El retorn dels 3 Mags

 "Han pres el trencall i s’ha obert la clariana, 

i han ordenat als homes descans. 

Al camp d’oliveres tres reis s’acomiaden 

i encaixen les mans."

Guillem, Martí, Roger, i Arnau: “Manel”

Com cada any, a mitjans de gener els tres mags, fan una aturada per descansar, abans de seguir cadascú pel seu camí, de retorn a l’Orient. Melcior està una mica deprimit i Gaspar intenta animar-lo. “Ja saps que et passa cada any. Els infants són així, el que era il·lusió en uns instants es pot tornar desencís”.

“Tinc fred” es queixa el Rei Negre, “el clima d’occident em matarà!” Els patge ha encès un foc. “Descanseu senyor”, li diu el cameller que fa segles que el condueix d’una punta de món a l’altre. “Quines ganes d’arribar a casa, on l’aire és dolç com els dàtils.” Diu Baltasar asseient-s’hi a prop. “Quan arribi al meu país faré una migdiada a l’ombra d’una palmera que durarà onze mesos"

“S’acosta algú” diu el patge. “Ei! qui sou?” Un home panxut arriba ranquejant. Té una barba blanca encara més llarga que la del rei blanc. ” Ell i en Melcior es fiten cara a cara. “Ens coneixem, oi?” Riuen tots dos a la vegada... “De sobres saps que sóc el Pare Noël, i també vaig de retirada”

 “No hauries de ser a Lapònia ja?” Pregunta Gaspar. “M’he tornat més lent de moviments” contesta Sant Nicolau. “L’edat no perdona i el reuma encara menys.” “Però si tu ets més jove que nosaltres” diu Baltasar. “El Pare Noël se’l mira. ”Quan es tenen tants anys, no ve d’uns quants segles” 

“Estàs millor al natural que tots aquells imitadors, encara que siguin més joves que tu, que treballen a les portes dels grans magatzems, tocant la campaneta.” Diu Melcior. I afegeix: “i allò que no sona”.

Tots quatre estan cansats. “Porto un disgust que no me l’acabot” diu el vell Noël. L’any passat, en terres americanes, allà on m’anomenen Santa Claus, li vaig regalar una pistola de fireta a un nen negre de 12 anys. A falta d’un mes pel Nadal, i mentre jugava amb ella al carrer, un policia li va disparar i el va matar.

S’han quedat muts. Cadascú es fa les seves reflexions. El vell Melcior recorda el cas d’una nena que es desesperà quan li digueren que els reis eren els pares. Havia fet una carta als reis demanant dues coses. La primera, una nina. La segona, que el pare deixi de despertar-la de nit, i s’assegui al seu llit, d’amagat de la mare. Si els reis són els pares, a qui li ha de fer la petició?

Una llàgrima solca la cara del vell barbut. Li ha deixat una nina a canvi d’un cubell amb aigua pels camells. I quan marxava ha escoltat que algú obria la porta del dormitori de la nena.

Gaspar també plora. Portava un cavallet de cartró a un nen que li va enviar la carta des de Sant Joan de Déu. L’any passat deixà la sabatilla al peu del llit i ell hi deixà un trenet elèctric i unes monedes de xocolata. Enguany el llit era buit i no hi havia sabatilla.

“Potser és que li han donat l’alta” intervé Baltasar intentant aixecar els ànims dels seus companys. “Penseu en aquells nens i nenes a qui sí que els hem encertat el regal... Jo mateix vaig deixar una bicicleta a un nen que feia tres anys que la demanava, i tu Gaspar, no ens vas dir que havies dut un estoig de colors a un futur artista? I tu Melcior, no has portat una llibreta artesana de paper gruixut per pintar i escriure a una noia per a que hi dibuixi els seus somnis?” I vaixells pirates, i cotxes dirigits, i vídeo-jocs, mòbils, ordinadors i tablets, i corbates pels pares bons, i perfums per a adolescents enamorades i màquines d’afaitar a qui li comença a ombrejar el bigoti, i una guitarra elèctrica al qui vol fer un conjunt a l’institut, i un pack amb una nit a un hotel amb encant per aquells vells amants, i novel·les per les dones somniadores, i uns esquís, i un jersei gruixut, i roba interior, i pantalons de moda, i jaquetes, i...” 

“Para. para!” L’interrompen. “Ja sabem què hem regalat”

“Hauríem de seguir” aconsella l’expert cameller. “Passades aquestes muntanyes triarem el camí. Tu Nicolau, cap al nord”, i nosaltres seguirem cap a l’Orient i després ens anirem separant, cadascú cap al seu país.

L’any que ve tornaran a carregar les carrosses de regals. Una mica d’esperança per als qui l’han perduda, companyia pels solitaris, amor pels que no en tenen, teulada per qui dorm al carrer i carbó per al que s’ha fet milionari amb els estalvis de qui ara no té sostre.

I un estel per qui no es cansa de seguir-lo.