gent!!
ResponEliminaHe tornat a retrobar els posts Fita dels millors temps, imatges i paraules...Natura , país, llibertat...
ResponEliminai l'estelada voleiant!
Bon vespre Xavier.
Gràcies M. Roser.
ResponEliminaTot el que ens agrada!!
Molt maco tot. Ets molt detallista, m'agrada la bandera a les tres torres de la platja, que potser l'has afegit tu?
ResponEliminaHelena, jo no em vaig enfilar a les xemeneies.
EliminaReanimen, tan belles imatges i tan escaients paraules!
ResponEliminaGràcies Eduard. Una mica d'ànims sempre van bé.
EliminaAvui aquest post també llueix ben maco al Blog Via!! ;-)))
ResponEliminahttp://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/2015/04/el-meu-pais-torna-ser-lliure.html
Ja l'he vist, gràcies Assumpta
Eliminasi és que tenim un país que només hauria de ser nostre, només cal veure els teus apunts
ResponEliminaAlgun dia ho tornarà a ser Joan
EliminaLa pell de gallina...
ResponEliminaTornarà a ser lliure i no pot tardar gaire. Tanta preciositat ni pot ser ignorada per qui no l'estima
Quant abans millor Bruixeta
EliminaEsperem que així sigui ! ||*||
ResponEliminaHo esperem i ho votarem Joan
EliminaTenim una terra que estima perquè s'estima....
ResponEliminaNomès així és la LLIBERTAT!!!
Una Abraçada.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres. Estimar les persones i estimar la terra.
EliminaMalgrat el tercer constipat, que em deixa fora d'osques, he tingut el plaer de llegir-te.
ResponEliminaDoncs estem semblant Olga. Jo també he estat malalt. Què hi farem!
EliminaVeritablement tenim un país preciós.
ResponEliminaSí que el tenim, i l'apreciem Loreto.
EliminaModesta participació??? Modest, tu, la participació és magnífica. Emociona contemplar la bellesa de la nostra petita pàtria.
ResponEliminaLes "Corrandes d'exili" sempre em posen un nus a la gola.
El plat del Pere Quart és una creació de les monges de Vallbona.
EliminaGlòria en qüestió de poesia, no se t'escapa res.
brillant, emotiva, esplèndida i vibrant aportació al blog via vers la llibertat !!!!!
ResponEliminaGràcies Elfreelang. L'emoció la tindrem quan obtinguem la llibertat.
ResponElimina
ResponEliminaHola, Xavier. T'he contestat en el meu bloc el teu excel·lent comentari. T'ho porto fins al teu per acabar de dir-te el que sento en el cas de la Sanitat nostre. Jo vaig al Clinic (això ja ho dic) i em sap greu, i la majoria de vegades em fan tanta ràbia la gent que inclús els hi contesto. "Vaya m.... de hospital, no me atienden. Yo se que el amigo de fulanito un dia"...bla, bla, bla
I és per això que m'agradaria que la gent "és poses les piles" i en comptes de criticar-la (sobretot al personal) en el "corrillo del bar" denuncies a qui realment fa malt a la Sanitat de tots.
Moltes gràcies.
[el meu bloc]
Xavier, jo com a pacient ho veig tot. Tenim la millor sanitat, uns investigadors fantàstics igual de la resta de gent, infermeres, metges....
Però si vols que et sigui franc el que no trobo bé és que les coses que passen només les parlem entre nosaltres. La gent no s'emprenya per a res. Xavier, si hi ha alguna cosa que no funciona no ho parlem entre nosaltres aquí hi ja està. Tu no trobes? Ho dic perquè ens hi juguem molt. Ho explico d'aquesta manera però evidentment no és el teu cas
N'Antoni Basses el segueixo d'ençà que era el segon del Pujal. t'enrecordes. És fantàstic
Gràcies Josep, et responc al teu blog, que és on tractes això de la sanitat.
EliminaPel meu gust, els millors matins de Catalunya Ràdio van ser els de l'etapa del Bassas.
portem la llibertat al cor...per aixo soms lliures !
ResponEliminaBona nit
Que sigui tal com dius Sargantana!
ResponEliminaSí senyor! Així sigui! Que l'enquesta de La Vanguardia no ens faci sinó més forts, que potser està feta per descoratjar-nos, ves!
ResponEliminaI quina excursió més llarga, Xavier, la teva i la de tots els que volem la llibertat.
Teresa, tant de bo el 28 de setembre, acabem la llarga excursió i puguem dir: "Hem fet el cim!!"
ResponElimina¡ Que bonita es Catalunya !!!. Per el pati dels toronjers he caminat durant molts anys per anar a la feïna.
ResponEliminaUna forta abraçada a tutom i al josep, d'acord, hemos de hacer algo yo jamás me he sentido tan MAL atendido en esta sanidad especulativa y tengo montónes de historias que explicar, de mi familia y ultimamente mías tambien. Efín pues, eso .....
Salutacions.-