Coloms

Observo uns coloms que mengen les molles de pa que algú els ha tirat a terra. Hi ha un mascle gris que treu pit i envesteix els que mengen de la principal pila de pa. Un altre mascle d’un to marró rogenc, li planta cara i intenta seguir menjant. Aleshores el gris comença una persecució, donant cops d’ala i el roig ha d’enretirar-se. Tot i que s’ha guanyat algun cop de bec, el roig ha aconseguit emportar-se un tros de pa. Mentrestant, altres xixelles s’atipen de menjar. Quan el mascle gris torna triomfant, disposat a menjar, ha de fer fora les xixelles. Són espantadisses, ho aconsegueix fàcilment i es disposa a omplir el pap. Aleshores s’adona que el mascle roig ha tornat i és a un cantó picant molles. Tornen a començar les batzegades i les persecucions, cosa que aprofiten les xixelles i algun colomí per a menjar tot el que poden.  

Quan el gris ha aconseguit foragitar el roig, ha de tornar a començar a reconquerir el “seu” espai a les xixelles, els colomins i fins i tot algun pardal que s’ha afegit al tiberi. És el mascle dominant i ho aconsegueix. Encara li queden algunes molles, i quan es disposa a menjar-se-les ell tot sol, de reüll veu que el mascle roig ha tornat i ja n’ha picat alguna. La baralla s’allarga una mica perquè el roig es defensa donant algun tímid cop d’ala. Les xixelles i els pardals han tornat, i sense perdre ni un instant,  s’acaben tot el pa que queda a terra, i se’n van quan torna el gris, que perplex comprova que a terra no hi ha quedat ni la més petita molla.