Roca ferida

Al mes de maig, a mitja tarda

Deu ser mig quart de quatre

Al mig de la carenada

En mig de Collserola

Després de la migdiada

A mig camí una sargantana

Corre a mig amagar-se

Al mig d’una farigola

I m’arriba mitja flaire

Mig espígol, mig lavanda.

Al mig de la calorada.

D’una roca mig partida

Neix  un rierol roig

És una roca ferida

Fa més pena que goig.

Sagna aigua rovellada

Que s’escorre terra avall

Fa un bassal d’aigua estancada

Envoltada pel sorral,

L’aigua no és  neta

Una au ens sobrevola

Sento el crit d’una oreneta

que al cel blau llisca sola.

 L’espia el falcó fa estona

Els seus ulls són dues bales

 L’ocellet no se n’adona

Més amunt immòbils ales

.

Al mig d’una esparreguera

Una mosca fa mig vol

Una serp com mitja fera

I un mig prat on toca el sol.
I jo mig penso

Com un mussol

Això és la pera!

D’una tarda sencera.