Per torrenteres baixa l’esperit
fornint suaus les esperances.
S’asseca la gota que s’escapa
del llit del riu.
I abandona.
El verd de les planes allibera
llums d’esperança fugissera.
Com un somni de colors de primavera
les flors s’obren al bat del sol.
Crepuscles rogencs ploren el dia que fina.
Les llargues ombres ratllen la plana
Com una mà oberta.
I es clou.
El capvespre ens parla d’estrelles primeres.
I el cant de la nit il·lumina els grills.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada