Entre la sorra
de la mar ben calmada
busco l’essència.
Adolescència.
Una tarda estiuenca.
Lluny la infantesa.
Superpoblada.
De tan acompanyada
vaig créixer sola.
Rere l’arbreda
Descansa la calitja.
Tarda de calma.
Bellesa blava
davant meu tot esclata
si ella em contempla.
La pell colrada
el foc del sol es guarda.
Traç de sanguina.
Se sent segura,
els blaus l’emparen.
La mare el gronxa.
La son arriba
i dormen les joguines.
El nin somnia.
Moments d’espera,
Una pregunta roja
no té resposta.
La pell recorda
les teves pinzellades.
Dolces paraules.
Sempre em festegen
les papallones grogues.
Ales esteses.
Aigua a la gerra.
Les meves esperances
que no es panseixin.
(Pintures originals de Montse Pena Modia)
Gairebé és com si haguèssim anat a l'exposició. Estan molt bé, les pintures... La del nin que somia m,ha agradat especialment...
ResponEliminaI els teus haikus també, Xavier, Molt be!!! Estava repassant-los per donar-te'n també algun com a preferir ( com he fet amb les pintures) peró em costa de triar-ne un de sol.
Carme, no ets la primera en dir que la que més t'ha agradat és la del nin que dorm. A l'exposició que va fer la Montse a la Torrassa, vaig escoltar veus que també ho deien, i això que hi havia molts més quadres.
EliminaGràcies per la valoració dels haikús. Sóc novell en això.
Caram Xavier, has fet uns haikus preciosos, per interpretar les imatges...
ResponEliminaJo en triaria tres, que ves per on, són correlatius: el de la mare que gronxa, el del nin que somnia i el de la pregunta sense resposta...
Felicitats, noi.
M. Roser, potser un altre hauria interpretat diferent les pintures.
EliminaGràcies per la tria dels haikús.
En tot cas el mèrit és de la pintora. Si no conegués els quadres no existirien aquests haikús.
Doncs a mi m'agrada molt el darrer. Són tots molt lírics, com les pintures.
ResponEliminaHelena, pots collir una de les flors. O dels poemes.
Eliminaet tenia com a bo amb la prosa, però de la teva vessant poètica no en sabia res!
ResponEliminaPons, mai és tard per aprendre.
EliminaVaig a pàrvuls de poesia. I d'haikús... al jardí d'infància.
M'agraden tots, però em quedo amb el de la pregunta sense resposta.
ResponEliminaBruixeta, suposem que cadascú fa seva la pregunta.
EliminaAleshores, la resposta també serà diferent.
En tots hi ha molt bones preguntes.
ResponEliminaAmb traços molt bonics.
Gràcies.
Gràcies a tu Jordi, per la lectura i la conclusió.
EliminaUns quadres molt expressius i uns haikus molt escaients. Felicitats.
ResponEliminaGràcies Consol. He passat l'adreça del blog a la pintora per a que també llegeixi les vostres opinions.
EliminaDoncs Déu ni do, per estar a les beceroles de la poesia. Les imatges són molt xules.
ResponEliminaLoreto, si et refereixes als poemes,tot és posar-s'hi. La pintura ja és un altre tema. Segurament que també deu ser qüestió de perdre la por als pinzells.
EliminaJa s'ha revelat el poeta que tots endevinàvem!
ResponEliminaMolt ben trobats els haikus, Xavier.
M'agrada molt el darrer quadre, tan acolorit i vital.
Glòria, el mèrit és de la pintora. Fins i tot alguns versos dels haikús són frases literals de la presentació de l'exposició que va fer a la Torrassa. "Vaig créixer sola" és una d'elles.
ResponEliminaA mi també m'agrada el quadre que esmentes: potser per això és al final, per acabar el post amb una dosi de vitalitat.
El dibuix de l'adolescència és tant real que deixa veure aquell punt de rebels que tots hem tingut en aquells anys anyorats.
ResponEliminaCertament la noia del quadre en fa el posat.
EliminaComparteixo amb tu, Joan, l'enyor de l'adolescència. Però fa tants anys, que gairebé l'he oblidat.
La integració d'imatge i poesia és una de les coses que els blogs poden servir admirablement. Si es fa bé, és clar.
ResponEliminaUna excel·lent mostra, la vostra. (perdó pel rodolí)
Eduard, ja ho he dit més amunt. La Montse, amb les seves pintures ha fet fàcil la feina dels haikús que apareixen aquí.
ResponEliminaGràcies pel rodolí.
Quina colecció d'obres d'art, es podría fer ja, tot un museu.
ResponEliminaAmès dels teus magnífics comentaris, ens sorprens amb veritables imatges úniques, felicitaciones a la Montse i un reconeixement per a tú, com sempre.
Salutacions.-
J. Antonio, un museu no ho sé, però aquí només hi ha un deu per cent de l'exposició.
EliminaLa Montse no fa gaire que pinta. Si segueix igual, potser sí que al final les seves obres seran de museu.
ResponEliminaPenso que fer poesia i pintar no és tan fàcil com dius. S'ha de tindre alguna cosa que els altres ens falta. Almenys a mi.
Sort que et tenim a tu que ens regales coses tan boniques com aquesta.
És el que més m'agrada
Se sent segura,
els blaus l’emparen.
La mare el gronxa.
Moltes gràcies, Xavier.
Gràcies a tu Josep per les valoracions, sempre tan interessants, que aportes.
EliminaBona pintora! merci Xavier.....els teus versos igualen en bellesa i màgia!
ResponEliminaGràcies Elfree, no et puc contradir: és una bona pintora.
EliminaTambé m'agrada molt el de la mare gronxant el nadó... els blaus l'emparen, potser perquè com deia la pel.li, el blau és un color càlid?
ResponEliminaEl blau s'associa amb els colors freds, però en aquest cas té calidesa.
EliminaUna vegada hi va haver un paradís... Alguns pintors i poetes en guarden la memòria.
ResponEliminaOlga, aquest comentari és poesia. La Montse li haurà de buscar una pintura per emmarcar-lo.
EliminaXavier, feia dies que no entrava al teu bloc. De fet, no dono a l'abast de feines i feinetes. Res que m'han encantat els petits poemes i les pintures... jo també pinto i m'han emocionat. Gràcies
ResponEliminaGràcies Carme. Dius que també pintes, i pel que sabem també escrius. Endavant amb els pinzells i el bolígraf.
ResponEliminaUau, quin ramell de haikus!!! M'encanten i les pintures, també.
ResponEliminaNovesflors, m'ha agradat aquesta expressió: un ramell d'haikús. Gràcies per la visita.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBon dia, fa un temps d'aquests "suggeriments" d'en Xavier. Malgrat jo no havia escrit, ho tenia al cap. Moltes gràcies al Xavier per aquesta comunió d'art i poesia. Certament els haikus del Xavier estan molt ben trobats amb la meva pintura. No esperava aquesta difusió de la meva exposició i m’he quedat sorpresa dels vostres comentaris tan inspiradors. Tot això m’ha arribat i el que m’arriba indefectiblement s’incorpora a la meva obra. Gràcies a tots i a totes, artistes que som tots de la vida.
ResponEliminaGràcies a tu Montse, que ets la "mare" d'aquesta obra.
Elimina