Jo era rodó. Creia que tots
els plats del món eren iguals: blancs, lluents, llisos i delicats.
Amb els anys em vaig anar adonant
que n’hi havia de moltes formes, colors i materials diferents. Anava apilat en
una caixa on n’érem mitja dotzena.
Ens van comprar. Per l’explicació
que vaig escoltar vaig endevinar que anàvem a una societat esportiva. Somniava
que serviria per a presentar els aliments als millors esportistes.
Fins que tots els meus somnis
es van esmicolar per l’aire un segon després d’escoltar la paraula: PLAT!!!
Hahaha, pobre plat, quin destí més ingrat, segur va lluir molt i molt en aquest acte de servei.
ResponEliminaGemma, no sabem mai quin destí ens espera.
Elimina
ResponEliminaIronia fina en jugar, hàbilment, amb la polisèmia. Ja ho tenen això, les llengües. Encantadora entrada!
Abraçades, des de El Far.
No m'havia adonat d'aquest joc de què parles Jordi, però gràcies per l'atenció i la llum del teu far.
EliminaMolt enginyós i divertit. La realitat supera la ficció.
ResponEliminaGràcies Consol, un dia o altre els fets ens superaran.
EliminaHi ha paraules que fereixen.
ResponEliminaI tant!!
EliminaOoooh!!!
ResponEliminaNi que sigui, només un plat, m'ha fet peneta... Malgrat tot, trobo el teu post divertit i sorprenent.
:D
Gràcies Carme pel sentiment.
EliminaTambé els passa els pastissos, que a vegades estan molt ben fets i els estampen als morros d'algú.
Tinc un parell de plats iguals al de la primera imatge! :-)
ResponEliminaJo també soc rodó i per tant a partir d'ara quan vagi pel carrer aniré en compte si algú diu...,PLAT !!
Aquest plat a que et refereixes deu tenir uns 60 anys, com a mínim.
EliminaNo cal patir Joan, el perill pot arribar sense avisar.
m'has arrencat un somriure i un bon record......la foto del primer plat m'ha transportat a Cervelló.
ResponEliminaFrancesc, el plat no és tan sols que t'hi hagi transportat. És que és un supervivent (l'únic potser) de la vaixella rústica de Cervelló.
EliminaT'he de dir, també, que moltes vegades em sento plat.....la sort és que els tiradors tenen mala punteria!!!
EliminaCaram tu, ens presentes un plat amb uns neguits tan humans que això podria ser gairebé un assassinat!
ResponEliminaXexu, diria que més que un assassinat, el que vol explicar el plat és l'incertesa del destí.
ResponEliminaUns plats preciosos, Xavier!
ResponEliminaPer cert, pot ser que no sigui el cas, però que el primer destí siguin pels esportistes d'elit no és garantia de res. Hi ha que se'ls tiren pel cap.
Molt bona aquesta que dius Josep. En tot cas si et tiren un plat al cap, amb una mica de sort el pots esquivar!
EliminaEns mostres la fragilitat de la bellesa, de les coses fetes a mà.
ResponEliminaHo has endevinat Helena, són plats antics, artesans,
EliminaTambé en això que dius de la fragilitat.
N'hi ha que tenen millor vida i que es poden ben lluir però aquests sembla que el destí no els augura massa èxits!
ResponEliminaJa passa això Laura. A vegades el gaudi d'alguns és a costa del patiment dels altres.
EliminaAixò ens passa tot sovint. Hi posem il·lusió i grans expectatives i ...tururut. Amb l'ànima als peus.
ResponEliminaMolt maca, la col·lecció de plats.
Les il·lusions es poden esvair en pocs segons.
EliminaDe la col·lecció de plats, alguns són decoratius però la majoria encara fan la seva funció alimentària.
platicidi en tota regla
ResponEliminaSherlock Holmes tindrà feina entre tanta trencadissa.
