dissabte, 23 de juliol del 2011

Armes de plàstic, armes de ferro.

Un dia passejant pels carrers d’un petit poble, vaig fixar-me en una vella bicicleta rovellada, que descansava de tantes dècades de pedaleig.


  Més endavant a la porta d’una casa, la mainada havia deixat les seves joguines: una galledeta amb el rasclinet, un carretó amb una mica de terra, una excavadora de plàstic amb la carcassa verda, les rodes grogues, els eixos blaus i la pala vermella. I una pistola d’aigua. Realment als infants els dibuixem un present de plàstic de colors que serà una mica diferent del futur ferreny que a vegades els espera.
   Les joguines són de plàstic i disparen aigua. Malauradament les armes de veritat són de ferro i disparen sang.
Sempre he estat contrari a la potència destructora i l’eficàcia mortal que té l’armament que els exèrcits empren a les seves guerres. I encara més, a que part d’aquest armament pugui arribar a mans de qualsevol organització criminal que opera al món. Sempre hi haurà algun “il·luminat” que trobarà raons per matar. Motius materials, religiosos, racistes, socials, nacionalismes extrems... Ahir mateix hi va haver una matança de gairebé 90 joves a una illa dels afores d’Oslo, i va ser precedida per l’explosió d’un cotxe bomba que esclatà al centre de la capital. Les notícies ens diuen que hi ha un detingut. De ben segur que algun dia ens diran qui són els culpables. I seran posats a la presó.
  Però a la meva manera de veure-ho, hi ha uns altres culpables, que seguiran fabricant aquestes armes tan sofisticades que permeten que una sola persona pugui assassinar-ne més de 80 en poca estona, i a aquests no els tancaran. No els importarà gaire en quines mans vagin a parar els seus fusells ni quin cos esberli la seva munició.
Ahir va passar al Nord d’Europa, abans d’ahir a l’Afganistan, fa unes setmanes a Palestina. Mentre a una part de l’Àfrica la gent segueix morint per manca de menjar i d’aigua potable... Quanta raó té en Joan Manuel Serrat quan diu: “amb el que es gasten amb bombes, podrien matar la fam”.
  Hi ha gent que demà enterrarà les víctimes i els quedarà una vida buida, i d’altres seguiran venent armes i els quedaran les butxaques plenes.

2 comentaris:

  1. Quanta raó que tens amb aquest raonament. Quantes vides buides, per quatre butxaques plenes!!!

    M'ha agradat veure la bici.

    ResponElimina
  2. Quan vaig escriure aquest post encara no se sabia que el responsable era, diu la versió oficial, un sol individu. Segueixo pensant que els responsables en van ser més.
    Gràcies Carme pel teu comentari.

    ResponElimina