Unes fotos precioses i tan originals que abans de llegir els comentaris, no m'havia adonat que era Montserrat...Mai havia vist la muntanya tan màgica. Ja diuen que la bellesa és als ulls de qui mira,i i en aquest cas, és ben encertat. A mi m'agrada molt la segona. Jo estic preparant un post sobre la serra del Montsec, però són fotos normals... Felicitats i petonets.
Estar comuna cabra no deu ser tant dolent, presumptament
ResponEliminaEstar com una cabra deu ser un tòpic de Capricorn.
EliminaUuuuaaauuuu! quines fotos!
ResponEliminaLa claror raja
a dolls, pels estiballs.
El dia esclata.
Bells paisatges,
Eliminaclaror montserratina:
llum que enlluerna.
Una bona barreja de llum i boires !
ResponEliminaTambé em fa gràcia l'arbre que viu en una cabanya !
Joan, la naturalesa, per bé o per mal, s'instal·la allà on li sembla
EliminaI l'altre arbre, que té forma de cor?
EliminaEl de la segona foto. No me n'havia adonat.
EliminaÉs un senyal!!
amb bona companyia
ResponEliminaXelo, és la bona companyia la que ens fa superar els obstacles més difícils.
EliminaEns hauràs d'explicar com t'ho fas per fer unes fotos tan fantàstiques! D'acords que els models són atractius, però quina manera de retratar-los!
ResponEliminaXexu, l'únic secret que hi ha és fer milers de fotografies. Alguna es pot aprofitar.
EliminaJo en qüestió de boires jugo amb avantatge.
ResponEliminaLa clau està en viure la vida....els moments...i trobar-hi el gaudi.
Ara més que mai, Montserrat!!
Francesc estimat, que les boires ens mantinguin amagats rer els pujols i no ens trobi la "inesperada acompanyant".
EliminaLa muntanya la veig cada dia, i ella em fa el regal que jo la pugui veure sempre diferent. Ahir plovia...
ResponEliminaTens sort Josep de poder contemplar aquesta serra cada dia.
EliminaSalut!!
Com pot dormir el migdia? Quina paradoxa!
ResponEliminaLa primera foto és absolutament preciosa.
El son del migdia deu ser la calma del paisatge.
EliminaEl mèrit de la foto li podem atribuir a Montserrat.
ostres!!! ja has trobat el meu parent del poble!!!!!!! ;)
ResponEliminaLes fotos son impressionats
Gràcies Bruixeta.
EliminaQui és el parent del poble que he trobat?
La cabra, no ho dubtis!!!! Som cosines germanes com a poc ;)
Elimina
ResponEliminaM'agrada la poesia de la llum que captes amb la càmera filtrant-se entre els núvols i l'encaix amb les paraules dels teus mots.
Abraçades, des de El Far.
Gràcies Jordi. Montserrat sovint fa "miracles" amb la llum i les ombres. No és estrany que a Manresa celebrin la Festa de la Llum.
EliminaUnes fotos precioses i tan originals que abans de llegir els comentaris, no m'havia adonat que era Montserrat...Mai havia vist la muntanya tan màgica. Ja diuen que la bellesa és als ulls de qui mira,i i en aquest cas, és ben encertat. A mi m'agrada molt la segona. Jo estic preparant un post sobre la serra del Montsec, però són fotos normals...
EliminaFelicitats i petonets.
Roser, tinc ganes de veure el Montsec des dels teus ulls. Segurament que serà encertat.
EliminaGràcies per les felicitats, i encara més pels petonets.
La muntanya màgica irradia la seva llum. Les fotografies i els poemes capten molt bé el seu esperit mític i incognoscible.
ResponEliminaEncara que per la majoria, "eixos turons" són inabastables, ens queda el consol d'admirar-los des dels abismes de l'ànima.
EliminaMontserrat te debe una, por tu poético comentario y las magníficas fotografias. Como siempre, muchas gracias por tu estupendo trabajo.
ResponEliminaSaludos.-
Gràcies per la teva intencionalitat J.Antonio. Però més aviat som nosaltres els deutors de la bellesa d'aquestes muntanyes.
Eliminacom sempre excel·lent! mai sé si són millors les fotografies o les lletres ....excel·lent
ResponEliminaGràcies Elfreelang per llegir totes dues coses.
ResponEliminaVeig que has trobat el gust a escriure haikus.
ResponEliminaComplementen molt bé a les esplèndides fotografies.
Ets un artista, Xavier!
Glòria, resten moltes coses per dir. La fotografia és com si fos la tinta de la paraula.
ResponEliminaQuan veig aquestes fotos i aquesta poesia em surt el complex, Xavier, que no l'enveja. Són impactants i els poemes també.
ResponEliminaMoltes gràcies per les valoracions Teresa.
EliminaHi ha situacions impactants, i no sempre són envejables,.
Relaxants, precioses
ResponEliminaMoltes gràcies Loreto.
EliminaLa bellesa als ulls i al cor.
ResponEliminaPrecioses fotos, magnífiques paraules.
Aferradetes lluminoses!
Gràcies per la teva lluminositat, de dia el sol i de nit, sa lluna.
Elimina