Una història tancada

Els amants fa mesos que viuen dins d’una bola de vidre. No és una d’aquelles que endevinen el futur. La ciència encara no ha anat tan enllà, però són en les seves mans.

 Si li donen corda sona la música del "Love Story". No volen recordar el final d'aquella pel·lícula.

Un tren gira al voltant d’una de les boles. És una bola musical. Sona “Per a Elisa” de Beethoven, i la música els fa viatjar enllà. 

El maquinista de la locomotora fa dies que ha tocat el xiulet. Com que el trajecte és circular va passant per diferents estacions i els records els retornen al punt de sortida. El fum se’ls endú entre vapors. La via té un destí. Potser és un semi-directe que no s’atura a la propera estació.

El semi-directe passa de llarg l'estació de l'infantesa.

Recorden una estada a Londres, fa anys, quan encara no hi havia la roda gegant de prop del Tàmesi. 

Portaven una promesa ben amagada, encara que era ben visible.

Ara aquesta ciutat també la recorden dins d’una bola de vidre. Els arriba una cançó dels Beatles: "I Want to Hold Your Hand". Tot el que necessiten ara és amor, i s’agafen les mans.

Després de fer un passeig per Alfama i el Chiado escolten fados a una vella taverna del Barri Alt de Lisboa. Com si fos tocat per un petit carilló escolten la música de la “Casa portuguesa”. Entre les notes de la capsa de música els sembla sentir la veu de l’Amàlia Rodrigues. Un fado que esdevé un mal fat. Són records que de tan bons, fan mal. Brinden amb una copa de vi verd. 

S'allunyen dins d'un tramvia vermell, que és el color que han de tenir els tramvies de raça. 

I la ciutat esdevé Lisbola.

Seuen una estona a la plaça de Siena. Demanen una pizza i mentre no els la porten, admiren les banderes medievals que guarneixen la plaça. Tanquen els ulls i passegen per la plaça de la Senyoria de Florència, i per les ruïnes de Roma. En un obrir i tancar d’ulls són al costat d’un petit canal  de  Venèzia. A la capsa de música, ara hi sonen les notes de “Que trista Venèzia”, de l’Aznavour.

Els cau una nevada mentre volten pel bosc d’avets de la Baricauba.

Potser la fada bona acaba amb el mal fat. 

Potser es trenca el vidre que els té empresonats i amb música tocada pels minairons de la Vall Ferrera cavalquen lliures pels boscos d’avets d’Àreu.

 Al galop.

Una història tancada.... amb un final obert.