dilluns, 30 de març del 2015

El plat

Jo era rodó. Creia que tots els plats del món eren iguals: blancs, lluents, llisos i delicats.
Amb els anys em vaig anar adonant que n’hi havia de moltes formes, colors i materials diferents. Anava apilat en una caixa on n’érem mitja dotzena.
Ens van comprar. Per l’explicació que vaig escoltar vaig endevinar que anàvem a una societat esportiva. Somniava que serviria per a presentar els aliments als millors esportistes.

Fins que tots els meus somnis es van esmicolar per l’aire un segon després d’escoltar la paraula: PLAT!!!

47 comentaris:

  1. Hahaha, pobre plat, quin destí més ingrat, segur va lluir molt i molt en aquest acte de servei.

    ResponElimina

  2. Ironia fina en jugar, hàbilment, amb la polisèmia. Ja ho tenen això, les llengües. Encantadora entrada!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'havia adonat d'aquest joc de què parles Jordi, però gràcies per l'atenció i la llum del teu far.

      Elimina
  3. Molt enginyós i divertit. La realitat supera la ficció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Consol, un dia o altre els fets ens superaran.

      Elimina
  4. Ooooh!!!

    Ni que sigui, només un plat, m'ha fet peneta... Malgrat tot, trobo el teu post divertit i sorprenent.

    :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme pel sentiment.
      També els passa els pastissos, que a vegades estan molt ben fets i els estampen als morros d'algú.

      Elimina
  5. Tinc un parell de plats iguals al de la primera imatge! :-)

    Jo també soc rodó i per tant a partir d'ara quan vagi pel carrer aniré en compte si algú diu...,PLAT !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest plat a que et refereixes deu tenir uns 60 anys, com a mínim.
      No cal patir Joan, el perill pot arribar sense avisar.

      Elimina
  6. m'has arrencat un somriure i un bon record......la foto del primer plat m'ha transportat a Cervelló.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, el plat no és tan sols que t'hi hagi transportat. És que és un supervivent (l'únic potser) de la vaixella rústica de Cervelló.

      Elimina
    2. T'he de dir, també, que moltes vegades em sento plat.....la sort és que els tiradors tenen mala punteria!!!

      Elimina
  7. Caram tu, ens presentes un plat amb uns neguits tan humans que això podria ser gairebé un assassinat!

    ResponElimina
  8. Xexu, diria que més que un assassinat, el que vol explicar el plat és l'incertesa del destí.

    ResponElimina
  9. Uns plats preciosos, Xavier!
    Per cert, pot ser que no sigui el cas, però que el primer destí siguin pels esportistes d'elit no és garantia de res. Hi ha que se'ls tiren pel cap.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona aquesta que dius Josep. En tot cas si et tiren un plat al cap, amb una mica de sort el pots esquivar!

      Elimina
  10. Ens mostres la fragilitat de la bellesa, de les coses fetes a mà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has endevinat Helena, són plats antics, artesans,
      També en això que dius de la fragilitat.

      Elimina
  11. N'hi ha que tenen millor vida i que es poden ben lluir però aquests sembla que el destí no els augura massa èxits!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja passa això Laura. A vegades el gaudi d'alguns és a costa del patiment dels altres.

      Elimina
  12. Això ens passa tot sovint. Hi posem il·lusió i grans expectatives i ...tururut. Amb l'ànima als peus.
    Molt maca, la col·lecció de plats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les il·lusions es poden esvair en pocs segons.
      De la col·lecció de plats, alguns són decoratius però la majoria encara fan la seva funció alimentària.

      Elimina
  13. Sherlock Holmes tindrà feina entre tanta trencadissa.

    ResponElimina
  14. Escudella com a sinònim de plat, de quan els feien de terrissa decorada. I el verb escudellar, que jo encara he sentit en alguna família: "porta, que t'escudellaré".
    L'objecte es pot reconstruir, però la parla no.
    Ara em menjaria un plat de seitons fregits.

    ResponElimina
  15. Olga, aquest verb la meva mare ( i per extensió tots els meus germans) encara l'utilitza.
    "Seieu a taula, que ja estem escudellant".
    Tens bon gust. El seitó fregit és un plat exquisit. Tens el Serrallo a prop, et deu arribar la flaire.

    ResponElimina
  16. M'has fet riure una estona, Xavier! Bona la narració, tot i que, com la Carme, he sentit una mica de pena per aquest plat tan… humà.
    Realment a la vida les expectatives de vegades ens fan somiar massa. Però -i ara penso en el país- hem de lluitar pel nostre dret a deixar de ser segon plat en taula dels altres per a decidir com omplim el nostre per estar ben alimentats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En clau de país, anem junts August.
      M'inclino més per l'escudella que proposa l'Olga que pel cocido que ens volen fer empassar.

      Elimina
  17. mala sort de trobar un bon tirador doncs.

    ResponElimina
  18. Joan, potser amb una mica de traça algú pot enganxar els bocins.

    ResponElimina
  19. Apa!
    M'has deixat amb un pam de nas. Pobre plat, era un predestinat, tantes il·lusions esmicolades en un instant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, un instant és el que cal per canviar el destí.

      Elimina
  20. Xavier, et demano permís amb tota l'estima i educació: Eres cojonudo ¡¡¡, que artículo tan bueno que has realizado con los platos tan magníficos que nos presentas.
    Recuerdo (por los que tiene la mujer), que ahora tambien existen los cuadrados y rectángulares y otros ...., según en que restaurantes que hemos visitado. Sigo pensando (carca que soy), que lo mejor son los redondos.-
    Me satisface que te guste "fauna". No entiendo de podencos ....., cada dia menos, de todo.-

    Un saludo y buena S.Sta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. J. Antonio, gràcies per la teva simpatia. Sí que n'hi ha de totes les formes, i certament per menjar els rodons són més còmodes.
      Bona Pasqua!!

      Elimina
  21. Ostres, malaguayats plats, almenys en podrien fer servir de llisos. Molt bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Loreto, disparar contra un plat és trencar un bé, però encara era pitjor aquella pràctica del "tiro al pichón". Gràcies per la lectura.

      Elimina
  22. Quina llàstima, tan preciosos que són. Ho sap el teu plat que ara hi ha plats quadrats i plats rodons tan fondos que per trobar-hi la vianda has d'anar a buscar un ham? Aquests no servirien per disparar-los, no me'ls imagino volant i fent-se miques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa, sé a quins plats et refereixes. Hi ha restaurants que enlloc de plats sembla que serveixin el menjar en palanganes. Si aquests plats volessin semblarien ovnis.

      Elimina
  23. Això li passa per fer-se massa il·lusions, al plat. No es pot ser un somniatruites...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar, en el cas d'un plat, ser un somniatruites és normal. El que passa és que somnien en truites de patates amb ceba, d'escarxofes o a la francesa.

      Elimina
  24. el teu plat m'ha portat reminiscències de la rosa del petit príncep.....ai el plat si sabés que hi ha platets plats voladors i tirs al plat i plates ....

    ResponElimina
  25. Elfreelang. Fa molts anys que vaig llegir "El Petit Príncep" i no recordo què representava la rosa.
    Hi ha plats voladors que no coneixem?

    ResponElimina
  26. Bona tarde Xavier, gracies per la teva visita i sí (la 2 i la 3), tenen palmones i falta el Cristo que posan conm veus en un altre lloc de la Catedral.

    Salutacions.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. J. Antonio, estàs fet un incansable cronista fotogràfic.

      Elimina