ResponEliminaEscudella com a sinònim de plat, de quan els feien de terrissa decorada. I el verb escudellar, que jo encara he sentit en alguna família: "porta, que t'escudellaré".
ResponEliminaL'objecte es pot reconstruir, però la parla no.
Ara em menjaria un plat de seitons fregits.
Olga, aquest verb la meva mare ( i per extensió tots els meus germans) encara l'utilitza.
ResponElimina"Seieu a taula, que ja estem escudellant".
Tens bon gust. El seitó fregit és un plat exquisit. Tens el Serrallo a prop, et deu arribar la flaire.
M'has fet riure una estona, Xavier! Bona la narració, tot i que, com la Carme, he sentit una mica de pena per aquest plat tan… humà.
ResponEliminaRealment a la vida les expectatives de vegades ens fan somiar massa. Però -i ara penso en el país- hem de lluitar pel nostre dret a deixar de ser segon plat en taula dels altres per a decidir com omplim el nostre per estar ben alimentats.
En clau de país, anem junts August.
EliminaM'inclino més per l'escudella que proposa l'Olga que pel cocido que ens volen fer empassar.
mala sort de trobar un bon tirador doncs.
ResponEliminaJoan, potser amb una mica de traça algú pot enganxar els bocins.
ResponEliminaApa!
ResponEliminaM'has deixat amb un pam de nas. Pobre plat, era un predestinat, tantes il·lusions esmicolades en un instant!
Glòria, un instant és el que cal per canviar el destí.
EliminaXavier, et demano permís amb tota l'estima i educació: Eres cojonudo ¡¡¡, que artículo tan bueno que has realizado con los platos tan magníficos que nos presentas.
ResponEliminaRecuerdo (por los que tiene la mujer), que ahora tambien existen los cuadrados y rectángulares y otros ...., según en que restaurantes que hemos visitado. Sigo pensando (carca que soy), que lo mejor son los redondos.-
Me satisface que te guste "fauna". No entiendo de podencos ....., cada dia menos, de todo.-
Un saludo y buena S.Sta.
J. Antonio, gràcies per la teva simpatia. Sí que n'hi ha de totes les formes, i certament per menjar els rodons són més còmodes.
EliminaBona Pasqua!!
Ostres, malaguayats plats, almenys en podrien fer servir de llisos. Molt bo!
ResponEliminaLoreto, disparar contra un plat és trencar un bé, però encara era pitjor aquella pràctica del "tiro al pichón". Gràcies per la lectura.
EliminaQuina llàstima, tan preciosos que són. Ho sap el teu plat que ara hi ha plats quadrats i plats rodons tan fondos que per trobar-hi la vianda has d'anar a buscar un ham? Aquests no servirien per disparar-los, no me'ls imagino volant i fent-se miques.
ResponEliminaTeresa, sé a quins plats et refereixes. Hi ha restaurants que enlloc de plats sembla que serveixin el menjar en palanganes. Si aquests plats volessin semblarien ovnis.
EliminaAixò li passa per fer-se massa il·lusions, al plat. No es pot ser un somniatruites...
ResponEliminaGalionar, en el cas d'un plat, ser un somniatruites és normal. El que passa és que somnien en truites de patates amb ceba, d'escarxofes o a la francesa.
Eliminael teu plat m'ha portat reminiscències de la rosa del petit príncep.....ai el plat si sabés que hi ha platets plats voladors i tirs al plat i plates ....
ResponEliminaElfreelang. Fa molts anys que vaig llegir "El Petit Príncep" i no recordo què representava la rosa.
ResponEliminaHi ha plats voladors que no coneixem?
Bona tarde Xavier, gracies per la teva visita i sí (la 2 i la 3), tenen palmones i falta el Cristo que posan conm veus en un altre lloc de la Catedral.
ResponEliminaSalutacions.-
J. Antonio, estàs fet un incansable cronista fotogràfic.
Elimina