Hi ha una boira que orienta el vianant, aquella que quan escampa t’ha entendrit el cor, t’ha humitejat els ulls, i restes, amb gebre als cabells, assegut una estona a la vora del camí, per retrobar el seu resguard.
A vegades la boira és suau, com si fos de fils de cotó d’aquells de sucre que venen a les fires, d’altres és compacte com un núvol, que s’enfila als cims i s’arrapa a la claror de l’altura.
Encara que la boira s’ha esvaït, sabem que no ha escampat del tot. Resten altres boires on sabem que hi mantindrem aixopluc.
Estimo la boira que abraça el pujol.
Moltíssimes gràcies!!!!
ResponEliminano hi més paraules de les que tu ens dius.
Encara dins del mar d'emocions d'aquests dies passats, les teves paraules son un bàlsam.
Preciós Xavier,
ResponEliminaEstàs desaprofitat!
Has jugat amb les paraules meravellosament per arribar a l'arrel dels pujolboires...
Una abraçada,
Isabel Maria
M'han fet plorar d'emoció les teves paraules, son tan maques. Realment ets un crac. Fins i tot avui pensava que la mama ens va regalar un dia de sol preciós en el seu enterrament, i en canvi, mira aquests dies con plou. Una abraçada. Fina
ResponElimina