dimarts, 31 de maig del 2011

Roca ferida

Al mes de maig, a mitja tarda
Deu ser mig quart de quatre
Al mig de la carenada
En mig de Collserola
Després de la migdiada
A mig camí una sargantana
Corre a mig amagar-se
Al mig d’una farigola
I m’arriba mitja flaire
Mig espígol, mig lavanda.
Al mig de la calorada.

D’una roca mig partida
Neix  un rierol roig
És una roca ferida
Fa més pena que goig.
Sagna aigua rovellada
Que s’escorre terra avall
Fa un bassal d’aigua estancada
Envoltada pel sorral,
L’aigua no és  neta
Una au ens sobrevola
Sento el crit d’una oreneta
que al cel blau llisca sola.
 L’espia el falcó fa estona
Els seus ulls són dues bales
 L’ocellet no se n’adona
Més amunt immòbils ales
.

Al mig d’una esparreguera
Una mosca fa mig vol
Una serp com mitja fera
I un mig prat on toca el sol.
I jo mig penso
Com un mussol
Això és la pera!
D’una tarda sencera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada